Alàs i Cerc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alàs i Cerc
Bandera d'Alàs i Cerc Escut d'Alàs i Cerc
(En detall) (En detall)
Localització

Alàs i Cerc situat respecte Catalunya
Alàs i Cerc situat respecte Catalunya

Localització d'Alàs i Cerc respecte de l'Alt Urgell


Municipi de l'Alt Urgell
El poble d'Ortedó o Artedó.
El poble d'Ortedó o Artedó.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell
Gentilici XXXX
Superfície 57,65 km²
Altitud 768 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
359 hab.
6,23 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 377225 4690100Coord.: 42° 21′ 13″ N, 1° 30′ 33″ E / 42.35361°N,1.50917°E / 42.35361; 1.50917
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Bartomeu Majoral Moliné (CiU)
Codi postal 25718
Codi territorial 250058

Alàs i Cerc és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, creat el 1970, que es troba al llevant del pla de la Seu.

El poble d'Alàs és el cap de municipi, però el terme comprèn també els pobles de Torres d'Alàs, Cerc, Artedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret despoblat de Lletó, el santuari de Santa Maria de les Peces, el de Sagàs, i diverses ermites i masies esparsos arreu, com l'ermita de Sant Antoni del Tossal, la capella i mas de Sant Miquel, i la masia de la Molina de Lletó.

Entitat de població Habitants (2007)
Alàs 228
Artedó 29
Bastida d'Hortons, la 35
Cerc 41
Ges, el 12
Torres d'Alàs 19
Vilanova de Banat 32
Font: Municat

Situació[modifica | modifica el codi]

El municipi és situat a l'est del cap comarcal a 4 kilòmetres d'aquesta, a la riba esquerra del Segre. Limita al nord amb Estamariu, a l'est amb Arsèguel i Cava (Alt Urgell), al sud amb La Vansa i Fórnols, a l'oest amb el Pla de Sant Tirs i al nord-oest amb la Seu d'Urgell. Dins el terme d'Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que és situat als primers contraforts de la Serra del Cadí.

El Segre li fa de límit natural pel nord; únicament a la dreta del riu hi ha un petit bocí de terres que correspon a l'antic terme de Torres, incorporat des de mitjan segle XIX al d'Alàs. El termenal, per llevant, remunta la riba dreta del riu de Vilanova passant pel roc de la Gralla i el roc del Moixol i continua aigua amunt el curs del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la serra del Cadí, que fa de límit per migdia des de ponent de la Torre de Cadí passant pel portell de Cadí i el cap de la Fesa (2.391 m).

Les terres d'Alàs i Cerc s'estenen al peu de la serra del Cadí i els seus contraforts septentrionals; bona part del sud del municipi és integrat al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Entitats de població d'Alàs i Cerc

Història[modifica | modifica el codi]

Cerc (escrit antigament Serc), en la documentació antiga (segle IX) apareix com a Cerco que prové del llatí Quercu que significa alzina o roure.

Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, on apareix en la forma Alasso (segle IX). Una altra citació antiga és la del 878, any que s'efectuà una permuta de terres "subtus villa Elasso".

Les altres mencions d'Alàs documentades al segle X en parlen sempre com a vila. L'any 979, els marmessors del vescomte d'Osona Guadall (que era germà del bisbe Guisad d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'alou que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el 988 al bisbe i als canonges de la Seu pel comte Borrell II. També el bisbe Sal·la d'Urgell, pel seu testament del 1003, deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs. Totes aquestes donacions són a l'origen de la senyoria que el bisbe i el capítol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del segle XIX.

Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pertangueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Artedó foren del capítol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels vescomtes de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat, però pel pariatge del 1278 permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al capítol, però posteriorment pervingué a la corona (ho era ja a la primeria del segle XVIII). Els llocs de Banat i de Vilanova de Banat foren dels Pinós.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia del municipi s'ha basat sempre en l'agricultura i la ramaderia, en el sector primari. La majoria de les cases del poble portaven llet a la Cooperativa del Cadí. Alàs també havia estat reconegut per la qualitat de les seves pomes, tots els camps regadius del poble estaven plantats de pomers i els secans de peres(que resisteixen millor la secada).

Així doncs, Alàs havia estat un productor de pomes molt potent a nivell nacional, fins al punt que Cal Ritort d'Alàs, propietat de la familia Comes, la casa que més fruita havia collit de l'Alt Urgell, havia arribat a vendre més de 100.000 quilos de poma golden, 20.000 de Royal Gala i a més, 15.000 quilos de pera blanquilla i 5.000 de pera arcolina. Amb el temps, aquestes activitats han anat perdent protagonisme i l'hosteleria i la restauració han captat l'activitat del municipi. Ara mateix el turisme rural és la principal activitat i font d'ingressos municipal.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Festes majors[modifica | modifica el codi]

  • Alàs: tercer diumenge de juliol
  • Cerc: segon diumenge de juny
  • Artedó: primer diumenge d'octubre
  • Torres: tercer diumenge de setembre
  • Vilanova: segon diumenge d'agost

Aplecs[modifica | modifica el codi]

  • Les Peces: dilluns de Pasqua i 16 d'agost
  • Segars: diumenge després de Pasqua
  • El Tossal: dia de Sant Antoni (13 de juny)

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
29 40 50 564 681 1.326 1.212 1.076 1.014 986
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.073 1.021 876 781 762 588 461 431 399 391
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
409 410 400 405 403 404 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1970, després de la fusió dels antics municipis d'Alàs i de Cerc.

Llista d'alcaldes[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes de la democràcia d'Alàs i Cerc:[2]

  • Josep Puigdemasa i Alviñà (1979 - 1987).
  • Jordi Ribó i Ortodó (1987 -1995).
  • Joan Soldevila i Pagès (1995 - 1999).
  • Bartomeu Majoral i Moliné (1999 - actualitat).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alàs i Cerc Modifica l'enllaç a Wikidata