Al-Quhí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAl-Quhí

El compàs perfecte d'Al-Quhí per a dibuixar seccions còniques Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement940 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tabaristan Modifica el valor a Wikidata
Mort1000 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Probablement Bagdad, Pèrsia (avui Iraq)
Dades personals
ResidènciaPèrsia
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i astronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques, astronomia
OcupadorBagdad Modifica el valor a Wikidata

Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí (persa: ابوسهل بیژن کوهی, Abusahl Bijan-e Koohi; àrab: أبو سهل ويجن بن رستم القوهي, Abū Sahl Wayjan b. Rustam al-Qūhī) o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del segle x. Protegit pels califes búyides Àdud-ad-Dawla i el seu fill Xàraf-ad-Dawla, el primer d'aquests li va encarregar la construcció i la direcció de l'observatori de Xiraz, en el qual va fer instal·lar molts instruments de la seva invenció, a partir de l'any 988. Es conserva bona part de la seva correspondència amb l'alt funcionari del califat Abu-Ishaq as-Sabí.

Astrònoms posteriors, com al-Biruní i Omar Khayyam citen les seves observacions. Aquest darrer el considera un excel·lent matemàtic. En les obres que coneixem d'ell,[1] tracta problemes geomètrics que condueixen a equacions de tercer grau, que soluciona amb la intersecció d'una hipèrbola equilàtera i una paràbola, discutint-ne les condicions de la seva resolució. Aquesta mateixa precisió es troba en un altre tractat seu sobre la construcció de l'heptàgon regular, amb una solució més completa que la que s'atribueix a Arquimedes.

Al-Quhí va ser el primer a descriure l'anomenat compàs cònic, un compàs amb un braç de llargada variable que permet dibuixar corbes còniques. En el seu tractat رسالة في البركار التام, Risāla fī l-birkār at-tamm, ‘Sobre el compàs perfecte’,[2] descriu els mètodes per a dibuixar rectes, circumferències i corbes còniques, concloent que es poden construir astrolabis, quadrants i altres instruments astronòmics amb facilitat.

Referències[modifica]

  1. Carl Brockelmann fa una relació de gairebé tots els manuscrits disponibles d'Al-Quhí a Geschichte der arabischen Litteratur. Leiden, 1943. Pàgines 254 i ss.
  2. Woepke, Franz. Trois traités arabes sur le compas parfait. Notices et extraits de la Bibliothèque nationale, Vol. 22 (1874), pàgines 1–21, 68–111, 145–175

Bibliografia[modifica]

  • Risala f musaḍat al nujassam at mukafi (Sobre la mesura dels cossos parabòlics). Osmania Oriental Publications. Hyderabad, 1948.
  • Min kalami Abi Sahl fi ma zada min al ashkal fi amr al maqalat al saniyati (Reflexions d'Abu-Sahl sobre l'extensió de les proposicions en la instrucció del llibre segón). Osmania Oriental Publications. Hyderabad, 1948
  • David Pingree, “Abu Sahl Kuhi,” Encyclopædia Iranica, I/4, pp. 370-371; una versió actualitzada es troba disponible en línia a http://www.iranicaonline.org/articles/abu-sahl-vijan-b

Enllaços externs[modifica]