Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Pertanyia a un clan dels Ahlaf Thaqif. El seu pare va morir a la batalla del Pont o Jisr el 634 i fou criat pel seu oncle Sad ibn Masud, que fou governador de Madain durant el califat d'Alí. Mort Ali i havent entrat Muawiya I a Kufa (660/661), Mukhtar hauria suggerit al seu oncle sotmetre's al nou califa i entregar a al-Hasan, el fill d'Alí que havia estat ferit prop de Madain i s'havia refugiat a una de les cases del governador, per garantir la pròpia seguretat. La seva oposició als omeies es va manifestar al refusar testimoniar en favor del governador Ziyad ibn Abi-Sufyan (670-673) contra Hujr ibn Adí al-Kindí, que havia participat en algunes conspiracions alides. També va tenir algun paper en la revolta de Muslim ibn Akil a Kufa el 680, al que hauria acollit a casa seva, però no va participar en la revolta per estar absent i es va sotmetre dòcilment a les autoritats omeies. Tot i no participar, Mukhtar fou empresonat i va quedar ferit en un ull d'un cop que li va infligir el governador Ubayd Allah ibn Ziad (673-679 i 680-683). Després de la mort d'al-Husayn a Karbala fou alliberat (10 d'octubre del 680) per intercessió del seu cunyat Abd Allah ibn Umar.

Llavors se'n va anar a l'Hedjaz on Abd Allah ibn al-Zubayr va proclamar la seva oposició als omeies públicament. Mukhtar li va oferir els seus serveis a canvi d'una alta posició però Abd Allah no ho va acceptar. Mukhtar va sortir de la Meca i se'n va anar a Taif, però després va retornar i va participar en el costat d'Ibn al-Zubayr a la defensa de la Meca contra l'exèrcit omeia manat per al-Husayn ibn Numayr, destacant en la lluita. Després va tornar a Kufa. sembla que va aprofitar el seu servei a la Meca per fer creure que servia a Ibn al-Zubayr i arrossegar més seguidors. En aquest moment a Kufa desenvolupaven activitats els Tawwabun (maig del 684), que estaven dirigits per Sulayman ibn Surad i Abu Mikhnaf, representat el partit alida. Mukhtar va intentar agafar el lideratge dels alides en lloc d'Ibn Surat, pretenent haver estat enviat per l'imam o mahdi, però va tenir un èxit limitat. Els governadors locals eren Abd Allah ibn Yazid al-Khatmi i Ibrahim ibn Muhammad ibn Talha, que havien estat nomenats per Ibn al-Zubayr. No obstant els ashraf (cavallers/notables) veien en al-Mukhtar un perill més greu que els Tawwabun i el van denunciar als dos governadors, sent arrestat i empresonat, tot i que Abd Allah ibn Yazid al-Khatmi tenia amb ell una bona relació. Altre cop el seu cunyat Abd Allah ibn Umar hauria gestionat el seu alliberament.

Mentre els Tawwabun van ser derrotats i expulsats de la ciutat cap a Ayn al-Warda, però després van retornar (vers la primavera del 685) i Mukhtar hauria contactat amb ells i hauria aconseguit el seu suport. Ibn al-Zubayr va nomenar nou governador (ara únic) de Kufa a Abd Allah ibn Muti que va arribar el maig del 685. Molts notables tribals s'oposaven al nou governador i el suport a Mukhtar va augmentar. Els ashraf el van denunciar altre cop però encara que Ibn Muti va planejar arrestar-lo, Mukhtar ho va evitar fingint una greu malaltia.

Obertament va començar a proclamar-se agent de Muhammad ibn al-Hanafiyya, però molts seguidors no s'ho creien i alguns van anar a veure a Muhammad per saber si era cert. Muhammad fou ambigu en relació a Mukhtar, del que desconfiava però al que no volia apartar, i va donar una resposta que va convèncer als emissaris de que realment era veritat. Mukhtar va quedar alleujat amb la resposta però va invocar també com a guia al llibre de Déu i a la Sunna del Profeta, i va cridar a la venjança d'al-Husayn ibn Ali ibn Abi-Tàlib i altres alides assassinats. Finalment va aconseguir el suport del cap dels Hamdan, Ibrahim ibn al-Ashtar al-Nakhai, segurament enganyat per una suposada carta de Muhammad ibn al-Hanafiyya que hauria escrit realment el mateix Mukhtar.

