Alacant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Alacant (desambiguació)».
Alacant
Alacant/Alicante
Bandera d'Alacant Escut d'Alacant
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Alacant respecte del País Valencià Localització d'Alacant respecte de l'Alacantí


Municipi de l'Alacantí
Vista d'Alacant, el Castell de Santa Bàrbarai la muntanya de Benacantil.
Vista d'Alacant, el Castell de Santa Bàrbara
i la muntanya de Benacantil.
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alacantí
Mancom. de l'Alacantí
Alacant
Gentilici Alacantí, alacantina[1]
Predom. ling. Valencià[2]
Pressupost 240.409.532,99 €[3]
Superfície 201,27 km²
Altitud 0 msnm
Població (2013[4])
  • Densitat
335.052 hab.
1.664,69 hab/km²
Coordenades 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.34528°N,0.48306°O / 38.34528; -0.48306Coord.: 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.34528°N,0.48306°O / 38.34528; -0.48306
Distàncies 186 km de València
365 km de Palma
531 km de Barcelona
Formació
Fundació
 
324 aC (Lucentum)
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

12
18 PPCV, 8 PSPV, 2 EUPV i 1 UPyD
Sonia Castedo Ramos (PPCV) (2011)
Codi postal 03000-03099
Codi territorial 03014
Festes majors Fogueres de Sant Joan
Del 21 al 24 de juny
Patró/Patrons Nicolau de Mira, Mare de Déu del Remei
Dies de mercat dijous i dissabtes
Fira tradicional Del 15 al 31 de gener
Agermanament Herzliya Israel Israel

León Nicaragua Nicaragua
Matanzas Cuba Cuba
Niça França França
Orà Algèria Algèria
Riga Letònia Letònia
Toyooka Japó Japó
Carloforte Itàlia Itàlia[5]

Web

Alacant és una ciutat valenciana, la segona en població del País Valencià i capital de la comarca de l'Alacantí, i de la demarcació provincial homònima. A la costa mediterrània, té una població de 335.052 habitants (2013), i forma una conurbació de més de 452.462 habitants amb diverses localitats properes com Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello. Estadísticament s'associa també a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, que compta amb 757.443 habitants.

És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada oficialment dins del predomini lingüístic valencianoparlant, tot i que ha patit des de segles enrere un procés de substitució lingüística continu, que es plasma en l'actualitat amb la presència gairebé única del castellà, situació reforçada als últims anys atès que hi ha un 10% de població estrangera, majoritàriament de l'Amèrica Llatina. L'ús del valencià en aquest territori és reduït, però la majoria sap utilitzar-lo i entendre'l.[6]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El primer topònim amb què es coneix Alacant és la denominació grega d'Akra Leuka (Ἂκρα Λευκῆ, Akra Leukḗ o Λευκῆ Ἂκρα, Leukḗ Akra, «muntanya blanca») que ençà feia referència a una factoria o un assentament cartaginès del qual no se sap el seu nom original en púnic[7], tot i que recolliria probablement la forma íbera de Leukanté. De la mateixa manera, també es creu que es tracta del mateix lloc en què les primeres fonts romanes coneixiem com a Castrum Album («fortalesa blanca»).[7] Tanmateix, encara que no hi ha una confirmació definitiva en la relació amb Alacant, sembla que hi ha una clara relació etimològica entre Akra Leuké i la posterior denominació llatina de Lucentum o Leukante, i el Tossal de Manises.[7]

Per altra banda, altres autors argumenten que el nom d'Alacant es manté netament en la seua forma original íbera, el qual podria provenir de «ALA ('vall') + CAN ('muntanya') + T ('alt')».[8] Comptat i debatut, Alacant significaria 'la vall de la muntanya alta', en consonància amb el context orogràfic del paratge, ja que la ciutat s'assenta al peu del Benacantil, el nom del qual significaria "el puig de la muntanya alta", segons els mateixos autors. També s'ha de tenir en compte que el mot "cantal" en valencià significa "pedra"[9].

