Al-Baghdadí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abu-Mansur al-Baghdadí
Naixement vers 980
Bagdad
Mort 1037
probablement Esfarvarin
Camp Matemàtiques, teologia, jurisprudència
Treball(s) Teoria de nombres


Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí (en àrab أبو منصور عبدالقاهر ابن طاهر بن محمد بن عبدالله التميمي الشافعي البغدادي) (Bagdad, vers 980 - 1037), va ser un matemàtic, jurista xafiita,[1] teòleg aixarita[1] i especialista en aqida.[2] Conegut indistintament com a Abu-Mansur al-Baghdadí o Ibn Tàhir al-Baghdadí.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Abu-Mansur al-Baghdadí va néixer, com indica la seva nisba (al-Baghdadí), a Bagdad (Iraq) vers l'any 980, fill d’una família acomodada. Del seu nom complet, es poden deduir alguns elements biogràfics, a part de ser de Bagdad: el nàssab (at-Tamimí) significa probablement la seva vinculació (real ou per raons pràctiques) a la tribu dels Banu Tamim, originària d'Aràbia Saudita, i el làqab (aix-Xafií) que pertanyia a l’escola de jurisprudència musulmana dita xafiisme.

Va deixar Bagdad amb el seu pare per instal·lar-se a Nixapur, al nord-est de l'Iran, on va portar una vida d’ensenyament i recerca. La inestabilitat política de la regió i les constants revoltes, el portaren a traslladar-se a la més tranquil·la ciutat d’Esfarvarin, sempre a l’Iran. Com a Nixapur, seguirà amb les seves ensenyances de forma gratuïta, gràcies a la seva fortuna personal.

Malgrat que va escriure nombroses obres religioses, teològiques i jurídiques, és conegut fonamentalment per dos tractats matemàtics que han estat abastament estudiats, al contrari que la resta de la seva obra. El primer és un petit volum sobre les mesures: Kitab fi-l-misahà en el que explica les formes de mesurar longituds, superfícies i volums amb les regles ordinàries.

El segon, At-Takmila fi-l-hisab, és més llarg i molt més important.

Teories matemàtiques[modifica | modifica el codi]

En la introducció d’At-Takmila, Abu-Mansur diu que vol explicar tots els diferents sistemes aritmètics. Abu-Mansur presenta set sistemes aritmètics diferents, en lloc dels tres que tradicionalment utilitzaven els llibres de la seva època (sexagesimal, indi i comptar amb els dits).

Els dos primers sistemes explicats per Abu-Mansur són els de l’aritmètica índia pels nombres enters i per les fraccions. El tercer és el sexagesimal (expressat en numerals indis i tractat en la forma dels indis). El quart és el comptar amb els dits a l'estil d'Al-Buzajaní o Al-Karají. Els següents dos sistemes són l’aritmètica dels nombres irracionals i les propietats dels nombres. I, finalment, el setè és l’aritmètica comercial.

Conseqüències dels diferents sistemes[modifica | modifica el codi]

Abu-Mansur és partidari clarament del sistema indi, però les seves aportacions més notables es troben en l’anàlisi dels nombres irracionals, en el que tracta les regles dels irracionals del Llibre X dels Elements de Geometria d’Euclides en forma numèrica, i en les propietats del nombres, en el que millora i corregeix errors de Nicòmac.

En aquest aspecte, Abu-Mansur presenta una interessant discussió dels nombres perfectes, deficients i abundants.

Aportacions al coneixement de l’obra d'Al-Khwarizmí[modifica | modifica el codi]

A més d’això, l'interès d’At-Takmila fi-l-Hisab resideix en la citació i comentari dels treballs d’Al-Khwarizmí, que són avui desapareguts i que expliquen d’alguna manera la polèmica medieval entre abacistes i algoristes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Choueiri, Youssef M. Islamic Fundamentalism 3rd Edition: The Story of Islamist Movements. Continuum International Publishing Group, 2010, p.3. ISBN 0826498019. 
  2. Knappert, Jan. Textual Sources for the Study of Islam (en anglès). University of Chicago Press, 1990, p.10. ISBN 0226720632. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Saidan, A.S. The 'Takmila fi'l-Hisab' of al-Baghdadi a From deferent to equant. New York, 1987. Pàgines 437-443.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]