Al-Abbàs ibn al-Walid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Abbàs ibn al-Walid fou un general omeia, fill del califa Al-Walid I. Va lluitar sovint contra els bizantins junt amb son oncle Maslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tuwana (Tyana) al començament del regnat del seu pare. Aquesta era la principal fortalesa grega de la zona i l'èxit el va completar amb la conquesta de la ciutat de Tyana, propera a la fortalesa, després d'un llarg setge (fou conquerida el maig del 707 segons els historiadors àrabs i el maig del 709 segons els bizantins).

Després Abbàs i Maslama van dirigir diverses expedicions, junts o cadascun pel seu compte. Abbàs va conquerir Sebastopol de Cilícia, mentre Maslama ocupava Amàsia, al Pont (712). El 713 Abbàs va conquerir Antioquia de Psídia.

El 720, després de la mort del Califa Úmar II, el governador d'Iraq, Yazid ibn Muhàl·lab, es va revoltar a Bàssora i Abbàs fou enviat contra ell. Mort el rebel en un combat es va restablir la tranquil·litat a la zona.

En el regnat d'Al-Walid II no es va voler unir a son germà Yazid en la conspiració de la branca marwànida de la dinastia, però finalment quan va esclatar la lluita, va haver de secundar als colpistes (744). El darrer califa omeia, Marwan II, el va fer empresonar i va morir tancat a Harran durant una epidèmia (750).