Contra aquesta hipòtesi, altres autors consideren que la relació de l'ètim ALA com a 'planura' és discutible[10], si es té en compte que les formes antigues corresponents al topònim Alacant no duien la A- inicial (que s'afegí després, en temps dels àrabs, mitjançant l'anteposició de l'article al-), sinó que començaven directament per L- (així, la forma indígena Lqnt o la romana Lucentum). Siga com siga, amb l'arribada dels andalusins, esta denominació evolucionà cap a Medina Laqant o al-Laqant (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت), que és d'on prové el nom en valencià d'Alacant en l'actualitat.[11]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Alacant

Si bé l'origen més remot d'Alacant es deu a la civilització ibera, qui mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, va ser fundada pels romans, l'assentament del qual ocuparia hui dia un solar al barri de Benalua, a l'oest del nucli antic. En aquest lloc, des de finals del segle XIX, s'han trobat restes arqueològiques romanes entre el s. I i VIII aC. Així, a l'antiga Estació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada a Marco Aureli i Còmode pel Municipi de Lucentum, que era la llatinització del nom iber Leucanti.

En la segona meitat del s. VIII s'hi instal·laren andalusins provinents d'Aràbia, Síria i pobles berbers en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, esdevenint l'origen del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Laqant o al-Laqant, nom del qual prové l'actual nom Alacant en valencià, i iniciaren una important transacció comercial des del seu port, principalment cordatges.

L'any 1248 va ser conquerida militarment per diversos pobles cristians, principalment catalans, i passà a formar part definitivament de la Corona d'Aragó i del Regne de València amb el rei Jaume el Just en 1296, tot i que amb contínues i intermitents tensions dinàstiques i polítiques amb el Regne de Castella. Durant aquest període la vila gaudeix de privilegis forals, té vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la mà d'obra barata dels tagarins. En 1492 el rei Ferran el Catòlic atorga a Alacant el rang de ciutat.

Escut històric d'Alacant en l'època foral

El 1691, durant la guerra dels Nou Anys, la ciutat fou pràcticament destruïda en un bombardeig de la flota francesa de Jean II d'Estrées. Durant la Guerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com a filipista, però després de la derogació dels Furs de València en 1707 es decantà pel bàndol austriacista. Això tingué com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de les muralles i importants danys al Castell de Santa Bàrbara. Als segles XVIII i XIX es fa palesa la importància comercial de la ciutat, i en 1833 és designada com a capital d'una província espanyola creada ad hoc.

El tarannà progressista i liberal dels alacantins es manifesta al llarg dels segles XIX i XX, com demostra les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de la Inquisició, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Revolucionari. El primer club republicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de 1868, i aquesta tendència política guanyà les eleccions municipals de 1870. En 1931 el primer alcalde democràtic fou Llorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana, durant la Segona República. Aquest darrer alcalde dugué a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant la Guerra Civil Espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans del bàndol franquista sublevat, i patí la repressió de la posterior dictadura.

El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.

La dècada dels seixanta va portar el desenvolupament econòmic i el creixement demogràfic que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap al sector serveis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi. Amb la segona restauració democràtica, el govern municipal passaria a mans del PSPV des de 1978 fins a 1995, i des d'aleshores hi governa el PP. A causa del clima mediterrani i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant pateix inundacions destructives. En 1982 amb 220 mm i en 1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es dugué a terme un gran pla de defensa anti-riuades que ha reduït l'efecte de la pluja.[12]

L'entrada del segle XXI es caracteritza, principalment, per una nova expansió urbanística, acompanyada per un creixement demogràfic gairebé exponencial, a causa de la immigració. I també la tornada del tramvia, el TRAM, i la Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema al sud de la ciutat.

Alacantins il·lustres[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Santa Bàrbara.

La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, són canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aiguamarga.

En la línia costanera cal assenyalar les platges que són de nord a sud Sant Joan, l'Almadrava, l'Albufereta, el Postiguet, el Saladar, Aiguamarga (també coneguda com a Urbanova), totes dins de la malla urbana. També cal esmentar les platges de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el Cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.

Hi ha un gran desnivell a la pròpia ciutat: mentre que l'Ajuntament és situat a 0 m. d'altura i es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la península Ibèrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m., els Àngels a 75 m. o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abraça més de 200 km² i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Aquestes elevacions són formacions compostes per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.

Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Sant Ferran.
Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Sant Ferran.

