Al·logàmia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La carbassera té flors masculines i femenines (com aquesta) que fan que l'al·logàmia estigui pràcticament assegurada

L'al·logàmia, xenogàmia o fecundació creuada és la fecundació que es produeix amb gàmetes d'individus diferents, la fertilització d'un òvul d'un individu amb l'espermatozoide d'un altre. Aquest és el sistema de reproducció sexual més usual. El cas oposat, amb autofertilització, és l'autogàmia.

Amb l'al·logàmia es garanteix la variabilitat genètica i així les noves combinacions d'al·lels dins l'espècie.

Els paràsits que tenen cicles biològics complexos poden passar a través d'estadis alternats de reproducció al·lògama i autògama.

L'al·logàmia no està només restringida a les plantes amb flors. Entre les plantes amb espores un tipus d'al·logàmia que fa servir gàmetes mascles en lloc de pol·len és comuna.

Durant l'evolució de les plantes s'han desenvolupat els mecanismes de donar suport a l'al·logàmia i excloure l'autofertilització o autogàmia de manera completa o quasi completa. La dioècia és el mecanisme més important entre ells: elsmascles i les femelles es desenvolupen en diferents individus separats. Moltes plantes amb espores i plantes amb flors són monoiques on els gàmetes masculins i femenins es desenvolupen en diferents parts de la planta mare o a diferent època.

Les primeres angiospermes tenien, sense dubte, flors hermafrodites i aquest és encara un estat comú. De manera progressiva es va anar desenvolupant la dioècia i la monoècia.

En moltes famílies d'angiospermes les flors tenen estructures per a prevenir una transferència accidental del pol·len cap l'estigma. L'estructura de la flor està tan elaborada que només l'ajuda dels pol·linitzadors (insectes, ocells, ratpenats, etc.) garanteixen la transferència del pol·len al'estigma d'una altra flor.

En les flors protàndries l'androeci masculí madura primer, mentre que en les flors protogines el gioneci femení és el primer a madurar.

En alguns gèneres com Tulipa o Hyacinthus, les espècies tetraploides són majoritàriament autocompatibles, mentre les espècies diploides són autoincompatibles.

Referències[modifica | modifica el codi]