Al-Battaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabi (Harran, actual Turquia, ≈858 - 929), conegut simplement com Al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius, fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs. Va viure sempre a la ciutat d'Ar-Raqqa (Síria) a la vora de l'Eufrates, i encara que era musulmà, podia tenir orígens sabeus.

Va començar a fer observacions astronòmiques l'any 877 i s'hi va dedicar tota la vida. Va escriure diverses obres destacant Kitab Marifat matali al-burudj fi ma bayna arba al-falak (llibre del coneixement de les pujades dels sis signes zodiacals en els espais entre quadrants a l'esfera celeste), Risala fi tahkik akdar al-ittisalat (sobre la determinació exacta de les quantitats d'aplicacions astrològiques) i sobretot al-Zij, un tractat i taules astronòmiques, la seva obra principal (i l'única conservada).

Va determinar amb precisió l'obliqüitat de l'eclíptica, la durada de l'any tròpic i de les estacions, i l'òrbita verdadera mitjana del Sol. Va influir notablement en el jueu de Barcelona Abraham Bar Hiyya (segles XI-XII)

Nicolau Copèrnic, en el seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) expressa els seus deutes amb els treballs d'Azarquiel i Al-Battani,

Bibliografia

• Abraham bar Hiyya, Forma de la Tierra, Barcelona, 1956