Ala d'àngel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ala d'àngel
Mecha-stupka02.JPG

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Acanthaceae
Gènere: Acanthus
Espècie: A. mollis
Nom binomial
Acanthus mollis
L., 1753

L'ala d'àngel, carnera, cànem de bruixa o herba geganta[2] (Acanthus mollis) és una espècie de planta amb flor del gènere dels acants.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Herba perenne de 30-70 cm d'altura, més o menys pilosa o glabra, i amb una tija simple, erecta i escap. Les fulles basals, amb un pecíol de 20-60 cm, mesuren 20-100 per 5-30 cm, i són el·líptiques o ovades, pinnatífides, inciso-dentades, glabres pel seu feix i piloses als nervis de l'abaxial. Les fulles superiors, molt més petites, sèssils, tenen 1,5-4 per 1-2,5 cm i són ovato-lanceolades i espinoses a l'àpex. La inflorescència, densa, arriba als 2 m d'alçada. L'única bràctea, pubescent, té 2,5-4 per 2 cm, és ovaro-oblonga, dentada, més o menys espinosa, porpra a l'àpex, blanquinosa a la base, i amb 7 nervis; les 2 bractèoles, més petites, són estretes, lineals-agudes, pubescents i sub-espinoses. El calze, puberulent, porta 4 sèpals no soldats: els 2 externs de 4-5 cm, ovato-ròmbics i ciliats, i el superior, que cobreix en part el llavi de la corol·la, és de color porpra i s'assembla -i es confon sovint- a un llavi superior de flor bilabiada; els 2 sèpals interns són molt més petits (0,6-0,7 cm). La corol·la de la flor, amb nervació porpra, té el seu únic llavi -inferior- de 3,5-5 cm, trilobulat i pubescent, i generalment de color blanquinós, ocasionalment amb tints morats o francament d'aquest últim color. L'androceu porta 4 estams d'anteres piloses a la cara interior, en 2 parells desiguals, i l'ovari, ovoide i pilós a l'àpex, té l'estil més llarg que els estams i és bilocular amb 2 rudiments seminals de placentació axial a cada lòcul. El fruit és una càpsula de dehiscència loculicida, coriàcia, ovoide, de 2-3,5 cm i amb 4 llavors amb forma una mica arronyonada de color marró, de 10-12 cm.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie es troba al sud d'Europa, essent nativa de la regió mediterrània, des de Portugal i el nord-oest d'Àfrica fins a l'est de Croàcia. Va ser adaptada des de l'antiguitat al cultiu de jardins, i ara és naturalitzada i/o cultivada pràcticament al món sencer.[4]

Dispersa a les costes de la Península Ibèrica, molt més escassa a l'interior.[5]

Vegeta als ribassos, roques i llocs frescos i humits.

Usos[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta té importància des del punt de vista ornamental, fonamentalment en jardineria, gràcies a les seves grans fulles basals, brillants, lobulades, les quals donen un aspecte senyorial juntament amb la seva llarga espiga floral. A Espanya floreix al maig, i al sud de Hispanoamèrica a l'octubre. En jardineria s'usa generalment la varietat latifolius pel fet de ser una mica més resistent i robusta. És usada com a motiu escultòric als capitells de columnes, com per exemple a l'estil corinti.

Medicina popular[modifica | modifica el codi]

També s'utilitza com a planta medicinal. La presència a l'arrel i les fulles d'abundant mucílag permet el seu ús com a estovant, mucilaginosa o vulnerària. S'ha usat per a fabricar ènemes contra la disenteria, hemorroides o inflamacions de les vies baixes.

Alguns gèneres pròxims a Acanthus, com és el cas del gènere Justicia, s'usen a la seva àrea original, Centreamèrica, com a psicòtrops.

S'usa com a astringent, antidiarreic, colerètic, expectorant. En ús extern: demulcent, vulnerari (cicatritzant). Les fulles s'han usat com a estimulant de la gana i laxant per via interna, externament en cataplasmes com a antiinflamatori. El suc de la planta s'ha recomanat com a tractament simptomàtic de l'herpes, cremades i contusions en general per un cert efecte analgèsic. En ús extern: èczemes, ferides, estomatitis, faringitis, rectocolitis, vulvovaginitis, distròfies de la mucosa vulvovaginal.[6]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Una antiga llegenda explica que Cal·límac, al veure un exemplar d'aquesta planta enroscada en una canastreta ofrenada al costat de la tomba d'una donzella, va tenir la inspiració de crear la típica ornamentació dels capitells corintis.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Basiònim[modifica | modifica el codi]

Es va descriure i publicar per primer cop a Species Plantarum, vol. 2, p. 639 al 1753 per Carl von Linné (1707 - 1778). És l'espècie tipus del gènere.[7]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

  • Acanthus: del llatí acanthus que prové del grec ἄκανθα, -ης, "planta espinosa", probablement per composició entre acer, -cris d'aceo, acies, "punxant" i anthos, "flor", del grec άκτς i άνθός. Virgili usa aquesta paraula a les Geòrgiques (4, 123) i Plini el Vell descriu 2 espècies a la seva Naturalis Historiae (22, XXXIV, 76): l'espècie Acanthus spinosus L. i l'espècie Acanthus mollis L.; aquesta última es denomina també paederos y mélamphyllos, i la seva arrel és excel·lent per a cremades i les luxacions ("quod aliqui paederota vocant, alii melamphyllum. huius radices ustis luxatisque mire prosunt").[8][9][10]
  • mollis, -e: epítet llatí que significa "flexible, tou, tendre,...".[8]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • Acanthus hispanicus Loudon
  • Acanthus latifolius E.Goeze
  • Acanthus longifolius Poir.
  • Acanthus lusitanicus auct.
  • Acanthus mollis subsp. platyphyllus Murb.
  • Acanthus niger Mill.[5]
  • Acanthus platyphyllus Murb.
  • Acanthus spinosissimus Host [il·legítim][11]

Citologia[modifica | modifica el codi]

El nombre de cromosomes és 2n=56.[3]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Acanthus mollis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22.05.09.
  2. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  3. 3,0 3,1 [Acanthus mollis en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid]
  4. Acanthus mollis en USDA/GRIN Taxonomy for Plants
  5. 5,0 5,1 «Acanthus mollis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. [Consulta: 24 de Setembre de 2009].
  6. «Acanthus mollis». Plantas útiles: Linneo. [Consulta: 10 d'Octubre de 2009].
  7. «Ala d'àngel». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 6 d'Agosto de 2012].
  8. 8,0 8,1 F. Gaffiot, Dictionnaire Latin-Français - Hachette, Paris, 1934
  9. Pline l'Ancien - Histoire Naturelle,T. II, Liber XXII, Traduction française de Émile Littré
  10. B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History - Liber XXII
  11. Ala d'àngel en PlantList

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]