Al-Hàkam II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a Al-Hàkam II a Còrdova (Espanya). Es troba al Campo Santo de los Mártires i va ser inaugurat l'1 d'octubre de 1976.

Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah (en àrab الحكم المستنصر بالله, al-Ḥakam al-Mustanṣir bi-Llāh) va ser califa de Còrdova del 961 al 976. Era fill d'Abd al-Rahman III. Nomenat de jove com a hereu, no va pujar al tron succeint al seu pare fins al 15 o 16 d'octubre de 961 quan tenia 46 anys. El seu regnat fou pacífic i amb ell el califat va assolir la màxima esplendor com a bressol de cultura i progrés dins Al-Andalus. Va tenir dues esposes, una oficial, Radhia, amb qui no va aconseguir engendrar fills, per això els va tenir amb una concubina esclava, Subh, d'origen basc, qui assoliria gran poder a la cort (i amb ella Almansor, un cabdill destacat).

Normands[modifica | modifica el codi]

Un dels pocs incidents del seu regnat fou l'atac dels madjus (normands) que van desembarcar a Alcácer do Sal però foren rebutjats a la plana de Lisboa, el 971. L'intent normand de saquejar Lisboa i posteriorment Sevilla, va decidir al califa a construir una flota que repel·lís els atacs dels pobles del nord, que van ser derrotats a diverses batalles al Guadalquivir.

Castella i Lleó[modifica | modifica el codi]

El comte castellà Ferran González amb els seus auxiliars gallecs i navarresos, va trencar la pau però fou derrotat a San Esteban de Gormaz i després a Langa, a la vora del Duero i a Estercuel prop de Tudela.

Destaca la seva ofensiva contra el regne de Lleó per un deute antic de deu fortaleses. Els èxits del general Galib van obligar els cristians a cedir places importants com Calahorra o Sigüenza, fet que va incrementar el poder del Califat.

Política exterior[modifica | modifica el codi]

Per la frontera sud, la prioritat era frenar l'expansió del califat fatimita, que amenaçava les pròpies terres. Els fatimites en aquesta època van aconseguir conquerir Egipte (969) i llavors van traslladar la capital cap a l'est, oblidant en part el Magreb occidental. Aquest fet va afavorir que Al-Hàkam II decidís incrementar la seva presència a la zona per assegurar els seus territoris; per això va enviar al general mawla Galib amb grans quantitats d'or per subornar els enemics locals i garantir la pau. La dinastia dels idríssides fou deposada i Hasan ibn Ghanum fou portat presoner a Còrdova amb els seus parents.

Política interior[modifica | modifica el codi]

Dírham d'argent encunyada durant el regnat d'Al-Hàkam II a Medina Azahara.

El califat destaca pel respecte a totes les ètnies i religions als seus territoris. Va engrandir la Mesquita de Còrdova i va construir obres públiques a la ciutat, que va esdevenir la més poblada i avançada d'Europa i objectiu de viatges i peregrinacions de savis d'arreu, que venien a consultar les obres de les seves escoles. Destaca el domini de la medicina i la poesia. Des de l'inici del seu regnat les ambaixades estrangeres no van parar d'arribar a Còrdova. Còrdova es va especialitzar en els treballs de luxe, que comercialitzava amb caravanes per Àfrica i el sud d'Europa. Aquests ingressos, junt a l'agricultura, van fer que el regnat tingués prosperitat econòmica.

Mort[modifica | modifica el codi]

Pocs anys abans de morir, un atac d’hemiplegia el va obligar a posar al front dels afers al ministre Djafar ibn al-Mushafi. Va morir l'1 d'octubre del 976 poc dies abans de la cerimònia en que el seu fill Hixem II havia de ser proclamat solemnement hereu a Còrdova. La proclamació del seu fill es va fer l'endemà.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Abd-ar-Rahman III
califa de Còrdova
961-976
Succeït per:
Hixam II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Hàkam II Modifica l'enllaç a Wikidata