Al-Uqlidissí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Uqlidissí
Naixement vers 920
lloc desconegut
Mort vers 980
lloc desconegut
Residència Damasc vers 952-953
Camp matemàtiques

Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Ibrahim al-Uqlidissí o, abreviadament, Al-Uqlidissí va ser un matemàtic àrab del segle X.

No es coneix res de la seva vida ni se'n tenen referències directes o indirectes. Se sap de la seva existència per un manuscrit, conservat a la mesquita Yeni d'Istanbul. El manuscrit és del segle XII, però en la seva capçalera apareix el nom complet de l'autor i diu que va ser escrit a Damasc entre els anys 952 i 953. L'autor també afirma a la introducció que va viatjar per molts llocs i en tots ells va aprendre dels matemàtics locals i va llegir tots els llibres d'aritmètica índia. L'ism mànsab Al-Uqlidissí s'aplicava als noms de les persones que escrivien còpies dels Elements d'Euclides; per tant, és probable que aquest fos el seu ofici.

Aquest manuscrit és el més important[1] del centenar llarg d'aritmètiques àrabs que es conserven d'aquesta època. Porta per títol: Kitab al-fusul fi al-hisab al-Hindi (Llibre de les seccions de l'aritmètica índia) i és l'exemplar més antic del que es disposa en què es mostren les fraccions decimals[2] amb nombres aràbics (que en realitat són indis) i la forma de realitzar les operacions aritmètiques amb aquest sistema de numeració. El llibre té quatre parts:

  • En la primera descriu els numerals indis i el sistema de valoració segons el lloc, després explica com fer les operacions aritmètiques elementals: addició, substracció, multiplicació... És aquí, en ensenyar la divisió,[3] quan mostra que, en dividir, poden aparèixer nombres més petits que la unitat i proposa fer servir la coma per expresar les décimes, centéssimes, etc.
  • A la segona part recull una sèrie de tècniques utilitzades pels matemàtics àrabs i les converteix al sistema indi.
  • La tercera part és una sèrie de problemes estàndard que es plantejaven als estudiants de l'època.
  • La quarta part és, segons Katz,[4] la més interessant perquè ensenya com fer les operacions amb llapis i paper, sense haver de fer servir les pisarres que s'havien d'esborrar contínuament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chabert, Jean-Luc et al. A History of Algorithms. Springer Verlag. Berlin, 1999. Pàgina 483. ISBN 3-540-63369-3
  2. Selin, Helaine (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology and Medicine in non-Western Cultures. Kluwer Academic Publishers. Dordrecht, 1997.Pàgina 69. ISBN 0-7923-4066-3
  3. Katz, Victor. A History of Mathematics. Harper Collins. New York, 1993. Pàgina 227. ISBN 978-0673-38039-5
  4. Katz, Victor. A History of Mathematics. Harper Collins. New York, 1993. Pàgina 226. ISBN 978-0673-38039-5

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Uqlidissí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
  • [1] Al-Uqlīdīsī, Abu’L-Ḥasan Aḥmad Ibn Ibrāhīm. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Consultat el 12 d'agost de 2012.