Alain Robbe-Grillet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alain Robbe-Grillet (n. el 18 d'agost del 1922 a Brest, França; m. el 18 de febrer del 2008 a Caen) fou un escriptor i cineasta francès. Considerat un dels caps del nouveau roman, va ser elegit a l'Académie française el 25 de març del 2004. La seva esposa fou la novel·lista Catherine Robbe-Grillet que publicava sota el pseudònim Jeanne de Berg.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut com a fill d'un enginyer, Alain Robbe-Grillet va estudiar al Lycée Buffon, al Lycée de Brest i finalment al Lycée Saint-Louis.[1] Entrà després a l'Institut National Agronomique a París d'on sortí com a enginyer agronòmic. Va fer un servei de treball obligatori a Nuremberg, Alemanya fins al 1945. Havent retornat treballà per a l'institut nacional de estadística i d'estudis econòmics (INSEE) a París. Del 1949 al 1951 treballà com a enginyer a l'institut de fruita i agrumes colonials a Marroc, Guaiana Francesa, Martinica i Guadalupe.[1]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Un régicide 1949
  • Les Gommes 1953
  • Le Voyeur 1955, rebé el Prix des Critiques
  • La Jalousie 1957
  • Dans le labyrinthe 1959
  • La Maison de rendez-vous 1965
  • Projet pour une révolution à New York 1970
  • Topologie d'une cité fantôme 1976
  • Souvenirs du Triangle d'Or 1978
  • Djinn 1981
  • La Reprise 2001
  • Un roman sentimental 2007
  • La Forteresse, escenari per a Michelangelo Antonioni, 2009

Contes[modifica | modifica el codi]

  • Instantanés 1962

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • Pour un Nouveau Roman 1963
  • Le Voyageur, essais et entretiens 2001

Ficció autobiogràfica[modifica | modifica el codi]

  • Le Miroir qui revient 1985
  • Angélique ou l'enchantement 1988
  • Les Derniers Jours de Corinthe 1994

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1961: L'Année dernière à Marienbad, escenari i diàlegs
  • 1963: L'Immortelle
  • 1966: Trans-Europ-Express
  • 1968: L'Homme qui ment
  • 1971: L'Eden et après
  • 1974: Glissements progressifs du plaisir
  • 1975: Le Jeu avec le feu
  • 1983: La Belle Captive
  • 1995: Un bruit qui rend fou, juntament amb Dimitri de Clerq
  • 2007: C'est Gradiva qui vous appelle

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Article sobre Alain Robbe-Grillet en: Who is Who in France

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Robbe-Grillet