Alícia al país de les meravelles (pel·lícula de 1951)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Alice in Wonderland
Alicia al país de les meravelles

Fitxa tècnica
Direcció: Clyde Geronimi
Wilfred Jackson
Hamilton Luske

Producció: Walt Disney

Guió: Winston Hibler
Ted Sears
Bill Peet
Erdman Penner
Joe Rinaldi
Milt Banta
William Cottrell
Dick Kelsey
Joe Grant
Dick Huemer
Del Connell
Tom Oreb
John Walbridge

Música: Oliver Wallace

Muntatge: Lloyd L. Richardson

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1951
Duració: 75 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Walt Disney Pictures
Distribució: RKO Radio Pictures
Pressupost: 3 milions de dòlars

Alícia al país de les meravelles (títol original en anglès, Alice in Wonderland) és una pel·lícula de dibuixos animats estatunidenca de 1951, produïda per Walt Disney i basada principalment en el llibre de Lewis Carroll (1832-1898) titulat Alícia en terra de meravelles juntament amb elements addicionals de l'obra A través de l'espill del mateix autor. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Alícia arriba a un món imaginari seguint un conill blanc per un forat. En una cambra veu diferent pocions que la fan canviar de mida, de nana a geganta. Després de ser apressada per un bessons que reciten històries, continua la seva persecució del conill, la qual la condueix a un jardí ple de flors que parlen mentre no deixa de menjar fruits que la fan alternar de mida constantment (i li provoquen problemes per aquest motiu). Seguint les indicacions del Gat de Cheshire troba una taula de personatges estrafolaris, que celebren el seu no-aniversari enmig de l'absurd més total.

Posteriorment, Alícia arriba a les terres de la Regna de Cors, una tirana embogida que amenaça d'executar-la per decapitació quan interromp la seva jugada de croquet. El rei intercedeix i intentar portar-la a judici, on testifiquen tots els personatges que ha anat trobant en el país de les meravelles. El veredicte és de culpabilitat però pot fugir gràcies a l'espant provocat quan torna a augmentar de mida. Corrent sense descans torna a la cambra inicial i es veu a ella mateixa adormida a l'altra banda, al món real. Crida per despertar-se i poder escapar del món oníric. Finalment, torna a casa amb la seva germana.

Repartiment original[modifica | modifica el codi]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Walt Disney tenia la idea de fer aquesta pel·lícula des del 1923 però problemes econòmics diversos li ho van impedir. Veient l'èxit de produccions anteriors, va idear una versió musical i amb tocs d'humor dels llibres de Carroll. Els personatges de la pel·lícula van esdevenir molt populars en cercles on no havia arribat l'obra original i van passar a formar part de referències pop. La recepció inicial, però, va ser molt freda, tant per les desviacions de l'obra literària com pel caràcter surrealista dels protagonistes. No va ser fins anys més tard en què es va reivindicar com a pel·lícula de culte per la seva estètica, que va recollir Tim Burton en el seu remake del 2010: Alice in Wonderland, influïda per Salvador Dalí.

Recull els temes més importants dels llibres en què es basa, com són la dificultat de la comunicació (subratllada pels equívocs que suposa prendre literalment el llenguatge), el paper de la imaginació en la infància (i com es rebutja per part dels adults) i la distorsió de versos i cançons familiars per al públic anglosaxó. La baralla de cartes que apareix al croquet de la Reina és un leit-motiv estructurador del primer llibre de Carroll.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Alícia al país de les meravelles (en català). esadir.cat. 
  2. «Alice in Wonderland (1951 film)». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alícia al país de les meravelles (pel·lícula de 1951) Modifica l'enllaç a Wikidata