Al-Mustalí (fatimita)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn al-Mustànsir al-Mustalí bi-L·lah, més conegut pel seu làqab Al-Mustalí (en àrab أبو القاسم أحمد بن المستنصر المستعلي بالله, Abū l-Qāsim Aḥmad ibn al-Mustanṣir al-Mustaʿlī bi-Llāh) (16 de setembre de 1074-1102), fou califa fatimita al Caire (1094-1101).

Era el fill petit del califa Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah. L'hereu segons el costum era el fill gran Nizar ibn al-Mustànsir (nascut el 1045&/1046) tot i que mai havia estat proclamat oficialment. Però el influent visir Badr al-Djamali i el seu fill al-Afdal va ser determinant en el canvi en el orde de successió a favor del fill més jove. El califa va consentir el matrimoni del seu fill petit amb la filla de Badr, Sitt al-Mulk, i una versió diu que al moment del matrimoni fou declarat hereu, i una altra que el califa va confiar que havia decidit designar hereu al seu fill petit a una germana, que no va guardar el secret. A la mort del califa el 10 de gener del 1094, al-Afdal, que tenia un important càrrec religiós, va assegurar la successió a al-Mustalí. La revolta poc després de Nizar a Alexandria va fracassar al no obtenir el suport de l'exèrcit. En general els ismaïlites d'arreu van reconèixer al nou califa excepte els de Pèrsia amb centre a Alamut.

Durant tot el seu regnat el poder efectiu va estar en mans d'al-Afdal. El 1096 Afamiya (Apamea) es va sotmetre voluntàriament als fatimites, i Tir, en mans d'un governador rebel, fou reconquerida. Es va intentar una aliança contra natura amb el atabeg seljúcida de Damasc, Ridwan, però va fracassar. El 1097 els croats van arribar a Síria i els fatimites hi van negociar. El 1098 els fatimites van reconquerir Jerusalem que estava en mans dels ortúquides Sukman i Ilghazi. El 1099 al-Afdal va caure en mans dels croats per sorpresa i Jerusalem fou ocupada pels cristians, que van consolidar les seves posicions després de la victòria sobre l'exèrcit egipci a Ascaló el 5 d'agost de 1099.

Va ser un xiïta fanàtic i va tenir estretes relacions amb la dawa ismaïlita al Iemen dirigida per al-Malika al-Hurra i el dai d'aquesta Yahya ibn Lamak ibn Malik al-Hammadi. El 1099 o 1100 una fam va afectar al país.

Va morir el 12 de desembre de 1101 i el va succeir el seu fill Abu-Alí Mansur ibn al-Mustalí al-Àmir bi-ahkam-Al·lah.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • R. Grousset, Histoire des croisades et du reoyaume franc de Jerusalem.



Precedit per:
Al-Mustànsir
califa fatimita
1094-1101
Succeït per:
Al-Àmir