Al-Àixraf Tuman-bay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Màlik al- Àixraf Tuman-bay (al-Malik al-Ashraf Abu l-Nasr min Kanswah al-Nasiri Tuman Bay), més conegut simplement com Al-Àixraf Tuman-bay (en àrab الملك الأشرف طومان باي, al-Malik al-Axraf Ṭūmān-bāy), fou el darrer soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita o circassiana (1516-1517).

Va néixer vers 1474/1475. Fou comprat com a mameluc pel seu oncle patern Qànsawh al-Ghawrí i regalat al sultà regnant Qàït-bay, el fill del qual, an-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay. Va rebre un càrrec important el 1507 quan es va convertir en el principal ministre del sultà que llavors era el seu oncle. Va fer cinc expedicions a l'Alt Egipte per recaptar l'impost en espècies i imposar l'autoritat als governants locals; les incursions de nòmades àrabs cap al Baix Egipte foren reprimits durament. Fou nomenat amir al-Hajj (encarregat del pelegrinatge) el 1511; el 1514 va assolir la regència interina mentre el sultà era en visita oficial a Alexandria; el maig de 1516 fou nomenat regent per segona vegada quan Qànsawh al-Ghawrí va dirigir l'exèrcit mameluc a Síria on va patir la decisiva derrota de Mardj Dabik el 24 d'agost de 1516 davant del sultà otomà Selim I.[1]

Els amirs mamelucs es van reunir al Caire i Tuman Bay va acceptar a contracor l'elecció com a sultà (10 d'octubre de 1516) quan ja els otomans s'acostaven. Tuman Bay va marxar cap a la frontera però els amirs volien una guerra defensiva i va haver de començar l'establiment de trinxeres i un campament fortificat a Raydaniyya al nord del Caire amb els canons adquirits recentment. Les defenses foren atacades de front el 22 de gener de 1517,[2]i foren superades fàcilment pels otomans, la potència de foc dels quals era molt superior. Tuman Bay va fugir. Va reunir partidaris i va tornar al Caire però altre cop fou obligat a fugir i es va dirigir a al-Bahnasa a la riba occidental; un acord amb Selim I li va concedir l'estatus de príncep tributari autònom però els amirs ho van rebutjar i finalment les forces mameluques foren vençudes totalment prop d'al-Djiza (Gizeh) el 2 d'abril de 1517. Tuman Bay va fugir i va demanar asil a un xeic àrab de la Buhayra que el va trair i el va entregar als otomans. Selim el va fer penjar al Caire el 14 d'abril de 1517.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p.318. ISBN 1438129165. 
  2. Dupuy, R. Ernest and Trevor N. Dupuy, The Harper Encyclopedia of Military History, 4th Edition, (HarperCollins Publishers, 1993),540.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Qànsawh al-Ghawrí
soldà del Caire
1516-1517
Succeït per:
conquesta otomana