Alaba wa-l-Kila
Alaba wa-l-Kila (Àlaba i els Castells) fou una denominació geogràfica que als segles VIII i XI designava en els cronistes àrabs la part de la Península Ibèrica més exposada als atacs de pillatge dels àrabs, les conegudes saifes (saifa) que els emirs de Còrdova enviaven cada any.
El territori d'Àlaba designava a l'època una zona més gran que la moderna província i territori foral d'Àlaba, i anava entra la riba esquerra de l'Ebre i els territoris vascons, tenint a l'oest la Bureba i els Castells (Al-Kila). La regió dels Castells anava de la riba esquerra de l'Ebre a l'altura del congost de Pancorbo, fins a la moderna ciutat de Santander.
[modifica] Referència
Lévi-Provençal, E.. "Ālaba Wa ’l-ḳilāʿ." Encyclopaedia of Islam, Second Edition. , 2012. Referència. 19 de març de 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/alaba-wa-l-kila-SIM_0495>
