Al-Àixtar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Màlik ibn al-Hàrith an-Nakhaí, conegut pel sobrenom Al-Àixtar (literalment, "el que té les parpelles que li pengen", per una ferida rebuda a la batalla de Yarmuk el 636) fou un agitador polític del temps del califat d'Uthman. Era partidari d'Alí ibn Abi-Tàlib. Era un home molt alt i robust i tenia una espasa que es deia al-lujj (resplendor de l'aigua corrent).

Va partir en algara a l'imperi Bizantí demostrant una gran temeritat. Era partidari de la fay (botí en immobles). Després d'un incident amb Sad ibn Abi-Waqqàs, el governador d'Uthman a Kufa (653/654) fou expulsat de la ciutat cap a Síria amb alguns altres. Aviat va tornar a Kufa i poc després apareix al front d'una banda d'agitadors que impedien el retorn del governador al-As i reclamaven el nomenament d'Abu-Mussa al-Aixarí.

Quan es van produir a Medina els disturbis que van acabar amb la mort del Califa (656), hi va anar amb 200 homes i va participar al setge de la casa del Califa (en el-nuffar) i podria ser un dels assassins. Va donar llavors suport a Alí.

Primera fitna[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primera fitna

Durant la guerra entre aquest i Àïxa, Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam, va anar a Kufa per intentar el suport d'aquesta ciutat, el governador de la qual, Abu-Mussa al-Aixarí, restava neutral. Allí va reunir reforços i va anar a la batalla del Camell(656). En la campanya contra Muàwiya (futur Muàwiya I) va entrar a Rakka i va obligar als seus habitants a construir un pont per a les tropes d'Alí. A la batalla de Siffín (657) dirigia l'ala dreta.

Es va pactar un arbitratge i Alí el voli com a àrbitre però els seus partidaris, segurs de la raó dels seus arguments, van demanar un de més neutral que fou Abu-Mussa al-Aixarí. Per la seva oposició a l'arbitratge, Alí el va allunyar i el va nomenar governador de Mossul i de les ciutats de Síria que eren lleials a Alí, però en aquestes es va haver d'enfrontar a Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, governador nomenat per Muàwiya, i es va haver de retirar a Mossul.

Després fou nomenat governador d'Egipte, no se sap si després que fos cridat Qays ibn Sad ibn Ibada al-Ansarí (658) o al lloc de Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, destituït per manca d'habilitat política (659); no va arribar a prendre possessió del govern, ja que va morir el 658 o 659 enverinat amb una beguda amb mel pel seu jayastar (logistarius). En saber la notícia, Muàwiya va dir la cèlebre frase: "Deu té agents fins i tot dins la mel".

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Caetani, Annali.