Població[modifica | modifica el codi]

Vegeu Organització politicoadministrativa d'Alacant.
Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2008)
Estrangers (+ 1.000 habitants)[13]
Posició Estat Població
1a Colòmbia Colòmbia 5.186
2a Equador Equador 4.520
3a Argentina Argentina 3.715
4a Marroc Marroc 3.505
5a Algèria Algèria 3.064
6a Itàlia Itàlia 2.746
7a França França 2.299
8a Romania Romania 1.581
9a Rússia Rússia 1.000

Segons el padró de l'1 de gener de 2008, la ciutat té 333.408 habitants, i ocupa el 2n lloc de ciutats més poblades del País Valencià i el 11è d'Espanya. Al nucli urbà hi viuen 325.636 habitants, i 7.772 en partides rurals, i Carolines Altes és el barri amb més població de la capital, amb 9.462 habitants.

El 1900 hi havia 50.495 habitants que van augmentar lentament fins al 1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i se superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1981. Amb la restauració democràtica el creixement va ser més lent fins als 280.445 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 10% d'altres nacionalitats, entre els quals destaquen colombians amb 5186, equatorians amb 4.520 i argentins amb 3.715.

La conurbació que forma amb els municipis fronterers de l'Alacantí (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello) sobrepassa els 450.000 habitants (455.260 en 2008) i disposa cada vegada de més serveis compartits com són els transports públics (Autobusos interurbans i el TRAM Metropolità d'Alacant. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té 759.483 habitants i és la vuitena d'Espanya.

Barris i zones d'Alacant
any població
1250 2.500
1350 3.250
1418 1.539
1609 5.040
1646 6.174
1717 11.019
1735 12.604
1754 14.394
1768 17.213
1786 17.345
any població
1797 19.313
1803 21.447
1857 27.550
1860 31.162
1877 34.926
1887 40.115
1897 49.463
1900 50.495
1910 55.116
1920 63.382
any població
1930 71.271
1940 89.198
1950 101.791
1960 121.832
1970 181.550
1981 245.963
1991 265.473
1996 274.577
2001 288.481
2006 322.431


Fonts: Dades del període 1250-1609 són estimacions realitzades per historiadors. Les dades de 1646 provenen de Veïnatge de l'Arxiu del Regne de València. Dades del període 1717-1803 són de diferents censos elaborats per governs espanyols. A partir de 1857 són dades censals.


Política i govern[modifica | modifica el codi]

Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Vista de l'Ajuntament.

Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local són el PP, el PSPV-PSOE, i EUPV. En l'actualitat, l'alcaldessa de la ciutat és Sonia Castedo, del PPCV, que ocupa el càrrec des de 2008. Des de 1979 fins a 1995, la ciutat va estar governada per alcaldes pertanyents al PSPV (vegeu Llista d'alcaldes d'Alacant i Eleccions municipals d'Alacant).

La Corporació Municipal és formada per 29 regidors, amb l'alcalde. En les eleccions municipals del 22 de maig de 2011, el PP hi obtingué 18 regidors, el PSPV n'hi aconseguí 8, mentre que EUPV i UPyD entraren al consistori amb 2 i 1 regidors, respectivament. Compromís, amb el 3,67% dels vots, es va quedar a poc més d'un punt d'obtindre representació.[14]

Resultats electorals de Alacant, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Sonia Castedo Ramos 75434 18 52,14%
Partit Socialista del País Valencià Elena Irene Martín Crevillén 36255 8 25,06%
Esquerra Unida del País Valencià Miguel Ánguel Pavón García 11008 2 7,61%
Unió, Progrés i Democràcia Fernando Enrique Llopis Pascual 7306 1 5,05%
Coalició Compromís Josep Tomàs Mestre Damià 5317 0 3,67%
Coalició Verds-Ecopacifistes Dolores Ruth Lloret Rivera 2085 0 1,44%
Veïns per Alacant Jose Luís Valdés Fernández 1420 0 0,98%
Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal Eva María Guixot Albert 676 0 0,47%
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya Emma Esplá Oliver 439 0 0,30%
Partit Família i Vida Raúl Sempere Durá 415 0 0,29%
Esquerra Republicana del País Valencià Josep Lluís Morales Mora 369 0 0,26%
España 2000 Mariano Aranega Iniesta 365 0 0,25%
Falange Autèntica Enrique Antigüedad Sánchez 253 0 0,17%
Partit dels Estrangers Ovidiu Cirià Gaica 94 0 0,06%
Total 141436 29

Principals seus administratives[modifica | modifica el codi]

A la Plaça de la Muntanyeta es troben les principals seus administratives de l'Estat, en què se situen la subseu provincial de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, així com la seu provincial de l'Agència Tributària, o la Sots-secretaria provincial del Ministeri de Justícia.

