Alaró
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca  | ||||
| Capital | Alaró | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.909 (2023) (129,24 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Alaroner, alaronera | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 45,72 km² | ||||
| Altitud | 252 | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| • Batle | Llorenç Perelló Rosselló | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07340 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07001 | ||||
| Lloc web | ajalaro.net | ||||
Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb Bunyola, Escorca, Lloseta, Mancor, Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí.
Història
Després de la conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes d'Issam al-Khawlaní als bizantins es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), i els rum durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats al Castell d'Alaró.[1]
La vila té l'origen en l'alqueria musulmana d'Oloron, entorn del seu castell. Durant la conquesta de Mallorca, els seus habitants musulmans van resistir al Castell d'Alaró, sent, amb Pollença un dels últims llocs en caure, el 1231, durant la Croada contra la Corona d'Aragó Pere el Gran va ocupar Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca està a Perpinyà, sent el castell d'Alaró l'únic que s'hi resisteix, però finalment fou assaltat el 30 de desembre morint la seva guarnició formada entre altres per Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa.[2]
Cabrit i Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats pel Rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal com indicava el cognom d'un dels defensors del Castell, que durant la resistència no havia reconegut com a rei l'invasor Alfons del Regne de Mallorca.
El ferrocarril d'Alaró, creat per la Sociedad del Ferrocarril de Alaró unia aquest poble amb l'estació de Consell-Alaró de la línia Palma-Inca, amb la qual coordinava els horaris. El trajecte recorria 3,4 km i superava un desnivell de 50 m sobre una via de 914 mm. La línia va estar activa entre el març de 1881 i 1941.[3]
Alaró va ser el primer municipi de Mallorca a comptar amb una xarxa urbana de distribució d'electricitat. La inauguració de la xarxa elèctrica al poble va tenir lloc el 15 d'agost de 1901, coincidint amb les primeres festes patronals del municipi en el segle XX. Segons expliquen les cròniques, el poble es va vestir de gala i va haver una gran afluència de visitants vinguts de tota l'illa.[4]
El 8 de maig de 2000, el Consell Insular de Mallorca, ha declarat bé d'interès cultural, amb categoria de monument, la torre de l'antiga fàbrica d'electricitat d'Alaró,[5] i fou ser restaurada per l'ajuntament en 2001 en el marc de la celebració dels cent anys d'electricitat a l'Alaró i a Mallorca.
Economia
Pel que fa a l'agricultura, s'ha d'indicar que l'extensió del municipi és bàsicament forestal (pins, alzines...). Per cultius i sempre per extensió, els més importants són (per aquest ordre): oliveres, ametllers, garrofers i figueres. S'hauria d'afegir també que l'agricultura és predominantment de secà. La ramaderia és també important a Alaró; destaca també per aquest ordre: ramat oví, porcí, i cabrum. A tot això s'hauria d'afegir la presència d'una granja d'aus de corral destinada a la producció d'ous per vendre.
Una de les activitats econòmiques més importants a Alaró ha estat, i d'alguna manera ho continua essent (malgrat la crisi), la indústria de la sabata, que en els seus moments d'esplendor va arribar a mantenir en actiu més de 30 fàbriques i 2.000 persones.
També foren importants les mines de lignit, avui tancades, i que en la seva última fase pertanyien a GESA.
Festes i tradicions
En relació a les festes patronals, aquestes es commemoren anualment en honor del Patró de la localitat, sant Roc; la seva festivitat és el 16 d'agost. Juntament amb Sant Roc, són co-patrons d'Alaró sant Antoni i sant Sebastià. Però també se celebren altres festes com les de Sant Pere (celebrades al popular barri de Los d'Amunts) i de sant Antoni (amb fogueres i beneïdes).
Durant les festes de Nadal i de Setmana Santa, on destaquen especialment les processons del Diumenge de Rams, Dijous i Divendres Sant, i el tradicional Encontre que es produeix a les 8 del matí del dia de Pasqua, i després del qual és costum menjar frit mallorquí de Pasqua, amb panades i robiols com a celebració de la Resurrecció de Crist.
També han de destacar-se les peregrinacions que dues vegades a l'any fan els habitants d'Alaró al Castell per celebrar una missa prop de la Mare de Déu del Refugi (una, el diumenge següent al de Pasqua i una altra en el mes de setembre).
La Fira Gremial d'Alaró és una fira,[6] que es celebra al poble. Aquesta fira engloba altres activitats, com per exemple: Mostra de cuina, Mostra de les Arts Tradicionals de caça, ball de dimonis, ballades populars... Aquest acte es celebra el primer cap de setmana d'octubre i omple els carrers principals del poble de llocs de venda i visitants (la plaça, l'avinguda de la Constitució, els carrers cèntrics...). Aquesta fira es celebra des del 1999.
Política i administració
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de Balears | Joan Simonet Pons | 1.304 | 7 | 48,77 | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | Benito Ripoll Matas | 665 | 4 | 24,87 | |
| PSM-EN | Mateu Marcús Alemany | 295 | 1 | 11,03 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | Gabriel Far Florit | 171 | 1 | 6.39 | |
| Convergència per les Illes | Antoni Genovart Brunet | 113 | - | 4,23 | |
| Lliga Regionalista de les Illes Balears | 59 | - | 2,21 | ||
| En blanc | 67 | - | 2,51 | ||
| Total | 2753 | 13 | |||
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francisco Rosselló Campaner | PSIB-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Francisco Rosselló Campaner | PSIB-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Francisco Rosselló Campaner | PSIB-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Francisco Rosselló Campaner | PSIB-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Francisco Rosselló Campaner | PSIB-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep Gomila Benejam | PSM | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Miquel Deyà Simonet | PSIB-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Joan Simonet Pons | Partit Popular de Balears | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Joan Simonet Pons | Partit Popular de Balears | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | n/d | n/d | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Referències
- ↑ (castellà) Jaime Vizcaíno Sánchez, Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania
- ↑ Gegants d'Alaró
- ↑ Canyellas Serrano, Nicolau. El Ferrocarril a Mallorca, la via del progrés. Palma: Edicions Documenta Balear, 2001. ISBN 84-95694-17-4.
- ↑ Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001.
- ↑ «RESOLUCIÓN de 19 de mayo de 2000, del Consell Insular de Mallorca (Illes Balears), por la que se declara bien de interés cultural con categoría de monumento a favor de la torre de la antigua fábrica de electricidad de Alaró» (en castellà). BOE, 17-06-2000. [Consulta: 11 febrer 2011].
- ↑ http://www.mallorcaquality.com/fira-gremial-alaro-2011-mallorca/
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaró |
