Al-Hàkam I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Hàkam I o Al-Hàkam ibn Hixam Abu l-Asi (en àrab الحكم بن هشام, Al-Ḥakam ibn Hixam) (770-822), fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822). Va succeir al seu pare Hixam I quan va morir el 17 d'abril del 796. Tenia llavors 26 anys.

La disputa sobre l'emirat[modifica | modifica el codi]

Els seus oncles Sulayman i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman li van disputar el poder a la mort del seu pare Hixam I. Abd-Al·lah fou el primer a arribar a Hispània des del Marroc, i es va dirigir a la marca Superior, però les condicions no eren favorables a la revolta, i junt amb els seus fills Ubayd-Al·lah i Abd-al-Màlik es va retirar a territori de Carlemany. En aquest, va arribar a presentar-se a la cort franca a Aquisgrà i va oferir al rei franc la seva cooperació per a la conquesta de Barcelona fins al riu Ebre. L'any següent l'altre oncle, Sulayman, va desembarcar amb forces berbers i va atacar Qúrtuba, però fou derrotat i es va retirar cap a Màrida on fou capturat i mort. Abd-Al·lah fou perdonat però se li va assignar residència a Balànsiya.

Conflictes fronterers[modifica | modifica el codi]

El primer any de regnat va enviar una expedició contra Astúries, que va assolar la regió d'al-Qilà (Castella) i va conquerir Calahorra, arribant a la mar per Santander. El 797 es va revoltar Tulaytula, on els muladís eren majoria. El general Amrús ibn Yússuf, enviat a sufocar la revolta, va delmar l’aristocràcia local en l'anomenat "dia de la rasa" o wakat al-kufra.

Guillem de Tolosa, que coordinava en nom de Lluís el Pietós les operacions per tal de conquerir al-Tagr al-Ala, va convocar una assemblea a la que van assistir Alfons II d'Astúries i Bahlul ibn Marzuq. En aquesta es va establir com seria atacada la frontera musulmana.[1] A la marca Superior, els Banu Qasi també mantenien l'agitació i van aliar-se amb la nissaga autòctona vascona de Pamplona, els Ènnecs, en contra de la nissaga dels Belascos (o Velascos), favorables als francs, que havien matat a Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, un membre de la família dels Banu Qasi que governava la ciutat (799). Carlemany va afavorir la revolta que va independitzar Pamplona (799-801). De nou, fou el general Amrús l'enviat a posar orde a la zona. El valí muladí de Waxka també fou castigat. Llavors es va fundar Tutila que havia de ser un punt fort per dominar la marca Superior, que fou presa breument pels vascons.

El mateix 801 les forces cordoveses que atacaven territori depenent d'Astúries foren derrotades pels vascons dirigits per Velasco, al congost d'Arganzón; el contraatac asturià va provocar una nova ofensiva que els va derrotar a Wadi Arun, és a dir el riu Orón, prop de Miranda de Ebro el 816. Tots aquestos conflictes van aturar les incursions al regne d'Astúries durant uns anys, i van permetre formar una aliança entre Alfons II d'Astúries i Carlemany, que va conquerir Barxiluna o Barcelona el 801. En els següents dotze anys els francs van arribar fins a Turtuixa (Tortosa) però van recular fins a Barcelona evacuant Tarraco (Tarragona).

La resistència muladí i berber[modifica | modifica el codi]

A la marca Inferior els muladís i berbers oferien resistència a Màrida, que va resistir fins al 813. Totes aquests revoltes van coincidir a més a més amb dos motins a la capital. El primer va tenir lloc el maig del 805, quan es va descobrir un complot contra l'emir que pretenia entronitzar un cosí seu, Muhàmmad ibn al-Qàssim, i arran d'això foren crucificats 62 notables cordovesos. El segon motí fou uns anys més tard, el 818, la coneguda com a Revolta del Raval, que va suposar l'execució de 300 notables de la ciutat i l'exili per als habitants del raval de Qurtuba. Una part d'aquestos exiliats es van establir a Fes, mentre altres van esdevenir pirates a la Mediterrània i van fundar un estat a Alexandria i, més tard, a Creta.

Als darrers anys la salut delicada d'Al-Hàkam va dulcificar el seu regnat. L'emir va estar tancat a palau, defensat per una força de mercenaris estrangers que garantien el seu poder i seguretat. Va fer reconèixer al seu fill Abd-ar-Rahman II com a successor i va morir quinze dies després, el 21 de maig del 822.


Precedit per:
Hixam I
emir de Còrdova
796-822
Succeït per:
Abd-ar-Rahman II


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186-188. ISBN 978-84-321-1882-1.