Alatxa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alatxa
Sardinella aurita
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Clupeiformes
Família: Clupeidae
Gènere: Sardinella
Espècie: S. aurita
Nom binomial
Sardinella aurita
(Valenciennes, 1847)[1]
Sinònims
  • Alosa senegalensis (Bennett, 1831)
  • Clupanodon pseudohispanica (Poey, 1860)
  • Clupea allecia (Rafinesque, 1810)
  • Clupea aurovittata (Swainson, 1838)
  • Clupea caeruleovittata (Richardson, 1846)
  • Clupea venulosa (Steinitz, 1927)
  • Meletta mediterranea (Valenciennes, 1847)
  • Sardinella anchovia (Valenciennes, 1847)
  • Sardinella aurita mediterranea (Valenciennes, 1847)
  • Sardinella aurita terrasae (Lozano-Rey, 1950)[2]

L’alatxa (Sardinella aurita) és un peix teleosti de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes semblant a la sardina.[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • La talla màxima en els mascles és de 31 cm[4] i pot arribar als 229 g de pes.[5]
  • Presenta un cos fusiforme, allargat i aplanat als costats.
  • No té línia lateral.
  • Posseeix dues escates grosses i transparents a cada costat de la base de l'aleta caudal.
  • La mandíbula inferior és més grossa que la superior.
  • El ventre està clarament asserrat.
  • L'aleta dorsal està dirigida cap endavant i és única. L'inici de les pèlviques se situa per darrere del centre d'inserció de la dorsal.
  • El dors és de color blau i el ventre pren una coloració platejada. Els costats estan travessats per una banda daurada que desapareix ràpidament després de morir. Les aletes són groguenques, vorejades de fosc i presenten una franja daurada longitudinal. A sobre de l'opercle hi sol haver una taca fosca característica.
  • Es diferencia de la sardina per tenir l'opercle llis amb una sola estria i la vora de l'obertura branquial amb dos bonys.[6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc a l'estiu, quan la temperatura superficial és màxima. Els ous són pelàgics.[7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els adults mengen zooplàncton (sobretot de crustacis i larves), mentre que els exemplars immadurs prefereixen el fitoplàncton.[8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix pelàgic costaner que forma bancs molt nombrosos. La seua distribució batimètrica va des de la superfície fins als 350 m.[9] Durant l'estiu és quan es troba més a prop del litoral.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Gibraltar fins a Saldanha Bay -Sud-àfrica-), a l'Atlàntic occidental (des de Cape Cod -Estats Units- fins a l'Argentina, incloent-hi les Bahames, les Antilles, el Golf de Mèxic i el Carib), la Mar Mediterrània (més abundant a la part meridional) i la Mar Negra.[10]

Costums[modifica | modifica el codi]

Pot formar bancs amb altres petits pelàgics com la sardina.[7]

Pesca[modifica | modifica el codi]

Es pesca de nit amb arts de cercle. El banc és atret per la llum. El seu interès comercial no és tan gran com el dels altres clupeids. La talla comercial és a partir dels 15 cm.[7]

