Aladroc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aladroc
Aladroc, anxova o seitó
Aladroc, anxova o seitó
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Clupeiformes
Família: Engraulidae
Gènere: Engraulis
Espècie: E. encrasicolus
Nom binomial
Engraulis encrasicolus
Linnaeus, 1758

L'aladroc o seitó (Engraulis encrasicolus) és un peix de la família dels clupeids, que es consumeix sovint en conserva d'aigua i sal, prenent el nom d'anxova. Per extensió, l'aladroc és el nom corrent que reben les anxoves a moltes parts del País Valencià i sud de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els peixos de la família Engraulidae són petits, generalment al voltant dels 15 centímetres de llarg; el color varia des del blau fosc fins al gris clar, però presenten generalment una banda platejada als costats. Tenen aspecte fusiforme, cobert de grans escates cicloides que es desprenen amb facilitat. El cap és gran, els ulls estan coberts per una fina pel·lícula, el morro és punxegut i la boca és molt ampla.

Biologia[modifica | modifica el codi]

És una espècie marina que viu a les zones prop de la costa en grans bancs. Tolera salinitats de 5 a 41 ppt i en algunes àrees entra en albuferes, estuaris i llacunes, especialment per fresar. En estiu té la tendència a pujar cap al nord i anar per aigües someres mentre en hivern tendeix a baixar en aigües profundes. S'alimenta d'organismes del plàncton. La fresa es produeix d'abril a novembre amb preferència als mesos més calorosos. Els ous són des de el·lipsoidals fins a ovals i van flotant en els primers 50 metres de profunditat fins que es trenquen en 24 o 65 hores. Es comercialitza fresc, salat, fumat, en conserva i congelat.[1]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Anxovada occitana

Una de les formes més conegudes de preparar les anxoves és en salaó. Entre les anxoves salades més conegudes cal mencionar les "Anxoves de l'Escala".

Els peixos es confiten amb sal en els pots d'anxova. En el fons del pot es posaven els peixos esganyats i perfectament col·locats. Aquesta primera capa era empolvorada de sal. Sobre aquesta primera capa d'anxoves i sal, se n'hi posava un altre, igualment ordenada, i així successivament fins a arribar al coll del pot, que es tancava amb un paper d'estrassa i es lligava amb un cordill.

Les anxoves als pots s'han de deixar reposar com a mínim un any o més abans d'obrir i no es poden remenar. En alguns llocs s'hi afegeixen grans sencers de pebre negre amb la sal al moment de la preparació per donar millor gust al peix.[2]

Entre els plats amb anxova famosos cal mencionar l'arròs amb pèsols i aladroc de Torrevella, els "boquerones" de la cuina d'Andalusia i l'anxovada (una pasta d'anxoves triturades) occitana.

Olives farcides[modifica | modifica el codi]

Trossos menuts d'aladroc també es fan servir per farcir olives. Hi ha una màquina que treu la llavor, fica el trosset d'anxova i cobreix el forat amb un tros circular d'oliva.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aladroc

Plantilla:Base de dades Fishbase