Al-Djulanda
Al-Djulanda fou una dinastia que va governar l'Imamat ibadita d'Oman. Ja regnaven al segle VII i apareixen encara al segle IX.
La família al-Djulanda de la tribu dels Banu Maawil de Suhar dominava Oman al segle VII però s'enfrontava a altres tribus del interior dirigides per la dels al-Atik, sota la direcció de Lakit ibn Malik al-Atiki. Estaven a punt de perdre el poder quan el 629 el general musulmà Amr ibn al-Asi fou enviat a la zona i va expulsar a les tribus atacants i va restablir als germans Djayfar i Abd al-Djulanda, caps de la dinastia governant, en tot el seu poder. Així que aquestos van afavorir l'islam.
El 632, durant la Rida, Lakit ibn Malik al-Atiki va intentar altre cop prendre el poder i Amr va haver de sortir del país però el mateix 632 la revolta fou reprimida per Ikrima ibn Abi Djahl, i durant força temps els al-Djulanda van restar els sobirans absoluts d'Oman.
En temps del califa Uthman, va pujar al tron Abbad ben Abd al-Djulanda que va governar fins a la seva mort el 686 en lluita contra els khwaridj de la Yamana, i el van succeir els seus fills Said i Sulaiman ibn Abbad al-Djulanda. Aquestos dos germans foren expulsats d'Oman per al-Hadjdjadj ibn Yusuf (governador d'Iraq el 694) i el país unit al califat.
Taula de continguts |
Imams[modifica]
Al-Djulanda ibn Masud ibn Djafar, de l'antiga família reial, havia adoptat les doctrines kharigites ibadites i el 749, en la part final de la guerra civil que va posar fi a la dinastia omeia i va portar al tron als abbàssides, fou escollit com a primer imam ibadita.
Va morir el 751 a mans de Khazim ibn Khuzayma, general enviat per califa as-Saffah; durant uns anys el país fou teatre d'una virtual guerra civil entre el governador abbàssida i els al-Djulanda i els ibadites. Finalment el 793 els ibadites van triomfar però van escollir un nou imam fora de la família al-Djulanda, imam que va tenir residència a Nazwa, i pertanyè (excepte en algun cas aillat) a la tribu dels Yahmad.
A partir del 844 van esclatar noves lluites civils entre els al-Djulanda i els ibadites a les que es van afegir les rivalitats tribals entre els Azd Uman i els Nizar. El 892 la tribu dels Banu Sama b. Luayy va cridar en ajut contra els ibadites al califa abbàssida Al-Mu'tadid (892-902); un general i governador hi fou enviat (Muhammad ibn Nur, governador de la província de Bahrayn o Aràbia Oriental) i el darrer imam Azzan ibn Tamim fou derrotat per les forces abbàssides el 893.
Llista d'imams[modifica]
| Imams | Tribu | Residència | Començament del regnat | Referència | |
|---|---|---|---|---|---|
| Transliteració dels noms àrabs | Noms en àrab | ||||
| Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda | الجلندى بن مسعود | Azd | ? | 751 | [1] |
| Muhàmmad ibn Abi-Affan | محمد بن أبي عفان | Azd | Nizwa | ? | [2] |
| Al-Wàrith ibn Kaab | الوارث بن كعب | Yahmad | Nizwa | 801 | [3] |
| Ghassan ibn Abd-Al·lah | غسان بن عبد الله | Yahmad | Nizwa | 807 | [4] |
| Abd-al-Màlik ibn Humayd | عبد المالك بن حميد | Azd | ? | 824 | [5] |
| Al-Muhannà ibn Jayfar | المهنا بن جيفر | Yahmad | Nizwa | 840 | [6] |
| As-Salt ibn Màlik | الصلت بن مالك | Azd | ? | 851 | [7] |
| Ràixid ibn an-Nàdhar | راشد بن النظر | ? | ? | 886 | [8] |
| Azzan ibn Tamim | عزان بن تميم | ? | Nizwa | 890 | [9] |
Referències[modifica]
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 7
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 9
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 10
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 12
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 15
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 16
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 19
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 19
- ↑ Salil-Ibn Razik 1871, p. 20
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Salil-Ibn Razik. الشعاع الشائع باللمعان في ذكر أئمة عمان. traducció a l'anglès feta pel Reverend George Percy Badger. Kessinger Publishing, 2004. ISBN 9781417947874.