Quant a seus autonòmiques, destaca la Delegació Provincial del Consell de la Generalitat (govern valencià) en la Torre Generalitat que es troba presidint la Rambla de Méndez Núñez, amb el seu popular rellotge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. Així mateix, es troben direccions territorials de totes les conselleries, destacant per la singularitat dels edificis la Casa de Bruixes on se situen la Direcció territorial de Presidència i la Conselleria de Benestar Social, el Teatre Arniches amb la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que es troba en el carrer Carratalá, en el Barri de Benalúa i contigua als Jutjats.

Alcaldes de la democràcia[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ángel Luna González PSPV-PSOE
1995 - 1999 Luis Bernardo Díaz Alperi PP
1999 - 2003 Luis Bernardo Díaz Alperi PP
2003 - 2007 Luis Bernardo Díaz Alperi PP
2007 - 2011

PP
PP

Des del 2011 Sonia Castedo Ramos PP

Clima[modifica | modifica el codi]

Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)

El clima d'Alacant és de tipus mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8 °C i 6,2 °C de gener i els 30,6 °C i 20,4 °C d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8º, les gelades i les temperatures per damunt dels 40º són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt petita degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 °C. Pel que fa a l'oscil·lació anual, aquesta és també reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Aquesta irregularitat és el que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.

Els màxims de temperatura màxima a Alacant són 41,4 °C el 4 de juliol de 1994, 41,2 °C el 12 de juliol de 1961 i 40,4 °C el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mínima són -4,6 °C el 12 de febrer de 1956 i -2,6 °C el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí, 1971-2000) Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Record altes °C (°F) 29.2
(85)
29.4
(85)
32.6
(91)
32.6
(91)
35.1
(95)
37.8
(100)
41.4
(107)
40.4
(105)
38.4
(101)
36.2
(97)
30.6
(87)
26.6
(80)
41,4
(107)
Mitjana més altes °C (°F) 16.8
(62)
17.8
(64)
19.2
(67)
20.9
(70)
23.6
(74)
27.2
(81)
30.1
(86)
30.6
(87)
28.4
(83)
24.4
(76)
20.4
(69)
17.6
(64)
23,1
(74)
Mitjana més baixes °C (°F) 6.2
(43)
7.0
(45)
8.2
(47)
10.1
(50)
13.3
(56)
17.1
(63)
19.7
(67)
20.4
(69)
17.8
(64)
13.7
(57)
10.0
(50)
7.3
(45)
12,6
(55)
Record baixes °C (°F) -2.6
(27)
-4.6
(24)
-1.0
(30)
2.6
(37)
4.8
(41)
10.4
(51)
13.4
(56)
13.2
(56)
9.4
(49)
4.0
(39)
0.2
(32)
-2.6
(27)
-4,6
(24)
Precipitació mm (inches) 22
(0.87)
26
(1.02)
26
(1.02)
30
(1.18)
33
(1.3)
17
(0.67)
6
(0.24)
8
(0.31)
47
(1.85)
52
(2.05)
42
(1.65)
26
(1.02)
336
(13,23)
Mitjana dies amb precipitació 4 3 4 4 4 2 1 1 3 4 4 4 37
Font: Agència Estatal de Meteorologia[15]

Economia[modifica | modifica el codi]

Seu principal de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani.

Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dóna ocupació al 84'2% de la població activa.[16]

Entre les activitats econòmiques desenvolupades a Alacant es destaca de manera especial el comerç, que històricament tingué el suport del port. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracció per a gran part del sud valencià, amb un eix que gira al voltant del Vinalopó fins a la localitat manxega d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinquè lloc a nivell estatal en importància pel que fa al comerç, només superada per ciutats com Madrid, Barcelona, València o Sevilla.

