Al-Fàtiha

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Al-Fatiha)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Fàtiha en un Alcorà manuscrit turc. Aquesta pàgina, així com la següent, la del segon capítol anomenat La vaca, acostumen a ser objecte d'una profusa decoració

Al-Fàtiha (en àrab: الفاتحة , Al-Fātiḥa, 'L'obertura') és la primera sura o capítol de l'Alcorà, llibre sagrat de l'islam.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La sura consta de set aleies o versicles i constitueix per als musulmans la principal de les seves oracions, similar en importància al Parenostre cristià o al Xemà Israel judaic. Té diverses característiques que la diferencien de la resta de sures de l'Alcorà:

  • Encapçala el Llibre perquè com el seu títol indica és 'l'Obertura'.
  • N'hi ha que pensen que Al-Fàtiha no figurava com sura en alguns dels corpus alcorànics realitzats abans de la fixació del text pel califa Uthman ibn Affan, que va ser el qui va establir la versió definitiva del text que s'ha utilitzat des d'aleshores pels sunnites, encara que aquest mateix text no té cap variació quan es compara amb altres versions que van ser recopilades o que existien en aquest aleshores, això es va fer amb l'acceptació de tots els companys del Profeta que vivien aleshores, ja que no es troba qui l'ho hagi diferenciat en això. La versió definitiva del text corànic va ser establerta per l'Imam Alí ibn Abi-Tàlib fill d'Abu-Tàlib, confident, primer cosí i gendre del Profeta. Hi ha narracions de poca fiabilitat que no figurava als alcorans d'Ibn Abbàs i d'Ibn Massud, per la qual cosa als primers temps de l'islam algunes persones no la consideraven com a capítol de l'Alcorà –text revelat per Al·là, d'acord amb la creença musulmana– sinó com a oració particular de Muhàmmad.
  • Va ser coneguda amb altres noms abans de la fixació final del text corànic. Se li va anomenar «la que obre» –de vegades traduït com Exordi, Introducció i d'altres formes– precisament quan se la va incloure definitivament en l'Alcorà, al començament del tot.
  • Tanmateix, els musulmans la consideren com la sura més grandiosa de l'Alcorà, això perquè el mateix Muhàmmad la va considerar així: es troba relatat en un hadit compilat per Muhàmmad al-Bukharí que Muhammad li va dir a Abû Sa´îd bin Al Mu´alla «T'ensenyaré la més grandiosa sura de l'Alcorà abans que surtis de la mesquita... Ella és "Les Set Repetides" i "La Recitació Sublim" que em va ser atorgada», i en un hadit relatat per Múslim ibn al-Hajjaj la nomena com la "Mare de l'Alcorà" (en àrab أم الكتاب Um Al-Kitab) en dir: «Qui realitzi l'oració, sense recitar "La Mare del Llibre" li és deficient (ho va dir 3 vegades) i no és complet». Hadits recopilats per Muhàmmad al-Bukharí i Àhmad ibn Hanbal mostren que la nomenava «Les Set Repetides» (en àrab السَبع المثاني As Sab´au Al Mazâni) i «La Recitació Sublim» (en àrab القرآن العظيم Al-Qur´ân Al ´Adhim).
  • De fet, els tres primers califes també la consideraven com una sura de l'Alcorà, tal com es diu al Sahih Múslim en un hadit narrat per Anas ibn Màlik que Abu-Bakr as-Siddiq, Úmar ibn al-Khattab i Uthman ibn Affan la recitaven com a tal, i relata Ibn Kazir que Ibn Abbàs la va nomenar «La Base de l'Alcorà» (en àrab أساس القرآنAs-Sâsul-Qurân).
  • La bàsmala o la fórmula ritual "En nom d'Al·là, el Compassiu, el Misericordiós", que inicia tots els capítols de l'Alcorà (excepte un), és considerada com el primer versicle d'Al-Fàtiha, cosa que no succeeix en la resta de capítols, on només és una frase introductòria que queda fora del còmput de versicles. Això, segons els especialistes, indicaria que ja en els primers temps de l'islam la frase tenia un ús cultual, és a dir, que s'usava com a oració. Cal assenyalar, tanmateix, que no totes les escoles han acceptat aquest còmput de la bàsmala com a primer versicle d'Al-Fàtiha i, en aquest cas, la sura tindria sis versicles i no set.

Text àrab i traducció[modifica | modifica el codi]

Text àrab
  1. بسم الله الرحمن الرحيم
  2. الحمد لله رب العالمين
  3. الرحمن الرحيم
  4. ملك يوم الدين
  5. اياك نعبد واياك نستعين
  6. اهدنا الصرط المستقيم
  7. صرط الذين انعمت عليهمغير المغضوب عليهم ولا الضالين
Traducció[2]

1 En el nom d'Al·là, el Compassiu i Misericordiós
2 Lloat sigui Al·là, senyor dels mons
3 El Compassiu, el Misericordiós
4 Amo del Dia del Judici
5 A tu implorem, a tu demanem ajut
6 Guia'ns pel camí recte
7 Camí d'aquells als qui has afavorit, que no són objecte de la Teva ira i no són dels extraviats.

Escoltar
mohammed ayoub;
abdulrahman alsudais;

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Read the Quran Koran Qura'n القران الكريم in Arabic, Transliteració: anglès, francès, espanyol,indonesi, Melayu, urdu, i alemany». SearchTruth.com. [Consulta: 8 de novembre de 2013].
  2. «Al-Fatiha (Traducció)» (en castellà). [Consulta: 13 de novembre de 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Fàtiha