Al-Ikhlas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La sura Al-Ikhlas a un exemplar cal·ligràfic del segle XVIII

Al-Ikhlas (en àrab: الإخلاص, «absolut» «fe pura») és al monoteisme la 112 sura de l'Alcorà. Tracta el tema del tawhid («doctrina de la Unitat [de Déu]») i consta de quatre versicles (aleia).[1] Juntament amb la primera sura Al-Fàtiha («L'obertura») i la sura Al-Mu'awwidhatayn, constitueix una de les més conegudes i és sovint part de l'oració dels musulmans.

Text àrab i traducció[2][modifica | modifica el codi]

  • Text àrab:

قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ ١
اللَّهُ الصَّمَدُ ٢
لَمْ يَلِدْ وَلَمْ يُولَدْ ٣
وَلَمْ يَكُن لَّهُ كُفُوًا أَحَدٌ ٤

  • Traducció


1 Digues: El és Allah, Un.
2 Allah, l'Absolut.
3 No ha engendrat, ni va ser engendrat.
4 No té parell.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Ikhlas