Alan García Pérez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Alan Gabriel Ludwig García Pérez
Alan García Pérez

President del Perú
28 de juliol de 1985 – 28 de juliol de 1990
Precedit per Fernando Belaúnde Terry
Succeït per Alberto Fujimori

President del Perú
28 de juliol de 2006 – 28 de juliol de 2011
Precedit per Alejandro Toledo
Succeït per Ollanta Humala
Dades biogràfiques
Naixement 23 de maig de 1949
Lima, Perú
Partit APRA
Cònjuge Carla Buscaglia (div.)
Pilar Nores
Professió sociòleg i polític

Alan Gabriel Ludwig García Pérez, sociòleg n. 1949, va ser el president del Perú entre 1985 i 1990, i del 28 de juliol de 2006 fins al 28 de juliol de 2011. En la seva vida política, va ser també diputat constituinte (1978-79), diputat (1980-85), i senador vitalici (1990-92). Com membre del Partit Aprista, va ser instruït pel fundador Víctor Raúl Haya de la Torre; ha ocupat diversos càrrecs partidaris i és actualment el president del seu partit, APRA.

Primer govern (1985−1990)[modifica | modifica el codi]

La seva primera gestió de govern es va caracteritzar per la pitjor crisi econòmica en la història del país amb una insòlita hiperinflació,[1] una volta dels atacs del terrorisme liderat per Sendero Luminoso, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del règim que van repercutir en un gran descontentament social. Les diverses acusacions van provocar que en 1991 fos retirat temporalment del Senat per dur-li a terme una investigació.

Fugida a Colòmbia i retorn[modifica | modifica el codi]

Produïda la crisi constitucional de 1992, va escapar cap a Colòmbia i França adduint una persecució política cap a la seva persona per part del règim de Alberto Fujimori. A la caiguda del règim fujimorista, García va retornar al país per postular en 2001; no obstant això, va ser derrotat per Alejandro Toledo, durant el govern del qual (2001-06) va ser el líder de l'oposició.

Primer govern (2006−2011)[modifica | modifica el codi]

Va triomfar en les leccions de 2006 en derrotar a Ollanta Humala (de la Unió pel Perú - UPP) en segona volta. El seu segon govern, s'ha caracteritzat a la data per alts índices de corrupció[2] i sujecció al capital estranger, diverses mesures d'austeritat fracassades, la reestructuració de les relacions diplomàtiques, l'inici de grans projectes econòmics, que van provocar inestabilitat social per les protestes de comunitats andines i amazòniques contra projectes extractius.[3]

Lourdes Flores, Alejandro Toledo i Ollanta Humala encapçalen l'oposició.[4] Per a març de 2009, la seva segona gestió era aprovada aproximadament pel 24% de peruans, recuperant-se del seu nivell més baix, 19%, aconseguit al novembre de 2008.[5]

El 27 de juliol de 2006, Alan García va anunciar als integrants del seu primer Consell de Ministres,[6] el qual és presidit per Jorge Del Castillo, íntim amic de García Pérez i Secretari General del Partit Aprista. Destaquen cinc dones, el més alt en la història peruana i un dels més alts a nivell d'Amèrica Llatina, a més de nombrosos independents i treballadors del règim toledista, mentre que solament set apristas integren el Consell. Amb la renúncia de Pilar Mazzetti en febrer de 2007, van quedar cinc dones i es va agregar un aprista al Gabinet.

Ollanta Humala guanyà les eleccions de 2011, que el succeí com a president.[7]



Precedit per:
Fernando Belaúnde Terry
President del Perú
1985-1990
Succeït per:
Alberto Fujimori
Precedit per:
Alejandro Toledo
President del Perú
2006 - 2011
Succeït per:
Ollanta Humala


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan García Pérez Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. La hiperinflación de Alan García 1985-1990
  2. «La corrupción sale de los despachos de todos los niveles de gobierno en Perú» (en castellà). El Mundo, 9∕1∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  3. «La herencia de Alan García» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
  4. «Simon pide tregua a Flores, Humala y Toledo para enfrentar crisis mundial» (en castellà). El comercio, 19∕3∕2009. [Consulta: 19∕9∕2011].
  5. La popularidad de Alan García alcanzó el 34% - 16 de marzo de 2009 - Editorial El Comercio
  6. Alan García y su Primer Gabinente
  7. «Humala guanya les eleccions al Perú per un estret marge». Vilaweb, 6∕6∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].