Al-Riyad
Al-Riyad (en àrab الرياض, ar-Riyadh, 'els jardins'), de vegades també transcrit com a Riad o Riyadh, és la capital del regne de l'Aràbia Saudita, situada a la regió de Najd, en un extens altiplà al centre de la península d'Aràbia. Té una extensió de 1.554 km² i una població, segons estimació del 2005, de 3.500.000 habitants (el 14% de la població total del país).
La ciutat s'aixeca en l'eix central de desenvolupament de l'Aràbia Saudita juntament amb les ciutats de Burayda i Al-Khardj, també a la regió central. Les altres àrees on es concentra la població són dues regions costaneres: la del mar Roig al voltant de Gidda i la Meca i la del golf Pèrsic entorn d'Al-Hufuf i Dhahran.
La ciutat es divideix en 17 districtes sota el control de l'Ajuntament d'Al-Riyad i de l'Autoritat per al Desenvolupament d'Al-Riyad, encapçalada pel governador provincial d'Al-Riyad, el príncep Salman Bin Abdul Aziz.
Tot i estar situada en una regió extremament àrida, la ciutat rep alguna precipitació ocasional. Hi ha cinc preses que retenen l'aigua de pluja, i també 96 pous i 467 km de conduccions que porten grans quantitats d'aigua des de les plantes dessaladores del golf Pèrsic.
Història [modifica]
A l'època pre-islàmica, el lloc era anomenat Hadjar. Aquest antic emplaçament estava situat a la confluència d'uns quants rius (avui dia uadis, o rius intermitents), especialment el uadi Hanifa i el uadi Batha, i encara avui el lloc disposa de molta aigua subterrània. Històricament, la localitat era famosa pels seus dàtils i horts. El topònim Al-Riyad deriva precisament del plural de l'àrab rouda (horta). El nom modern de la ciutat primer només s'aplicava a algunes parts on hi predominava l'horta. De mica en mica es va anar generalitzant a tot l'assentament al segle XVIII quan Hadjar ja estava en ruïnes a causa dels conflictes locals.
El 1773 fou ocupada pels Al Saüd d'al-Diriyya i va formar part del Primer Estat Saudita. Després de la destrucció de Diriyya el 1818 pels turcs (de fet pels egipcis), la capitalitat fou traslladada a al-Riyad per Turki ibn Abd Allah ibn Saüd el 1823 que va recuperar la regió d'al-Khardj. Encara ara queden algunes restes de Diriyya, una ciutat feta de maons d'argila. Des de 1840 els saudites van fer front a alguns atacs otomans des de l'Hedjaz. El 1865 a la mort de Faisal ibn Turki van esclatar conflictes familiars que van permetre l ocupació d'al-Riyad pels Al Rashid d'Hail o Djabal Shammar.
El 1902, Abd-al-Aziz ibn Saüd es va emparar de la ciutat expulsant al darrer governador dels Banu Rashid. Des d'allà es va establir el modern regne de l'Aràbia Saudita el 1932, amb Al-Riyad com a capital de la nació. La capital diplomàtica, però, no s'hi va traslladar fins al 1982 (des de Jeddah). Recentment la ciutat ha tingut uns creixements de població extraordinaris, un indicador de la pobra qualitat del desenvolupament experimentat des de la dècada de 1970.
Població [modifica]
- 1862 - 7,500
- 1935 - 30,000
- 1960 - 150,000
- 1970 - 370,000
- 1972 - 500,000
- 1974 - 650,000
- 1988 - 1,500,000
- 1990 - 2,000,000
- 1997 - 2,800,000
- 2008 - 6,400,000
- 2020 - 8,900,000 (estimació)
Entre 1974 i 1992 la ciutat va créixer una mitjana del 8.2% anual.
Llocs d'interès [modifica]
Les construccions notables de la ciutat són els edificis Al-Faisalia i Al-Mamlaka (les estructures més altes de l'Aràbia Saudita, amb 267 m i 302 m respectivament), l'Aeroport Rei Khalid, l'Estadi Rei Fahd, el Palau Al-Masmak, Sahah Al-Hukom i Qasr Al-Hukm, el Museu nacional d'Aràbia Saudita i el Museu de la Reial Força Aèria Saudita.
Coord.: 24° 38′ 00″ N, 46° 43′ 00″ E / 24.633333,46.716667
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Riyad |
