Al-Harith V ibn Jabalah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Harith V ibn Jabalah (o Djabala) conegut com a Aretes V a les fonts clàssiques, de malnóm al-A'aradsh (el Llisiat) fou rei dels ghassànides (529-569) el més conegut d'aquesta dinastia àrab. Va succeir al seu pare Jabalah IV ibn al-Harith (512-529).

Durant el regnat de Justinià I (527-565), com a filarca i aliat bizantí, va dirigir un contingent contra el sassànides i els seus aliats, la dinastia àrab dels làkhmides i es va distingir a la batalla de Cal·línic (531) i a la campanya d'Assíria (541). El 554 va obtenir una victòria decisiva sobre el rei làkhmida al-Mundhir a Halima.

Era monofisita, és a dir que creia en una única naturalessa de Crist; l'església monofisita fou apartada de l'estat sota l'emperador Justí I (518-527) però Aretes la va imposar als seus dominis quan va pujar al tron i li va donar protecció contra els calcedonians (seguidors de la doctrina del concili de Calcedònia) i es va oposar a les escissions com les de l'heretgia triteista d'Eugeni i Conó.

Va rebre de Bizanci els títols de patrici (àrab bitrik) i gloriossissimus. Va morir el 569 i el va succeir el seu fill al-Mundhir III ibn al-Harith (569-581).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Procopi de Cesarea, Història.
  • Irfan Kawar, Procopius ans Arethas, 1957, i The Patriciate of Arethas, 1959