El sector del turisme ja hi sorgí a mitjans del segle XIX, si bé el seu desenvolupament té lloc principalment als anys 50 del segle XX, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni històric (Castell de Santa Bàrbara, Església de Santa Maria, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, nucli antic, etc.) i la seua oferta d'esplai. També és un centre d'activitats financeres, on la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) hi té la seua seu, així com d'importants activitats administratives, com ara l'agència europea de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), o la Torre Generalitat d'Alacant. La Universitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, té més de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers.

El sector de la indústria ocupa al 6'2% de la població activa del municipi, on destaquen la fàbrica d'alumini d'Alcoa, de tabac (Altadis), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris (Gelats Alacant). L'antiga fàbrica de Tabacalera fou d'una gran importància econòmica durant diversos segles, arribant a tenir-hi ocupades més de 4.000 treballadores. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància al municipi de Sant Vicent del Raspeig, cap on s'estén la infraestructura industrial. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall Longa, el d'Aiguamarga, i la zona industrial de la Florida.

Degut a la crisi econòmica Alcoa i Altadis, dos de les úniques grans fàbriques d'Alacant, han tancat les seues portes, deixant a l'atur a centenars de treballadors. Encara que, amb la implantació de la multinacional IKEA a la ciutat el 2011, s'obri una nova oportunitat de treball per a la població.

Un dels elements punters de l'economia alacantina és el Port d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansió amb l'objectiu de situar-se entre els 10 més importants en trànsit de mercaderies. A hores d'ara, uns 15 milers de persones treballen de manera directament o indirecta a les seues dependències. Històricament el Port d'Alacant ha estat íntimament lligat al destí de la ciutat. De fet, quan al segle XVII comença el comerç amb Amèrica, el port alacantí es converteix en el segon port més important de la Corona d'Aragó, després del de Barcelona, i el més important del Regne de València.

Patrimoni històrico-artístic[modifica | modifica el codi]

Mercat Central d'Abastos d'Alacant
Portada de la basílica de Santa Maria d'Alacant.

Patrimoni civil[modifica | modifica el codi]

Patrimoni religiós[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu Arqueològic Provincial MARQ. Situat abans als baixos de la Diputació Provincial, el 2002 es va inaugurar el seu actual emplaçament a l'antic hospital del Barri del Plà.
  • Museu d'Art Contemporani d'Alacant MACA, ubicat a la Casa de l'Assegurada, junt a la Basílica de Santa Maria.
  • Llotja del Peix (s. XX). De principis del segle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil historicista, que integra detalls ornamentals àrabs. Serveix des de 1992 com a sala d'exposicions.
  • Pous de Garrigòs (s. XVI).

Transports[modifica | modifica el codi]

TRAM - Metropolità d'Alacant[modifica | modifica el codi]

Vegeu l'article principal de TRAM Metropolità d'Alacant.

Els serveis del TRAM combinen el tramvia en superfície, el metre lleuger (tant en superfície com en subterrani) en el nucli urbà i serveis de rodalia (tant amb trens dièsel com amb tren-tram, amb velocitats de fins a 110 km/h), fins a poblacions properes de l'àrea metropolitana i altres més llunyanes.

Un tren-tram de la línia 3 en l'estació Lucentum direcció Campello

El TRAM penetra en subterrani en arribar al nucli urbà d'Alacant, aquest túnel tindrà un total de 4,2 km i sis estacions: MARQ, Mercat, Estels, Intermodal, Gran Via i Av. d'Oriola, per aquest túnel passaran la majoria de serveis urbans i de rodalia. Actualment, d'aquest túnel solament està operatiu el tram Estels-Mercat-MARQ, d'apròximadament 1 km de longitud.

La línia 2 (L2) que va des de Sant Vicent del Rapeig a la Plaça dels Estels, al centre de la ciutat, finalment es va posar en marxa el 4 de setembre després de gairebé tres anys des que va ser inaugurat.

Per a la línies 1 (L1), 3 (L3) i 4 (L4) s'està construint un túnel que travessarà la Serra Grossa per tal de fer possible la circulació d'aquests tramvies alhora. Ara hi viatgen cap al nord de la província, però de moment dos trens no poden fer el mateix tram en ambdós sentits, d'anada i tornada, ja que de vies en aquest tros sota la muntanya alicantina, només n'hi ha una. Encara no se sap quan finalitzaran aquestes obres, atesa la situació econòmica en què es troba la ciutat, que impedeix una continuïtat regulada de les obres.

