Alan Rusbridger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1953 (70 anys) Lusaka |
 Director Lady Margaret Hall | |
| 2015 – 2021 ← Frances Lannon – Christine Gerrard (en)  → | |
| Redactor en cap The Guardian | |
| 1995 – 2015 ← Peter Preston – Katharine Viner → | |
| Dades personals | |
| Formació | Magdalene College Cranleigh School Harlow College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, mitjà de comunicació de massa i periodisme d'investigació |
| Ocupació | periodista, crític literari, redactor en cap, director d'escola |
| Ocupador | The Guardian, redactor en cap (1995–2015) Universitat Queen Mary de Londres |
| Participà en | |
| 21 gener 2015 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 |
| Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 |
|
| Família | |
| Cònjuge | Lindsay Mary Mackie (en) (1982–) |
| Fills | Bella Mackie (en) |
| Pare | G. H. Rusbridger (en) |
Premis | |
      | |
Alan Rusbridger (Rhodèsia del Nord, 29 de desembre de 1953) és un periodista, cap d'edició de The Guardian i editor d'aquest diari des de 1995, fins a l'any 2015. És també membre de la Scott Fundation (que posseeix The Guardian i The Observer)
Biografia[modifica]
Nascut a Rhodèsia del Nord, actualment Zàmbia, és fill de G.H Rusbridger, Director d'Educació de Zàmbia, i B.E. Va estudiar a Cranleigh School, un col·legi independent de nois a Cranleigh (Surrey) al Magdalene ColleBorn a Zàmbia, i es va graduar a la Universitat de Cambridge amb el Graduat en Anglès el 1976. Es va casar amb l'educadora Lindsay Mackie i tenen dos fills (nascuts el 1983 i 1986). Amb una gran afició per la música, toca el piano i el clarinet. És també president de l'Orquestra Jove Nacional de Gran Bretanya del 2004.
Carrera[modifica]
La carrera de Rusbridger va començar al Cambridge Evening News, on va treballar com a reporter abans d'entrar a The Guardian el 1979. També va treballar com a cronista, columnista, i reporter abans de sortir del diari per fer crítiques de TV pel diari The Observer.
El 1987 va ser corresponsal a Washington DC pel London Daily News abans de retornar al The Guardian.[1]
Al següent any va passar d'escriure a editar, posant en marxa el Guardian Weekend magazine i la secció G2 en paper. Va ser nomenat director adjunt el 1994, quan va començar a treballar en les incursions inicials del diari en l'edició digital. Com a editor, va ajudar el llançament del Guardian Unlimited –ara guardian.co.uk- i el 2004, va ser responsable del redisseny i transformació del format en paper cap al format European Berliner.
Va supervisar la integració de les operacions en paper i digital, ajudant a construir una web que avui en dia atrau a més de 30 milions de visitants per mes. Es troba al top 10 global new sites, i ha estat regularment votat el millor diari digital del món.
En el seu editorial el diari ha lliurat una sèrie de batalles d'alt nivell sobre la difamació i la llibertat de premsa, incloent casos de Neil Hamilton, Jonathan Aitken, la llibertat de Policia de Federació, Trafigura, d'informació i de Wikileaks En paper, el diari va ser nomenat diari de l'any cinc vegades entre 1996 I 2006. Rusbridger ha estat nomenat editor de l'any en tres ocasions.
Referències[modifica]
- ↑ «Freedom of information» (en anglès). New Yorker, 07-10-2013. [Consulta: 20 juny 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan Rusbridger |