Alòs de Balaguer
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Noguera | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Noguera |
||||
| Gentilici | Alosenc, alosenca | ||||
| Superfície | 69,09 km² | ||||
| Altitud | 297 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
134 hab. 1,94 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 330993 4642201Coord.: 41° 54′ 49″ N, 0° 57′ 44″ E / 41.91361,0.96222 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Lluís Soldevilla Cuadrat (CiU) |
||||
| Codi postal | 25737 |
||||
| Codi territorial | 250220 |
||||
Alòs de Balaguer és un municipi de la comarca de la Noguera, situat a la província de Lleida.
Taula de continguts |
Geomorfologia [modifica]
Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre.
El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introduir-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mu) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.
El clima mediterrani de muntanya mitjana d’aquesta àrea, en la qual les precipitacions oscil·len entre els 500 i els 650 mm anuals, contrasta amb l’ambient més sec que l’envolta, ja fora de les serralades. Lògicament, aquestes característiques climàtiques i les roques que afloren tenen una gran influència en la vegetació que actualment cobreix la zona, sobretot en l’ambient de l’estret d’Alòs de Balaguer.
L’aïllament de la zona, allunyada de les principals vies de comunicació i on hi ha pobles que han perdut gran part la població els darrers decennis, ha permès una conservació excel·lent del medi natural, molt recuperat de la intensa pressió que sens dubte el va afectar en èpoques anteriors[2] .
Història [modifica]
Castell àrab [modifica]
Construït pels àrabs vora l'any 1000 dC, el castell d'Alòs fou conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016, durant l'expedició contra els musulmans que el portà més enllà de Balaguer. Caigut de nou en domini àrab després de la mort del compte, no va ser fins l'any 1024 que es va reconquerir definitivament i se'n donà el domini directe al comte d'Urgell.
S'estima que la construcció del castell va anar evolucionant al llarg dels segles des del disseny primerenc dels àrabs. A l'inici del segle XI s'afegí la característica torre circular, i al final del segle XII o XIII es construiren diverses sales meridionals. Finalment, a finals de l'Edat Mitjana, es degué bastir la fortificació de l'extrem de la serra.[3]
Església parroquial de Sant Feliu [modifica]
D'origen romànic però transformada en temps moderns, l'església conserva dos notable retaules gòtics dels segles XIV-XV, un dedicat a Sant Feliu i l'altre a la Mare de Déu del Roser i San Pere Màrtir.
Restes prehistòriques [modifica]
Dins el terme municipal s'han trobat pintures rupestres prehistòriques, les pintures del Tallat de les Aparets I-IV, integrades dins el que es coneix com a art esquemàtic. S'estima que foren pintades per grups productors neolítics entre 4500 i 1200 anys aC.
Aquestes pintures foren descobertes l'any 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell, amb la col·laboració de Lluís Trepat.
Restes fòssils [modifica]
A finals dels anys noranta, entre les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi, varen ser trobades les restes fòssils d'un Ictiosaure de més de 6 metres de llargària, que devia viure fa uns 190 milions d'anys, al període juràssic. La troballa de 17 vèrtebres de la cua composa el vestigi més complet d'un ictiosaure dins l'Estat Espanyol[4] .
Des de l'any 2002 es pot visitar, a l'ajuntament d'Alòs de Balaguer, una reproducció d'un Stenopterygius quadriscissus, gènere de l'Ictiosaure trobat.
Economia [modifica]
L'agricultura de secà i de regadiu, juntament amb la ramaderia en granja de porcs, constitueixen la principal font d'ingrés dels alosencs.
El turisme és també un eix fonamental en l'economia del poble, sobretot a l'estiu, on s'arriba a triplicar el nombre d'habitants habituals.
Lleure [modifica]
La geomorfologia d'Alòs de Balaguer ofereix paisatges on es pot practicar un gran nombre d'activitats esportives. Hi han rutes BTT definides, zones d'escalada, zones de senderisme,[5] i possibilitat de practicar caiac pel riu Segre.
El poble compta amb varies cases rurals i apartaments per llogar, una piscina municipal i un poliesportiu.
Festes Locals [modifica]
Alòs de Balaguer celebra diverses festes locals al llarg de l'any, essent la més important la Festa Major d'estiu, que se celebra el segon cap de setmana d'Agost.
Per Setmana Santa s'ofereix un petit ball el dissabte, i al gener s'hi dóna lloc la Festa Major d'hivern.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Geomorfologia d'Alòs». [Consulta: 9 abril 2013].
- ↑ «Història d'Alòs de Balaguer». [Consulta: 9 abril 2013].
- ↑ «Article sobre l'Ictiosaure». [Consulta: 9 abril 2013].
- ↑ http://www.alosdebalaguer.com/2008/11/excursio-pel-congost-de-mur/
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alòs de Balaguer  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  |
Açò és un esborrany sobre la Noguera. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
|||||||