Barris com Polígon de Sant Blai, El Palamó o localitats Sant Joan d'Alacant o Mutxamel esperen el seu torn per rebre el tramvia.

La xarxa també serveix a tota la costa Nord de la província donant un servei de rodalia a poblacions com Benidorm, Altea i Dénia, on està previst que es creuen brancs tramviaris i serveis suburbans. A més, els viatgers de RENFE que disposen d'un bitllet de llarga distància poden utilitzar el servei de tramvia de manera totalment gratuïta mitjançant el «codi combinat rodalies»; servei que l'empresa ferroviària també ofereix a la resta del territori nacional.

Les línies actualment en servei són les següents:

  • L-1 Estels-Benidorm (Serveis de rodalia amb Trens-TRAM)
  • L-2 Estels-Universitat d'Alacant-San Vicent del Raspeig (Servei metropolità)
  • L-3 Estels-El Campello/Venda Lanuza (Servei metropolità)
  • L-4 Estels-Platja de Sant Joan (Servei metropolità)
  • L-9 Benidorm-Dénia (Servei de rodalia amb trens sèrie 2500)

Autobusos urbans[modifica | modifica el codi]

La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos urbans i metropolitans d'al voltant de 40 línies. Aquests autobusos tenen totes les seues tarifes i títols de viatge integrats entre si i fins i tot amb el TRAM a través de la targeta sense contacte Móbilis que pugues usar-se indistintament per al transport dins de l'Àrea Metropolitana d'Alacant.

Actualment continua sent el mitjà de transport públic més utilitzat pels alacantins gràcies al seu gran de cobertura del territori urbà.

Aeroport d'Alacant[modifica | modifica el codi]

Article principal: Aeroport de l'Altet

L'Aeroport es troba a 11 km del centre de la ciutat, dins del terme municipal d'Elx. Es tracta d'un aeroport internacional, que se situa en sisè lloc quant a nombre de passatgers transportats amb un total de més de 9 milions durant l'any 2008.

Durant el 2008 s'està escometent la seua ampliació amb una nova i moderna terminal que dotarà a l'actual aeroport de capacitat per a més de 20 milions de viatgers. D'igual forma també s'espera que tant el TRAM com la línia de rodalia de Renfe Operadora C-1 connecten l'aeroport amb la futura Estació Intermodal Central d'Alacant en una segona fase.

Rodalies[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rodalies Alacant - Múrcia

Actualment hi ha 3 línies en funcionament que connecten la ciutat amb els seus voltants i poblacions properes, que forma la xarxa de rodalies entre Alacant i Múrcia. Aquestes línies de rodalia són gestionades per dos operadors diferents. Un és Renfe Operadora, Entitat Pública Empresarial dependent del Ministeri de Foment d'Espanya, que posa a la disposició dels usuaris trens de rodalia en la majoria de grans ciutats espanyoles. Tots els trens operats per RENFE terminen a l'estació d'Alacant Terminal, l'estació de tren principal. L'altre operador és FGV (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) que a través de la seua marca comercial a Alacant (TRAM) connecta la ciutat amb el centre de Benidorm passant per altres poblacions costaneres. El TRAM recorre el centre de la ciutat i té com a estació central l'estació de la Marina.

  • Alacant-Dénia (Operat per FGV i amb transbord a Benidorm).

Trens de llarg i mig recorregut de Renfe[modifica | modifica el codi]

Renfe Operadora oferix en Alacant trens a Barcelona i València (Euromed); Madrid, Gijón i Santander (Alvia) i, a La Corunya i Montpeller (Talgo).

