Al-Hàssan ibn Alí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib[1] - en àrab الحسن بن علي بن أﺑﻲ طالب, al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib - (c. 625 - c. 670), nét del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.

Fins als set anys va viure amb Mahoma que li havia donat el seu nom (el pare el volia anomenar Harb). A la mort del seu avi, i poc després també de la seva mare, Hàssan i el seu germà Hussayn, van viure sota l'obediència del seu pare. Va entrar a la casa del califa Uthman ibn Affan just per veure com Muhàmmad ibn Abi-Bakr estava entre els que l'havien assassinat. Durant el califat del seu pare va anar a Kufa per convèncer a la població de donar suport a Alí i després va prendre part a la batalla de Siffin.

Mort Alí, Ubayd-Al·lah ibn Abbàs va convidar el poble a nomenar-lo califa (661). Muàwiya I no el va reconèixer i sembla que així li va comunicar en una o diverses cartes. La guerra era inevitable. Adí ibn Hàtim va mobilitzar als seguidors de Hàssan.

Muàwiya va enviar forces i Hàssan va despatxar contra elles a una avantguarda dirigida per Ubayd-Al·lah ibn Abbàs, Qays ibn Sad i Said ibn Qays al-Hamdaní; és molt probable que Qays ibn Sad, cap del partit de la guerra, fos allunyat d'aquesta manera per Hàssan per tenir les mans lliures per negociar amb Muàwiya.[2] Hàssan en el seu camí es va aturar a Madain i va anunciar el seu desig de pactar i els soldats es van amotinar; va poder fugir cap a Muzlim Sabat on fou ferit a la cama per un kharigita de nom Al-Jarrah ibn Sinan al-Assadí; Hàssan fou portat a Madain i curat. La notícia de l'atemptat va córrer ràpidament i van començar les desercions.

Mentre Muàwiya havia arribat a Akhnuniyya enfront de les tropes d'Ubayd-Al·lah que eren a Maskin. Una delegació seva va arribar a Madain i va negociar amb Hàssan i finalment es va arribar a un acord pel qual Hàssan va abdicar en favor de Muàwiya. Les condicions de l'acord varien segons les fonts però en general la compensació econòmica a Hàssan fou forta. També el seu germà Hussayn (que sembla estava d'acord amb Hàssan) va rebre una compensació. El mateix general Ubayd-Al·lah, que no creia que Hàssan hagués pactat amb Muàwiya i mantenia l'exèrcit a punt, va rebre un milió de dírhams per passar al servei de l'omeia. Qays ibn Sad va mantenir la lluita amb quatre mil homes però finalment va deixar les armes. El seu califat havia durat entre cinc mesos i 10 dies i 8 mesos i 10 dies segons les fonts.

L'abdicació formal la va fer Hàssan a la mesquita de Kufa on havia anat Muàwiya des de Maskin. Hàssan va anar llavors a Medina on es va establir. Va viure tranquil·lament i es va casar diverses vegades rebent el malnom de Mitlak (divorciat per excel·lència); es diu que va tenir entre 60 i 90 dones i 300 o 400 concubines.

Va morir el 670 d'una llarga malaltia; algunes fonts parlen d'enverinament per la seva dona Jada bint al-Àixath, filla del cap iemenita Al-Àixath, lleial a Muàwiya, que hauria estat subornada pel califa omeia. Havia demanat ser enterrat al costat de Mahoma però aquesta voluntat no fou respectada per Marwan I ibn al-Hàkam.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Tot i que el nom hauria d'anar sempre precedit de l'article Al-, en la pràctica aquest és elidit quan hom s'hi refereix en altres llengües i fins i tot pels mateixos àrabs.
  2. al-Tabari, I, i sq

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • H. Lammens, Etudes sur le regne du Calife Omaiyade Mo'awia Ier, Leipzig 1908.


Precedit per:
Alí ibn Abi-Tàlib
Califa
661
(renúncia)
Succeït per:
Muàwiya I
(dinastia omeia)
Precedit per:
Alí ibn Abi-Tàlib
segonn imam xiïta
661-670
Succeït per:
Al-Hussayn ibn Alí