Alan García Pérez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alan Gabriel Ludwig García Pérez
Alan García Pérez

President del Perú
Mandat
28 de juliol de 1985 – 28 de juliol de 1990
Precedit per Fernando Belaúnde Terry
Succeït per Alberto Fujimori

President del Perú
Mandat
28 de juliol de 2006 – 28 de juliol de 2011
Precedit per Alejandro Toledo
Succeït per Ollanta Humala

Naixement 23 de maig de 1949
Lima, Perú
Partit polític APRA
Parella Carla Buscaglia (div.)
Pilar Nores
Professió sociòleg i polític

Alan Gabriel Ludwig García Pérez, sociòleg n. 1949, va ser el president de Perú entre 1985 i 1990, i del 28 de juliol de 2006 fins al 28 de juliol de 2011. En la seva vida política, va ser també diputat constituinte (1978-79), diputat (1980-85), i senador vitalici (1990-92). Com membre del Partit Aprista, va ser instruït pel fundador Víctor Raúl Haya de la Torre; ha ocupat diversos càrrecs partidaris i és actualment el president del seu partit, APRA.

Primer govern (1985−1990)[modifica | modifica el codi]

La seva primera gestió de govern es va caracteritzar per la pitjor crisi econòmica en la història del país amb una insòlita hiperinflació,[1] una volta dels atacs del terrorisme liderat per Sendero Luminoso, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del règim que van repercutir en un gran descontentament social. Les diverses acusacions van provocar que en 1991 fos retirat temporalment del Senat per dur-li a terme una investigació.

Fugida a Colòmbia i retorn[modifica | modifica el codi]

Produïda la crisi constitucional de 1992, va escapar cap a Colòmbia i França adduint una persecució política cap a la seva persona per part del règim de Alberto Fujimori. A la caiguda del règim fujimorista, García va retornar al país per postular en 2001; no obstant això, va ser derrotat per Alejandro Toledo, durant el govern del qual (2001-06) va ser el líder de l'oposició.

Primer govern (2006−2011)[modifica | modifica el codi]

Va triomfar en les leccions de 2006 en derrotar a Ollanta Humala (de la Unió pel Perú - UPP) en segona volta. El seu segon govern, s'ha caracteritzat a la data per alts índices de corrupció[2] i sujecció al capital estranger, diverses mesures d'austeritat fracassades, la reestructuració de les relacions diplomàtiques, l'inici de grans projectes econòmics, que van provocar inestabilitat social per les protestes de comunitats andines i amazòniques contra projectes extractius.[3]

Lourdes Flores, Alejandro Toledo i Ollanta Humala encapçalen l'oposició.[4] Per a març de 2009, la seva segona gestió era aprovada aproximadament pel 24% de peruans, recuperant-se del seu nivell més baix, 19%, aconseguit al novembre de 2008.[5]

El 27 de juliol de 2006, Alan García va anunciar als integrants del seu primer Consell de Ministres,[6] el qual és presidit per Jorge Del Castillo, íntim amic de García Pérez i Secretari General del Partit Aprista. Destaquen cinc dones, el més alt en la història peruana i un dels més alts a nivell de Amèrica Llatina, a més de nombrosos independents i treballadors del règim toledista, mentre que solament set apristas integren el Consell. Amb la renúncia de Pilar Mazzetti en febrer de 2007, van quedar cinc dones i es va agregar un aprista al Gabinet.

Ollanta Humala guanyà les eleccions de 2011, que el succeí com a president.[7]



Precedit per:
Fernando Belaúnde Terry
President del Perú
1985-1990
Succeït per:
Alberto Fujimori
Precedit per:
Alejandro Toledo
President del Perú
2006 - 2011
Succeït per:
Ollanta Humala


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan García Pérez
  1. La hiperinflación de Alan García 1985-1990
  2. «La corrupción sale de los despachos de todos los niveles de gobierno en Perú» (en castellà). El Mundo, 9∕1∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  3. «La herencia de Alan García» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  4. «Simon pide tregua a Flores, Humala y Toledo para enfrentar crisis mundial» (en castellà). El comercio, 19∕3∕2009. [Consulta: 19∕9∕2011].
  5. La popularidad de Alan García alcanzó el 34% - 16 de marzo de 2009 - Editorial El Comercio
  6. Alan García y su Primer Gabinente
  7. «Humala guanya les eleccions al Perú per un estret marge». Vilaweb, 6∕6∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].