Tren d'Alta Velocitat[modifica | modifica el codi]

  • Alta Velocitat Espanyola: L'AVE arribà a Alacant al mes de juny de 2013. Més tard començaran les obres per al soterrament de les vies al seu pas pel nucli urbà de la ciutat; una nova nova estació de tipus intermodal. El prejecte inicial incloïa un centre comercial i hotel però els efectes de la crisi econòmica començada en 2007 ha deixat el projecte en l'aire i actualment està bloquejat. L'estació englobarà tots els transports públics abans esmentats (AVE, trens de llarga i mitja distància de Renfe, Rodalies Renfe, TRAM, autobusos de llarg recorregut, autobusos urbans i interurbans (TAM), taxis i servei municipal de lloguer de bicicletes; la millora del Nus Ferroviari d'Alacant (amb la nova línia de doble via electrificada fins a l'aeroport pel Bacarot i la creació del Parc Central de la ciutat gràcies al terreny guanyat a les vies.

Parcs i jardins de la ciutat[modifica | modifica el codi]

L'Esplanada d'Espanya
La closca de l'Esplanada

Esplanada d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Esplanada d'Espanya

Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera meitat del segle XX. Està compost per 6.000.000 de tessel·les que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A més, el passeig disposa de quatre fileres de palmeres que recorren els més de 500 metres de longitud del mateix. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un símbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90, i tornarà a fer-ho el 2009. Segueix sent considerat un dels grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil Espanyola, aquesta zona d'esbarjo rebia el nom de Passeig dels Màrtirs.

Parc de Canalejas[modifica | modifica el codi]

Es troba a continuació de l'Esplanada d'Espanya. Es caracteritza per disposar d'una sèrie d'arbres centenaris de grans dimensions (Ficus), que ofereixen ombra durant quasi tot el seu recorregut. La seua proximitat al mar, fan d'aquest parc un lloc ideal per al descans i la lectura. En els seus dos extrems, es poden trobar dues fonts decoratives, i escultures de pedra representant a lleons i gossos, que fan les vegades d'entrada al parc. Altre element d'interès és un mapa d'Espanya de gran grandària, i un monument a l'escriptor alacantí, Carlos Arniches.

Parc del Palmerar[modifica | modifica el codi]

Aquest parc es troba en l'entrada sud d'Alacant. Conté centenars de palmeres i abundant vegetació autòctona, a més d'un llac i cascades d'aigua que poden ser visitats en menudes barques disponibles per a llogar.

Parc de l'Ereta[modifica | modifica el codi]

Se situa en les faldilles del Benacantil, i constitueix una de les vistes més espectaculars de la ciutat. Des d'aquest parc poden ser albirats el Barri de Santa Creu, la Catedral de Sant Nicolau, el Port i el Mar Mediterrani. Un altre dels atractius d'aquesta zona, és que està permès recórrer la renovada muralla que accedeix al Castell.

Projectes de zona verda[modifica | modifica el codi]

Alacant sempre ha patit dèficit d'àmplies zones verdes en el centre de la ciutat, per això, després del soterrament de les vies del tren, s'utilitzarà gran part del terreny alliberat per a compensar el dèficit de parcs i de vegetació que pateix. En conseqüència, la zona que actualment ocupa l'estació de Madrid (Renfe) es convertirà en la plaça de major dimensió d'Alacant. L'estació (futura Intermodal) se situarà mig quilòmetre cap a l'exterior (aproximadament entre el pas a nivell de Alipark i el Pont Roig).

Un altre dels grans projectes consisteix en el desdoblament de l'Esplanada d'Espanya cap al Moll de Tomás y Valiente, duplicant així les seues dimensions. Lògicament, això requereix el soterrament de Comte de Vallellano, que segons fonts de la Generalitat, començarà quan finalitze la Volvo Ocean Race l'octubre de 2008.

Festes[modifica | modifica el codi]

Fogueres de Sant Joan[modifica | modifica el codi]

Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005

Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa elegeix la seua reina, la Bellea del Foc, entre les que van ser 'Belleses' de cadascun dels 85 districtes.

Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per Josep Maria Pi i Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dóna el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies té lloc la cremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.

Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cavalcades, ofrenes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (també dit racós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant aquests dies és típic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres, hi té lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des de la platja del Postiguet.

Setmana Santa[modifica | modifica el codi]

Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Francisco Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 confrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.

Moros i cristians[modifica | modifica el codi]

Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant se celebren a cinc barris de la ciutat: El Palamó, del 12 al 19 de març; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benalua, del 24 al 28 d'agost.

Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb vestits de gala, i després hi té lloc la "Nit de l'Olla", quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les "Dianes", les "Despertades" i les entrades condueixen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la "Retreta", una desfilada en to humorístic.

