Al-Muqtafí (abbàssida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, Al-Muqtafí (en àrab أبو عبد الله محمد المقتفي لأمر الله, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muqtafī li-amr Allāh) (9 d'abril de 1096-1160), fou califa abbàssida de Bagdad (1136-1160). La seva mare era una esclava.

Era fill del califa al-Mústadhhir, germà d'al-Mústarxid i oncle d'ar-Ràixid, els tres caifes que el van precedir. El darrer fou deposat després de revoltar-se contra el soldà seljúcida Masud ibn Muhammad[1] i llavors al-Muqtafí fou posat al tron (17 de setembre de 1136).

Va aprofitar les dissensions entre els seljúcides per mantenir la seva autoritat a Bagdad, i augmentar-la per diversos districte de l'Iraq. Al-Muqtafí va ser capaç de defensar la capital de diversos atacs: el 1148 diversos amirs van refusar obediència al sulta seljúcida Masud ibn Muhammad i van marxar sobre Bagdad però foren derrotats per forces del califa. L'any següent, 1149, la situació es va repetir de manera gairebé idèntica. Masud va morir el 13 de setembre de 1152 i el va succeir el seu nebot Malik Shah III o Malik-Xah III ibn Mahmud però per la seva incapacitat fou deposat al cap d'uns mesos pels amirs que van proclamar al seu germà Muhammad II ibn Mahmud, i aquest període fou aprofitat pel califa per estendre i consolidar el seu poder apoderant-se d'al-Hilla i de Wasit.

El 1153 el sultà oriental Sandjar, fou derrotat i fet presoner pels oghuz en revolta i els seus amirs van proclamar sultà al germà de Masud, Sulayman Shah ibn Muhammad (1154). El febrer/març del 1156 el califa va reconèixer a Sulayman Shah a canvi de no intervenir en els afers de l'Iraq, però malgrat el suport que li va donar el califa fou derrotat pel seu nebot Muhàmmad II ibn Mahmud (juny/juliol de 1156). Llavors el soldà seljúcida, en resposta, va marxar contra Bagdad i va obligar al califa a refugiar-se al barri oriental (gener/febrer de 1157) on va quedar assetjat durant un mesos, fins que el maig el sultà va abandonar el setge per fer front a Malik Shah III que marxava contra Hamadan; Muhammad III va derrotar a Malik Shah i les hostilitats es van acabar.

Llavors el sultà es va reconciliar amb el califa i per refermar l'aliança entre ambdós, al-Muqtafí es va casar amb Fàtima, germana de Muhàmmad II.[2] Després va intentar per dues vegades apoderar-se de Takrit, sense èxit, però va poder sotmetre Lihf.

Durant el seu califat Imad-ad-Din Zengi, governador de Mossul, va lluitar ferotgement contra els croats i es va donar a conèixer com un guerrer valent i generós i obtenint la primera gran victòria musulmana al reconquerir Edessa. En un moment en dificultats, Zengi va fer una crida urgent per lluitar contra els croats. El sultà i el califa va enviar 20.000 homes a la lluita. Però en realitat ni els seljúcides, ni el califa, ni els seus amirs, tenien cap entusiasme en la guerra.

Al-Muqtafi va morir el 12 de març de 1160. És lloat pels primers historiadors musulmans com virtuós, capaç i valent. Durant el seva califat de vint anys, va dirigir moltes expedicions menors contra els enemics dels voltants.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) University of Cambridge, The Cambridge history of Iran, Volum 5, p.128
  2. (anglès) Eric J. Hanne, Putting the caliph in his place: power, authority, and the late Abbasid, p.170

Referències[modifica | modifica el codi]

  • C. E. Bosworth, Cambridge History of Iran



Precedit per:
Ar-Ràixid
califa de Bagdad
1136-1160
Succeït per:
Al-Mústanjid