Al-Hadath

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Ḥadath al-Ḥamrā' (en àrab Al-Ḥadath la vermella) fou una antiga població al territori dels Awasim al peu de les muntanyes del Taure, propera a tres llacs i al curs superior del riu Ak Su afluent del Djayhan. Era un lloc de frontera entre àrabs i bizantins, situada entre Malatya i Maraix, al pas de muntanya que portava cap a Elbistan. Estava protegida per una fortalesa a un turó, anomenada al-Uhaydib. Al nord-oest, a les muntanyes Nuruhak Dagh i havia el congost d'al-Hadath, on es van lliurar diversos combats entre àrabs i bizantins; els àrabs el van anomenar més tard Darb al-Salama per intentar canviar la mala sort que sembla estava associada al nom inicial. La població d'al-Hadath va rebre generalment el nom d'al-Hadath al-Hamra per diferenciar-la d'al-Hadath al-Zukak, a la zona del desert de Palmyra al sud-est.

Al-Hadath fou ocupada per primer cop en temps del califa Umar pel general Habib ben Maslama que servia aleshores a les ordes del general Iyad ben Ghanam. Fou una base pels atacs de les forces del califat a territori bizantí. Vers el 749 o 750 els bizantins van recuperar la ciutat i fortalesa però la devien perdre uns anys després; el 778 el general Miquel Lachanodrakon la va devastar i el califa al-Mahdi la va fer reconstruir dos anys després i rebatejada com al-Mahdiyya o al-Muhammadiyya. Musa al-Hadi la va repoblar amb gent dels pobles de la regió però els atacs bizantins i el clima no eren favorables al tipus de construcció de fusta i va acabar cremada pels bizantins (els armenis i turcs l'anomenen Göynük que vol dir "cremada"). Harun al-Rashid la va fer reconstruir i la va fortificar; una guarnició important estava estacionada a la fortalesa en el seu regnat igual que a altres fortaleses de la regió. El 947 fou ocupada per Lleó Focas, fill de Bardas Focas, que va arrasar les fortificacions. L'hamdànida Sayf al-Dawla la va reconquerir i reconstruir el 954 però els bizantins la van recuperar el 957 i fou altre cop arrasada. Va restar bizantina i després armènia fins al 1150 quan fou ocupada pel seljúcida Masud ben Kilidj Arslan, però va retornar als armenis que la van perdre definitivament el 1272 a mans de Baybars, sultà mameluc. Llavors estava poblada per kurds que l'anomenaven Alhan, i era lloc de pastar els ramats. El 1436 va servir de base per l'atac del mameluc Barsbay contra Dhu l-Kadr.

Les seves ruïnes al districte de Gölbaşı (Província d'Adıyaman - Turquia) al sud del llac d'al-Hadath, van ser descrites el 1950 per R. Hartmann que les va identificar. Anteriorment es pensava que estava situada a Inekli, al nord del llac.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 42′ 25.2″ N, 37° 27′ 36″ E / 37.707000°N,37.46000°E / 37.707000; 37.46000