Al-Wàthiq (abbàssida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, Al-Wàthiq (en àrab أبو جعفر هارون الواثق بالله, Abū Jaʿfar Hārūn al-Wāṯiq bi-Llāh) (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim. La seva mare era una esclava grega de nom Karatis.

A la mort del seu pare el 5 de gener del 842, fou proclamar successor. Feia algun temps que s'havia revoltat a Palestina un descendent dels omeis de nom Abu Harb conegut com al-Mubarka (el Velat) perquè sempre portava un vel a la cara. Per combatre la revolta havia estat enviat el general Radja ibn Ayyud al-Hidari que inicialment no el va poder derrotar; al pujar al tron al-Wàthiq, Damasc es va revoltar també sembla que d'acord amb al-Mubarka, i el governador de la ciutat va quedar assetjat a la ciutadella; els rebels van establir el seu campament a Mardj Rahit a l'est de la ciutat, però Radja els va atacar i derrotar. Llavors el general va tornar a combatre a al-Mubarka i aprofitant que molts partidaris l'havien abandonat a causa e l'arribada del temps de plantar les llavors, el va aconseguir derrotar i fer presoner.

A l'Hedjaz es van revoltar els Banu Sulaym i altres nòmades kaysites i van saquejar diversos llocs; el governador de Medina va enviar contra els rebels un exèrcit manat per Hammad ibn Djarir al-Tabari que fou derrotat i mort. Llavors el califa va haver de recórrer al general turc Bugha al-Kabir; l'abril/maig del 845 Bugha va entrar a Medina i després de derrotar als Banu Sulaym i després d'alliberar als presoners d'aquestos i deixar als presoners fets a Medina, va fer el pelegrinatge a la Meca; llavors es va girar contra els Banu Hilal, aliats dels Banu Sulaym, i molts foren empresonats a Medina, però altres foren perdonats. Bugha va marxar finalment contra els Banu Murra i Banu Fazara que s'havien apoderat de Fadak, que a l'arribada del general van abandonar. La fugida dels presoners de Medina va obligar als habitants de la ciutat a combatre'ls amb l'ajut dels esclaus negres de la població. El 846 Bugha va combatre als Banu Numayr a la Yamama, i els va sotmetre amb força dificultats. A la primavera del 846 hi va haver un intent de revolució a Bagdad, organitzada pel respectat Ahmad ibn Nasr ibn Malik al-Khuzai, que volia eliminar la influència dels oficials turcs, però el senyal fou donat massa aviat (abril del 846) i les autoritats la van poder avortar fàcilment. Ahmad ibn Nasr fou executat.

Hi va haver enfrontaments aquell any 846 entre kharigites i kurds i mentre el califa preparava una expedició contra Constantinoble que mai es va fer perquè va morir el 10 d'agost del 847 als 32 anys (altres fonts donen 34 o 36 anys, ja que la data de naixement és incerta).

Muhammad ibn Abd al-Malik ibn al-Zayyat fou el seu únic visir durant tot el regnat. Havia jurat eliminar-lo en temps del seu pare però una vegada al tron li va esdevenir indispensable; va inventar un aparell de tortura en el que va morir al pujar el nou califa al tron. En el aspecte polític va intentar rebaixar la influència del oficial turc Aytakh al-Turki i en general va seguir la política del califa anterior.



Precedit per:
Al-Mútassim
califa de Bagdad
842-847
Succeït per:
Al-Mutawàkkil


Referència[modifica | modifica el codi]