Des de 1993 existix la Federació Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu és aconseguir objectius conjunts a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

Romeria de la Santa Faç[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una romeria de huit quilòmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina al Monestir de la Santa Faç, on es pot contemplar un llençol amb la cara (la faç) de Jesucrist. Se celebra el segon dijous després de la Setmana Santa, i sovint hi participen més de 300.000 persones.

Esports[modifica | modifica el codi]

Estela Giménez, gimnasta nascuda a Madrid i criada a Alacant.

Malgrat ser el futbol l'esport rei, els èxits esportius més importants de la ciutat provenen d'altres esports. Així, s'han obtingut èxits nacionals i internacionals en esports com l'handbol i el bàsquet, però no obstant això, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixença o de residència d'una vintena d'esportistes que han participat en els Jocs Olímpics.

Olímpics alacantins[modifica | modifica el codi]

José Antonio Chicoy, que va disputar la final de 4x100 estils de Natació dels Jocs de Mèxic en 1968 és qui potser va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Però no va ser fins als Jocs de Moscou en 1980 i Los Angeles 1984 quan Domingo Ramón Menargues va aconseguir el quart i el sisè lloc respectivament en Atletisme (3000 metres obstacles).

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, hi van participar tres esportistes alacantins i, a més, van obtenir medalla per primera vegada: Miriam Blasco, medalla d'or en Judo; Francisco "Kiko" Sánchez, medalla d'or en Vela, 470 masculí; i Carolina Pascual, medalla de plata en Gimnàstica rítmica.

En els Jocs d'Atlanta de 1996, Juan Escarré va obtenir medalla de plata en Hoquei sobre herba, Isabel Fernández va obtenir medalla de bronze en Judo i Marta Baldó i Estela Giménez van obtenir medalla d'or en Gimnàstica rítmica. En els següents Jocs Olímpics, Sydney 2000, Isabel Fernández va tornar a obtenir una medalla, aquesta vegada d'or. Finalment, va tancar la seua carrera amb un cinquè lloc en els Jocs disputats en Atenes en 2004, i és l'única esportista alacantina que hi ha aconseguit dues medalles olímpiques fins ara.

Equips esportius alacantins[modifica | modifica el codi]

L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i 1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei en 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip de handbol de la ciutat, femení en aquest cas és Mar Alicante.

Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals del segle XX. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines el Club Bàsquet Akra Leuka.

Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. A Alacant, l'equip més representatiu de la ciutat és l'Hèrcules Club de Futbol, el qual ha participat 19 temporades en primera divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola). Així mateix, l'altre equip de la ciutat, l'Alacant CF, actualment disputa categories inferiors, però ha arribat a competir en la segona divisió durant diversos anys. D'altra banda, l'Estadi Rico Pérez d'Alacant va ser seu del Campionat Mundial de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria). Així mateix, a Alacant es va disputar el partit pel 3r. i 4t. lloc de l'esmentat campionat.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els gentilicis valencians» (en valencià). Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (DOPV). Acadèmia Valenciana de la Llengua. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. «Llei 4/1983, del 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià» (en valencià). Article 35.1. Generalitat Valenciana.
  3. «Pressupost municipal d'Alacant». Diputació d'Alacant.
  4. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  5. Ciutats agermanades d'Alacant, al web de la Diputació d'Alacant (castellà)
  6. Enquesta sociològica a la ciutat d'Alacant
  7. 7,0 7,1 7,2 «Akra Leuké». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  8. Mira Tormo, Bernat: El origen ibero-tartésico del Euskera, ed. Vision Net, 2006
  9. Mira Tormo, Bernat: ¿Son o no son, los vascos iberos?, ed. Vision Net
  10. Galmés de Fuentes, Álvaro: Reseñas-estudio sobre toponimia mozárabe balear
  11. «Laqant». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  12. directe.cat, Alacant s'inunda amb quatre gotes per la pèssima ordenació del territori
  13. Font: Ajuntament d'Alacant. Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2005).
  14. «Eleccions Locals 22 de maig de 2011» (en valencià). Ajuntament d'Alacant.
  15. Agència Estatal de Meteorologia
  16. Dades d'ocupació a data de març del 2005

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la ciutat d'Alacant