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

És molt rar trobar-la als mercats, llevat dels de les Illes Balears on es pesca especialment. Es comercialitza fresc o envasat.[11]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20: i-xviii + 1 p. + 1-472, Pls. 591-606.
  2. BioLib (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Whitehead, P.J.P. i T. Wongratana, 1986. Clupeidae. p. 199-204. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  5. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma, Itàlia. 513 p. Preparado con el financiamento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 85.
  7. 7,0 7,1 7,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Pàgina 85.
  8. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  9. Whitehead, P.J.P., 1990. Clupeidae. p. 208-227. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 1.
  10. Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units.
  11. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  12. Beverton, R.J.H., 1963. Maturation, growth and mortality of clupeid and engraulid stocks in relation to fishing. Cons. Perm. Int. Explor. Mer, Rapp. p.-v. Réun. 154:44-67.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ananiades, C.I., 1952. Quelques considérations biométriques sur l'allache (Sardinella aurita C.V.). Prakt. Hell. Hydrobiol. Inst. 5(1):45 p.
  • Ben-Tuvia, A., 1956. The biology of Sardinella aurita with a systematic account of the family Clupeidae of the Mediterranean coast of Israel. Fish. Bull., Haifa (7):20-24; (8):14-15, 20-25.
  • Boëly, T., P. Freon i B. Stequert, 1982. La croissance de Sardinella aurita (Val. 1847) au Sénégal. Oceanogr. Trop. 17:103-119.
  • Conand, F., 1977. Oeufs et larves de la sardinelle ronde (Sardinella aurita) au Sénégal: distribution, croissance mortalité, variations d'abondance de 1971 à 1976. Cah. ORSTOM 15:201-214.
  • Dieuzeide, R. i J. Roland, 1957. Etude biomètrique de Sardina pilchardus Walb. et de Sardinella aurita C.V., capturées dans la Baie de Castiglione. Bull. Sta. Aquic. Pêche Castiglione, (8):111-216.
  • El-Maghraby, A.M., G.A. Botros i I.A.M. Soliman, 1970. Age and growth studies on Sardinella maderensis Lowe and Sardinella aurita Cuv. and Val. from the Mediterranean Sea at Alexandria (U.A.R.). Bull. Inst. Oceanogr. Fish. (El Caire) 1:47-82.
  • García, O., I. Ramírez de A. i M.F. Huq, 1985. Relación largo-peso de la sardina, Sardinella aurita de la isla Margarita, Venezuela. Bol. Inst. Oceanogr. Univ. Oriente Cumaná 24(1-2):23-30.
  • Gheno, Y., 1968. Determination de l'age et croissance de Sardinella aurita (Valenciennes) de la region de Pointe Noire. Centre O.R.S.T.O.M. pte. Noire Núm. 430.
  • Gheno, Y., 1975. Nouvelles études sur la détermination de l'âge et de la croissance de Sardinella aurita Val. Cah. O.R.S.T.O.M., sér. Océanogr. 13(3):251-262.
  • González, W.L., 1985. Determinación de edad y crecimiento de la sardina Sardinella aurita Valenciennes, 1847 (Pisces: Clupeidae) de la región nororiental de Venezuela. Bol. Inst. Oceanogr. Univ. Oriente Cumaná 24(1-2):111-128.
  • Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 72.
  • Navarro, F. de P., 1932. Nuevos estudios sobre la alacha (Sardinella aurita C.V.) de Baleares y de Canarias. Notas Inst. Esp. Oceanogr. 58:35 p.
  • Pham-Thuoc i J. Szypula, 1975. Age and growth rate of gilt sardine (Sardinella aurita Cuv. & Val.) from North East African waters. ICES CM 1975/J:5. International Council for the Exploration of the Sea, Copenhaguen, Dinamarca.
  • Rincon, M.C., M.F. Huq i I. Ramírez-Arredondo, 1988. Aspectos alimenticios de la sardina, Sardinella aurita Valenciennes, 1847 (Pisces: Clupeidae) de los alrededores de la región noroccidental de la Peninsula de Araya y alrededores de las Islas de Coche y Cubagua, Venezuela. Bol. Inst. Oceanogr. Venezuela, Univ. Oriente 27(1&2):129-143.
  • Shcherbich, L.V., 1981. Age determination methods, growth equations, and age and length composition for Sardinella aurita (Walbaum, 1874) in the southeast Atlantic. Colln. Scient. Pap. Int. Commn. SE Atl. Fish. (Part II) 8:245-251.
  • Tringali, M.D. i R.R. Wilson, Jr., 1993. Differences in haplotype frequencies of mtDNA of the Spanish sardine Sardinella aurita between specimens from the eastern Gulf of Mexico and southern Brazil. Fish. Bull, U.S. 91:362-370.
  • Tsikliras, A., 2004. Biology and population dynamics of the fish Sardinella aurita Valenciennes, 1847 in the Gulf of Kavala. Aristotle University of Thessaloníki, School of Biology, Laboratory of Ichthyology, Grècia. P.p:160
  • Wilson, R.R. Jr. i P.D. AlberdiJr., 1991. An electrophoretic study of Spanish sardine suggests a single predominant species in the eastern Gulf of Mexico, Sardinella aurita. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48:792-798.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alatxa