Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Muàyyad fi-d-Din Abu-Nasr Híbat-Al·lah ibn Abi-Imran Mussa ibn Dàwud aix-Xirazí (Shiraz, vers 985-1077) fou un daï ismaïlita que va ser intermediari entre els fatimites i al-Bassassirí.

Era fill d'un daï ismaïlita influent a la cort buwàyhida i especialment amic de Abu Ghalib Muhammad ibn Ali al-Wasiti, el visir de Baha al-Dawla. Es creu que va succeir al seu pare a la dawa (missió) del Fars. El 1038 tenia tanta influència sobre els daylamites de l'exèrcit i sobre el poble de Shiraz que el govern va planejar expulsar-lo, però ho va poder evitar mercès a la seva amistat amb el visir d'aleshores, al-Àdil ibn as-Salar, i després va convèncer al buwàyhida Abu Kalidjar al que va convertir a l'ismaïlisme. La seva vida en endavant fins al 1058, és ben coneguda per la seva autobiografia.

Mort al-Adil el 1041/1042 es va retirar a Ahwaz i quan més tard va retornar a Shiraz va trobar l'hostilitat del nou visir. Abu Kalidjar, pressionat pel califa abbàssida, li va haver de retirar el seu suport i va haver de marxar de Shiraz (1043) tornant a Ahwaz. Estava a punt de recuperar el favor d'Abu Kalidjar quan la mort de Djalal al-Dawla van allunyar al príncep que va reclamar el poder a Bagdad. Al-Muayyad se'n va anar llavors a Najaf i a Karbala, després a Mossul i finalment va arribar al Caire el 1046.

Fins al febrer de 1048 no fou rebut per l'imam/califa fatimita. El 1052/1053 es va atreure el favor dels cortesans i fou nomenat a la cancelleria. El 1054/1055 va saber per fonts bizantines que Toghril Beg I, el sultà seljúcida, havia fet un pacte amb els grecs contra els fatimites i llavors va entrar en contacte amb el general i antic esclau turc al-Bassassirí, que havia aconseguit una important posició amb els buwàyhides, i li va prometre l'ajut fatimita en la conquesta de Bagdad. El 1055/1056 fou enviat a l'Iraq en qualitat de plenipotenciari fatimita per la regió de l'Eufrates, i el califa fatimita es va mostrar d'acord en enviar tropes contra Tughril per impedir la conquesta per aquest de Síria i després Egipte, i va nomenar governador de Rahba a al-Bassassiri al que va enviar diners, robes, cavalls, i armament, que li va portar al-Muayyad que va arribar a Rahba passant per Damasc i Alep.

Al-Muayyad va atreure a nombrosos emirs i caps militars i tribals i la coalició formada dirigida per al-Bassassirí va derrotar a Tughril Beg a Sindjar el 1057 i es va llegir la khutba a Mossul en nom del califa fatimita. Però quan els fatimites van tallar l'ajut, al-Muayyad, que era a Alep, es va retirar i retornà al Caire on fou nomenat dai l-duat, però aviat fou exiliat a Jerusalem pel visir fatimita.

Tenia molta influència sobre la dawa ismaïlita del Iemen i el daï a aquest territori, al-Kadi Lamak ibn Malik, emisari sulàyhida al Caire, va estar al seu costat mentre va residir a la capital egípcia (1062-1067). Va morir el 1077.

Com obres seves s'esmenten:

  • Majalis ul-Muayyadiyah
  • Diwan ul-Muayyad, poemes pro-ismaïlites
  • Sirat al-Muayyad fid-Din, autobiografia
  • Sarah ul-Maad, tractat sobre la resurrecció
  • Al-Eazah watabeer fi Fazle Yoomal Ghadir, tractat sobre el incident de Ghadir Khumm
  • Al-Ibteda wal-Inteha (El Principi i el Final)
  • Taweel ul-Arwah, tractat sobre les animes
  • Mahajul-Ibadah, mètode de devoció
  • Al-Maselet-wal-Jawab (Preguntes i Respostes)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Verena Klemm (2003). Memoirs of a Mission: The Ismaili Scholar, Statesman and Poet, al-Mu’ayyad fi’l-Din al-Shirazi. Ismaili Heritage Series 9, Londres: I. B. Tauris & The Institute of Ismaili Studies. ISBN 978-1-86064-432-0.
  • Tahera Qutbuddin (2005). Al-mu'ayyad Al-shirazi And Fatimid Da'wa Poetry: A Case Of Commitment In Classical Arabic Literature. Brill Academic Publishers. ISBN 978-90-04-14103-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]