Al-Mufawwad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Djafar al-Mufawwad fou un príncep abbàssida fill d'al-Mútadid.

Després de pujar al tron, al-Mútadid havia reconegut hereu al seu germà al-Muwàffaq i al seu propi fill Djafar al-Mufawwad, i havia repartit l'imperi entre els dos presumptes hereus: al-Muwàffaq l'orient i el jove al-Mufàwwad l'occident, i un turc, el general Musa ben Bugha al-Umara al-Muzaffar, fou nomenat com a regent del segon per si arribava el cas.

El 873 Djafar fou nomenat governador titular d'Egipte i Síria que de fet administrava Ahmad ibn Tulun. El jove Djafar no exercia poder ni a Egipte ni en lloc, ja que en realitat tot el govern estava en mans d'al-Muwàffaq que tenia al seu germà sota control, però, entre altres problemes, s'enfrontava a la revolta dels zandj i no podia actuar com volia. El 879 Àhmad ibn Tulun va començar a unir el seu nom al del príncep governador Djafar al-Mufawwad en les monedes d'or. Fins al final, però, va reconèixer al califa al-Mútamid, encara que probablement hi va ajudar el fet que aquest no gaudia del poder efectiu.

El 882 al-Muwàffaq va nomenar a Ishak ben Kundadj com a nou governador d'Egipte i Síria, nomenament que no va tenir cap efecte. Mort al-Muwàffaq el juny del 891, el seu fill Ahmad va rebre el lakab d'al-Mútadid i va heretar la posició paterna com a segon en la línia de successió després d'al-Mufawwad. Els partidaris del seu pare van passar a ser-ho del fill, destacant la figura del visir Ubayd Allah ibn Sulayman ibn Wahb, així com el general Badr, després anomenat Badr al-Mutadidi.

L'abril del 892 al-Mufawwad fou desposseït de la seva condició d'hereu i al-Mútamid va ocupar el primer lloc. Sis mesos després, l'octubre del 892, a la mort d'al-Mútamid, va ser proclamat califa. Al-Mufawwad desapareix de les cròniques.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, article Ahmad ibn Tulun