Alaró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alaró
Escut d'Alaró
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització d'Alaró respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Vista del poble
Vista del poble
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Alaroner, alaronera
Llengua pròpia Català
Superfície 45,63 km²
Altitud 252 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.217 hab.
114,33 hab/km²
Coordenades 39° 42′ 22″ N, 2° 47′ 23.11″ E / 39.70611°N,2.7897528°E / 39.70611; 2.7897528Coord.: 39° 42′ 22″ N, 2° 47′ 23.11″ E / 39.70611°N,2.7897528°E / 39.70611; 2.7897528
Organització
Entitats de població
• Batle:

1
Joan Simonet Pons (PP; 2007)
Patró/Patrons Sant Roc i sant Pere

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb Bunyola, Escorca, Lloseta, Mancor, Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí.

Història[modifica | modifica el codi]

Després de la conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes d'Issam al-Khawlaní als bizantins es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), i els rum durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats al Castell d'Alaró.[2]

La vila té l'origen en l'alqueria musulmana d'Oloron, entorn del seu castell. Durant la conquesta de Mallorca, els seus habitants musulmans van resistir al Castell d'Alaró, sent, amb Pollença un dels últims llocs en caure, el 1231, durant la Croada contra la Corona d'Aragó Pere el Gran va ocupar Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca està a Perpinyà, sent el castell d'Alaró l'unic que s'hi resisteix, però finalment fou assaltat el 30 de desembre morint la seva guarnició formada entre altres per Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa.[3]

Cabrit i Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats pel Rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal com indicava el cognom d'un dels defensors del Castell, que durant la resistència no havia reconegut com a rei l'invasor Alfons del Regne de Mallorca.

El ferrocarril d'Alaró, creat per la Sociedad del Ferrocarril de Alaró unia aquest poble amb l'estació de Consell-Alaró de la línia Palma-Inca, amb la qual coordinava els horaris. El trajecte recorria 3,4 km i superava un desnivell de 50 m. sobre una via de 914 mm. La línia va estar activa entre el març de 1881 i 1941.[4]

Alaró va ser el primer municipi de Mallorca a comptar amb una xarxa urbana de distribució d'electricitat. La inauguració de la xarxa elèctrica al poble va tenir lloc el 15 d'agost de 1901, coincidint amb les primeres festes patronals del municipi en el segle XX. Segons expliquen les cròniques, el poble es va vestir de gala i va haver una gran afluència de visitants vinguts de tota l'illa.[5]

El 8 de maig de 2000, el Consell Insular de Mallorca, ha declarat bé d'interès cultural, amb categoria de monument, la torre de l'antiga fàbrica d'electricitat d'Alaró,[6] i fou ser restaurada per l'ajuntament en 2001 en el marc de la celebració dels cent anys d'electricitat a l'Alaró i a Mallorca.

Economia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'agricultura, s'ha d'indicar que l'extensió del municipi és bàsicament forestal, (pins, alzines,... ). Per cultius i sempre per extensió, els més importants són (per aquest ordre): oliveres, ametllers, garrofers i figueres. S'hauria d'afegir també que l'agricultura és predominantment de secà. La ramaderia és també important a Alaró; destaca també per aquest ordre: ramat oví, porcí, i cabrum. A tot això s'hauria d'afegir la presència d'una granja d'aus de corral destinada a la producció d'ous per vendre.

Una de les activitats econòmiques més importants a Alaró ha estat, i d'alguna manera ho continua essent (malgrat la crisi), la indústria de la sabata, que en els seus moments d'esplendor va arribar a mantenir en actiu més de 30 fàbriques i 2.000 persones.

També foren importants les mines de lignit, avui tancades, i que en la seva última fase pertanyien a GESA.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

En relació a les festes patronals, aquestes es commemoren anualment en honor del Patró de la localitat, sant Roc; la seva festivitat és el 16 d'agost. Juntament amb Sant Roc, són co-patrons d'Alaró sant Antoni i sant Sebastià. Però també se celebren altres festes com les de Sant Pere (celebrades al popular barri de Los d'Amunts) i de sant Antoni (amb fogueres i beneïdes).

Durant les festes de Nadal i de Setmana Santa, on destaquen especialment les processons del Diumenge del Ram, Dijous i Divendres Sant, i el tradicional Encontre que es produeix a les 8 del matí del dia de Pasqua, i després del qual és costum menjar frit mallorquí de Pasqua, amb panades i robiols com a celebració de la Resurrecció de Crist.

També han de destacar-se les peregrinacions que dues vegades a l'any fan els habitants d'Alaró al Castell per celebrar una missa prop de la Mare de Déu del Refugi (una, el diumenge següent al de Pasqua i una altra en el mes de setembre).

La Fira Gremial d'Alaró és una fira,[7] que es celebra al poble. Aquesta fira engloba altres activitats, com per exemple: Mostra de cuina, Mostra de les Arts Tradicionals de caça, ball de dimonis, ballades populars... Aquest acte es celebra el primer cap de setmana d'octubre i omple els carrers principals del poble de llocs de venta i visitants (la plaça, l'avinguda de la Constitució, els carrers cèntrics...). Aquesta fira es celebra des del 1999.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Alaró, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de Balears Joan Simonet Pons 3.004 7 48,77
Partit Socialista Obrer Espanyol Benito Ripoll Matas 665 4 24,87
PSM-EN Mateu Marcús Alemany 295 1 11,03
Esquerra Republicana de Catalunya Gabriel Far Florit 171 1 6.39
Convergència per les Illes Antoni Genovart Brunet 113 - 4,23
Lliga Regionalista de les Illes Balears 59 - 2,21
En blanc 67 - 2,51
Total 2753 13
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE
1983 - 1987 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE
1987 - 1991 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE
1991 - 1995 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE
1995 - 1999 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE
1999 - 2003 Josep Gomila Benejam PSM
2003 - 2007 Miquel Deyà Simonet PSIB-PSOE
2007 - 2011 Joan Simonet Pons Partit Popular de Balears
Des del 2011 Joan Simonet Pons Partit Popular de Balears

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. (castellà) Jaime Vizcaíno Sánchez, Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania
  3. Gegants d'Alaró
  4. Canyellas Serrano, Nicolau. El Ferrocarril a Mallorca, la via del progrés. Palma: Edicions Documenta Balear, 2001. ISBN 84-95694-17-4. 
  5. Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001. 
  6. «RESOLUCIÓN de 19 de mayo de 2000, del Consell Insular de Mallorca (Illes Balears), por la que se declara bien de interés cultural con categoría de monumento a favor de la torre de la antigua fábrica de electricidad de Alaró» (en castellà). BOE, 17/6/2000. [Consulta: 11 febrer 2011].
  7. http://www.mallorcaquality.com/fira-gremial-alaro-2011-mallorca/

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaró Modifica l'enllaç a Wikidata