La revolta es va preveure per l'agost següent però finalment es va posposar fins al 19 d'octubre, però de fet es va iniciar un dia abans a causa d'un incident en que Ibn al-Ashtar va matar al cap de la shurta (policia) d'Ibn Muti, de nom Iyias ibn Mudarib. El crit de guerra fou: "Ya Mansur amit" i "Venjança per al-Husayn". La direcció militar dels rebels va ser cosa d'Ibn al-Ashtar, i la de les forces lleials al governador estaven manades pel tamimita Shabath ibn Ribi i el bakrita Rashid ibn Iyas (i alguns altres menys destacats). Després d'uns dies de combats als carrers els partidaris del governador es van haver de refugiar al castell on van ser assetjats tres dies; el governador llavors va fugir i Shabath i alguns altres caps van aconseguir un salva conducte a canvi de la rendició. L'endemà Mukhtar va rebre el jurament dels ashraf i altres grups. Al-Mukhtar va nomenar llavors governadors als territoris que depenien de Kufa: Armènia, Azerbaidjan, Mossul, Madain, Bihkubadh i Hulwan. El anterior governador de Mossul per Ibn al-Zubayr, que era Muhammad ibn al-Ashath al-Kindi, va fugir a Takrit per acabar finalment anant a Kufa on es va sotmetre a Mukhtar. Bàssora i el seu territori va restar sota domini dels zubàyrides tot i un intent de revolta d'un seguidor de Mukhtar per agafar el control de la ciutat. El comandament de la shurta va passar a un àrab de la tribu Hamdan, però Mukhtar va tenir una guàrdia personal (haras) formada per mawalis (conversos estrangers) manats per una mawla de nom Kaysan Abu Amra.

Aviat els ashraf, que li eren hostils (la majoria havien estat partidaris d'Ibn Muti), van fer córrer el rumor d'una derrota del seu exèrcit a Mesopotàmia, aprofitant que s'acostava un exèrcit sirià manat per Ubayd Allah ibn Ziyad, i es van revoltar manats per Ashath ibn Ribi i Muhammad ibn al-Ashat al-Kindi. Com que l'exèrcit manat per Ibn al-Ashtar havia sortit en campanya cap al nord, Mukhtar va haver de pactar amb els rebels, però quan Ibn al-Ashtar va tornar, els va esclafar en un combat a la Djabbanat al-Sabi el 21 o 22 de juliol del 686. Els caps vençuts van poder fugir a Bàssora sota protecció de Musab ibn al-Zubayr.

Després d'aquesta victòria va seguir una purga; alguns homes acusats de participar en la mort a Karbala d'al-Husayn o la seva família, van ser executats, entre els quals Imar ibn Sad ibn Abi Wakkas, que tenia un salva conducte escrit de Mukhtar. Aquest va enviar els caps d'alguns executats a Muhammad ibn al-Hanafiyya, però aquest va restar distant del cap rebel que es proclamava el seu wazir i el seu amin. Abd Allah ibn al-Zubayr va fer empresonar a Ibn al-Hanafiyya junt amb altres (com Abd Allah ibn al-Abbas) sent portat finalment a la Meca prop dels pous de Zamzam, i va haver de cridar en ajut a Mukhtar el qual va enviar un exèrcit a l'Hedjaz (els Khashabiyya) que el van salvar al darrer moment, però van evitar enfrontaments amb les forces d'Ibn al-Zubayr per ordes expresses de Mukhtar. Ibn al-Hanafiyya això no obstant, no els va seguir a Kufa i es va retirar a Taif.

El cap militar Ibn al-Ashtar fou enviat al nord a l'encontre de l'exèrcit sirià omeia que havia avançat cap a Kufa i ara s'acostava. La batalla entre les dues forces es va lliurar a la riba del Khazir, prop de Mossul, i l'exèrcit omeia d'Ubayd Allah ibn Ziyad fou derrotat. Ubayd Allah al que la tradició presentava com el responsable de la mort d'al-Husayn a Karbala, va morir junt amb altres caps el dia de la batalla, 6 d'agost del 686, just el dia de l'aniversari de la batalla de Karbala. Aquest fou el punt de màxim poder d'al-Mukhtar; després es va enfonsar amb rapidesa.

Musab ibn al-Zubayr va enviar als ashraf i tropes de Bàssora a atacar Kufa aprofitant l'absència d'Ibn al-Ashtar (que s'havia quedat a Mossul després de la batalla). Les tropes bassorianes estaven manades per al-Muhallab ibn Abi Sufra, origen de la família muhallàbida, que ja havia destacat contra els kharigites. Al-Muhallab va derrotar a les forces d'al-Mukhtar a al-Madhar a la vora del Tigris, a finals d'estiu (setembre) del 686; va seguir avançant i va obtenir una nova victòria a Harura on les forces de Mukhtar van quedar quasi aniquilades. Al-Muhallab va entrar a Kufa i Mukhtar es va refugiar a la ciutadella on va quedar assetjat durant mesos. Al-Muhallab fou nomenat governador de Mossul i la Djazira (amb autoritat a Armènia i Azerbaidjan) i fou encarregat de protegir l'Iraq dels omeies i de liquidar les restes del grup Khashabiyya que es mantenia a Nisibe. Progressivament Mukhtar fou abandonat pels seus partidaris, i finalment va fer una sortida desesperada amb un grup de lleials i va morir en el combat. Generalment s'admet que la seva mort es va produir el 3 d'abril del 687, però no és l'única data que les fonts esmenten.

El moviment fou un embrió del moviment Hashimiyya, pel fill de Ibn al-Hanafiyya de nom Abu Hashim, moviment del que es van originar els abbàssides.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]