Alí Zayn-al-Abidín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alí Zayn-al-Abidín ibn al-Hussayn ibn Abi-Tàlib fou el quart imam xiïta duodecimà. La seva kunya apareix de manera diversa com Abu Abd Allah, Abu Bakr i altres.

Va néixer a Medina, el 658/659. La seva mare era suposadament una umm walad del Sind i se li donen diversos noms (Barra, Gazala, Jayda...) però la tradició xiïta diu que era filla del darrer emperadors sassànida Yazdegerd III i el seu nom era Jahanshah, Sharbaniuya o Shahzanan; segon alguns hauria sobreviscut a la batalla de Karbala mentre que altres diuen que fou tirada al riu Eufrates. Ali tenia un germà anomenat també Ali, conegut com a Ali al-Shahid (també a vegades Ali al-Asghar), que va morir a Karbala, que es dubte si era més gran o més petit. A Karbala Alí Zayn-al-Abidín estava malalt i fou fet presoner amb orde d'execució donada per Shamir Dhi l-djawash, però Umar ibn Sad, el cap de l'exèrcit sirià, va revocar l'orde i fou portat a Kufa al governador Abd Allah ibn Ziyad que el va perdonar i el va enviar al califa Yazid I a Damasc que el va reenviar a Medina.

Allí va portar una vida dedicada a la religió que li va valer el qualificatiu de Zayn al-Abidin (Ornament dels Fidels), al Sajjad (el que no pare de postrar-se), al-Zaki (el Pur) i algun altre. Políticament fou neutre. Després de la batalla de la Harra (683) fou tractat amb respecte. Va tenir una bona relació amb els califes Marwan I i Abd-al-Màlik ibn Marwan. Hisahm ibn Ismail que va governar Medina quatre anys, va fer patir a Ali el seu menyspreu, però quan fou cessat (26 de febrer del 706) Zayn al-Abidín no el va voler criticar.

Els xiïtes li donaven un suport limitat. Molts es van girar a favor de Muhammad ibn al-Hanafiya, l'imamat del qual fou afavorit per al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí. La relació amb aquest fou complexa; Mukhtar li va enviar un regal de 100.000 dirhams que Ali no volia acceptar però no va retornar i a la mort del cap, va entregar els diners al califa que li va dir que se'ls guardés.

Va morir el 712 o 713 i fou enterrat al cementiri d'al-Baki. Va deixar entre 8 i 15 fills, dels que quatre eren de la seva esposa principal Umm Abd Allah bint al-Hasan ibn Ali, i la resta de concubines.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, XI, 521 a 523