Al-Fatiha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Fatiha en un Alcorà manuscrit turc. La pàgina on es troba Al-Fatiha, així com la pàgina enfrontada, en què s'inicia el capítol de l'Alcorà 2, anomenada La vaca, acostumen a ser objecte d'una profusa decoració en les edicions de l'Alcorà.

Al-Fatiha (en àrab: الفاتحة Al-Fātiḥa,«L'obertura») és la primera sura o capítol en que està dividit l'Alcorà, llibre sagrat de l'Islam.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Té set aleia o versicles. Aquest capítol constitueix per als musulmans la principal de les seves oracions, similar en importància al Parenostre cristià o al Shema Yisrael jueu. Té diverses característiques que la diferencien de la resta del Alcorà:

  • Es col·loca encapçalant el Sagrat Alcorà perquè com el seu títol indica és «l'Obertura».
  • Hi ha els qui creuen que Al-Fatiha no figurava com sura en alguns dels corpus corànics realitzats abans de la fixació del text pel califa Uthman ibn Affan, que va ser qui va establir la versió definitiva del text de l'Alcorà que s'ha utilitzat des d'aleshores pels sunnites encara que aquest mateix text no té cap variació quan es compara amb altres versions que van ser recopilades o que existien en aquest aleshores, això es va fer amb l'acceptació de tots els companys del Profeta que vivien aleshores, ja que no es troba qui l'ho hagi diferenciat en això. La versió definitiva del text corànic va ser establerta per l'Imam Alí ibn Abi-Tàlib fill d'Abi Talib, gran confident, primer cosí i gendre del Sagrat Profeta de l'Islam. Hi ha narracions febles de poca fiabilitat que no figurava als alcorans d'Ibn Abbas i Ibn Masud, per la qual cosa als primers temps de l'Islam algunes persones no la consideraven com a capítol de l'Alcorà –text revelat per Allah, d'acord amb la creença musulmana– sinó com a oració particular de Muhammad.
  • Va ser coneguda amb altres noms abans de la fixació final del text corànic. Se li va anomenar «la que obre» –de vegades traduït com Exordi, Introducció i d'altres formes– precisament quan se la va incloure definitivament en l'Alcorà, al començament del tot.
  • Tanmateix, els musulmans la consideren com la sura de l'Alcorà més grandiosa de l'Alcorà, això perquè el mateix Profeta Muhammad la va considerar així, es troba relatat en un hadit compilat per Muhàmmad al-Bukharí que Muhammad li va dir a Abû Sa´îd bin Al Mu´alla «T'ensenyaré la més grandiosa sura de l'Alcorà abans que surtis de la mesquita... Ella és "Les Set Repetides" i "La Recitació Sublim" que em va ser atorgada», i en un hadit relatat per Múslim ibn al-Hajjaj la nomena com la "Mare de l'Alcorà" (en àrab أم الكتاب Um Al-Kitab) en dir: «Qui realitzi l'oració, sense recitar "La Mare del Llibre" li és deficient (ho va dir 3 vegades) i no és complet». Hadits recopilats per Muhàmmad al-Bukharí i Àhmad ibn Hanbal mostren que la nomenava «Les Set Repetides» (en àrab السَبع المثاني As Sab´au Al Mazâni) i «La Recitació Sublim» (en àrab القرآن العظيم Al-Qur´ân Al ´Adhim).
  • De fet, els tres primers califes de l'Islam també la consideraven com una sura de l'Alcorà, es troba relatat en el llibre de Sahih Múslim en un hadit narrat per Anas Bin Mâlik que Abu-Bakr as-Siddiq, Úmar ibn al-Khattab i Uthman ibn Affan la recitaven com a tal, i relata Ibn Kazir que Ibn Abbas la va nomenar «La Base de l'Alcorà» (en àrab أساس القرآنAs-Sâsul-Qurân).
  • La basmala o fórmula ritual «En el nom d'Allah, el compassiu i Misericordiós» que inicia tots els capítols de l'Alcorà (excepte una) és considerada com primera sura o versicle Al-Fatiha, cosa que no succeeix a la resta dels capítols de l'Alcorà, on és una frase introductòria que queda fora del còmput de versicles. Això, segons els especialistes, és indici que ja en els primers temps de l'Islam tenia un ús cultual, és a dir, que s'usava com a oració. cal assenyalar, tanmateix, que no totes les escoles han acceptat aquest còmput de la basmala com primer versicle, amb el que, en aquest cas, Al-Fatiha tindria sis versicles, i no set.

Escoltar[modifica | modifica el codi]

mohammed ayoub;
abdulrahman alsudais;

Text àrab i traducció[2][modifica | modifica el codi]

  • Text àrab:
  1. بسم الله الرحمن الرحيم
  2. الحمد لله رب العالمين
  3. الرحمن الرحيم
  4. ملك يوم الدين
  5. اياك نعبد واياك نستعين
  6. اهدنا الصرط المستقيم
  7. صرط الذين انعمت عليهمغير المغضوب عليهم ولا الضالين
  • Traducció


1 En el nom d'Allah,el compassiu i Misericordiós.
2 Lloat sigui Allah, senyor dels mons.
3 El compassiu, el Misericordiós.
4 Amo del Dia del Judici.
5 A tu implorem, a tu demanem ajut.
6 Guia'ns pel camí recte.
7 Camí d'aquells als qui has afavorit, que no són objecte de la Teva ira i no són dels extraviats.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Fatiha