Al-Muhtadí (abbàssida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu Ishaq (o Abd Al·lah) Muhàmmad al-Muhtadí bi-L·lah -en àrab أبو إسحاق محمد المهتدي بالله, Abū Isḥāq o 'Abd Allāh Muḥammad al-Muhtadī bi-Llāh ibn Hārūn al-Wāthik- (? -870), més conegut per la primera part del seu làqab, Al-Muhtadí , fou califa abbàssida de Bagdad (869-870).

A la mort d'al-Wàthiq (847) alguns dignataris pretenien proclamar al seu fill Muhammad al-Muhtadi, la mare del qual era una esclava grega, però el tron va passar al germà del difunt, al-Mutawàkkil (847-861). Després de l'assassinat d'al-Mútazz (866-869) el 15 de juliol del 869, Muhammad fou finalment proclamat amb el lakab d'al-Muhtadí (22/22 de juliol del 869). Fou un rigorista que va suprimir la música de la cort i va adoptar diverses mesures per l'observança de la religió. Alguns alides estaven revoltats o es van revoltar a províncies però el seu enemic més perillós fou el general turc Musa ibn Bugha. L'estiu del 869 estava lluitant a Pèrsia contra els alides i quan va saber la proclamació d'al-Muhtadí va abandonar la lluita i es va retirar arribant a Samarra el desembre del 869 i va exigir al califa que castigués al general i cap dels turcs Salih ibn Wasif per haver despullat de tots els seus béns a la mare del califa al-Mútazz, Kabiha. Salih es va amagar i els mercenaris turcs es van amotinar i van amenaçar de deposar al califa, però aquest va intervenir amb energia i va restablir la tranquil·litat, si bé va haver de prometre als seguidor de Salih que li donaria el perdó. En absència de Salih el poder administratiu va estar en mans de Sulayman ibn Wahb, un vell i experimentat funcionari que durant uns sis mesos va fer les funcions de visir sense tenir el títol, el qual que va seguir tenint nominalment Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí (que ja ho era des de temps d'al-Mútazz), però amb el poder efectiu en mans d'al-Hasan ibn Makhlad com a secretari en cap.

Salih restava amagat i els mercenaris es van dirigir a Samarra on van començar a saquejar fins que Musa els va atacar i dispersar. Poc després uns soldats de Musa van descobrir l'amagatall de Salih, que fou assassinat. Llavors Musa fou enviat en campanya contra els kharigites i el califa va poder incitar al poble contra el general absent i contra el seu germà Muhammad ibn Bugha i els va acusar de defraudar al tresor. Muhammad fou cridat a la cort i executat tot i que el propi califa li havia garantit la vida. Ara calia eliminar a Musa però el plan va arribar a orelles d'aquest que llavors es va dirigir amb el seu exèrcit cap a la capital i va derrotar de manera decisiva a les tropes califals. Al-Muthadí no obstant va refusar abdicar i fou executat pel general el 21 de juny del 870. Al-Mútamid, germà d'Al-Mútazz, fou ascendit al tron.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hugh Kennedy, The Prophet and the Age of the Caliphates: The Islamic Near East from the 6th to the 11th Century (A History of the Near East), Londres 1986; es pot comprar a Amazon


Precedit per:
Al-Mútazz
califa de Bagdad
869-870
Succeït per:
Al-Mútamid