Albània del Caucas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albània del Caucas

Regne

Standard of Cyrus the Great (Achaemenid Empire).svg
Segle IV aC – Segle VIII Flag of Afghanistan (1880–1901).svg
Ubicació de
El regne l'any 387
Capital Kapaghak
Forma de govern Regne
Història
 • Establiment Segle IV aC
 • Dissolució Segle VIII


Albània del Caucas és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapaghak.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Estrabó indica els seus límits: a l'est la mar Càspia (llavors mar Albà segons Plini el vell), al nord el Caucas (Ceranius Mons) i més enllà la Sarmàcia asiàtica; a l'oest el Regne d'Ibèria, i enmig un districte de població ibera i aluanq de nom Vall de Cambises o Cambisene; i al sud el riu Kura (Curus). Més tard altres geògrafs fan el riu Alazan el límit occidental i l'estenen més al nord; Tolomeu posa el límit nord en el riu Sulak un afluent del Terek.

Dió Cassi[1]diu que la seu del aluanqs era Albana (Derbent) a les Caspiae Pylae (Portes de Derbent). Gangara o Gaetara, esmentada per Ptolomeu, era probablement Baku, famosa per la seva nafta. Plini esmenta com a capital la ciutat de Cabalaca, a l'interior del país, probablement Kapalak.

Grups humans[modifica | modifica el codi]

Article principal: Albans

Els aghuans o Aluanqs a l'època romana eren un poble independent del Caucas i el seu país fou conegut pels romans com Albània, que correctament hauria de ser Aluània o Aghuània, en referència a Aghvan, el llegendari fundador, o als alans.[2] No se segur que foren autòctons del Caucas. Feien algunes incursions de pillatge cap Armènia perquè eren sempre pobres, ja que enterraven els morts amb totes les seves possessions d'algun valor. Els aluanqs tenien un deu principal i adoraven també al sol i la lluna (la principal deïtat, amb un temple prop de la frontera amb Ibèria). El pontífex màxim era la segona autoritat del país després del rei i posseïa un estens domini territorial pel seu manteniment i també molts temples.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons una hipòtesi, Albània caucàsica va ser incorporat a l'Imperi Mede.[3] La penetració persa a la regió en una data molt primerenca està relacionada amb la necessitat de defensar la frontera nord de l'imperi.[4][3] És possible que ja en els aquemènides prenguessin mesures per protegir els passos del Caucas contra els invasors però la fundació de Darband i una sèrie de portes que tradicionalment se li atribueix a l'imperi sassànida.[4] Albània va ser incorporada a l'imperi aquemènida i estaven sota el comandament de la satrapia de Mèdia[3] en l'últim període.

L'historiador grec Flavi Arrià esmenta (potser anacrònicament) els albanesos del Caucas per primera vegada a la batalla de Gaugamela de l'1 d'octubre del 331 aC, on els albanesos, medes, cadussis i saques estaven sota el comandament de Atròpat.[3]

Vers el 84 aC van acceptar la sobirania del rei Tigranes II d'Armènia. Pompeu, amb la neutralitat de Tigranes, va poder derrotar els albans del Baix Kura (hivern del 66 aC) i als ibers (65 aC). Aquest fou el primer contacte dels romans amb els aluanqs, que eren més civilitzats que els ibers. Tenien un exèrcit de 60.000 infants i 20.000 cavallers. Estrabó diu que estaven subjectes a un sol rei però es dividien en 26 grups i dotze tribus entre elles els Legai (Lesguians o Lezguin), Gelai (Gilanians) i Gerrhi o Gerroi (a la zona del riu anomenat Gerrhus).

Després del 65 aC el rei es va fer client de Roma, però va romandre tant independent com abans i els romans mai van fer res per imposar una influència efectiva. L'any 4 van fer un atac a Armènia, sota influència romana, el que pressuposa que ja no es consideraven clients de Roma.

Grigor, fill del patriarca Vartanes (333-341), va anar a Ibèria per evangelitzar el país i va anar també a l'Aghuània, però fou martiritzat pel príncep arsàcida Sanatruk (Sanesan) príncep de la regió de Phaitarakan que restava fidel al paganisme.

El primer sobirà esmentat fou Vashagan I el brau, de la família arsàcida, vers 250-280. El va seguir Vatshé I. No es coneix cap més rei fins vers el 360 que apareix Unair (vers 360-380) quan era vassall de Pèrsia. L'Imperi Bizantí i Pèrsia eren en guerra i la batalla decisiva es va lliurar a les fonts del Murad Su i al peu de les muntanyes de Nebad (Nifates) al nord-est del llac Van, a la província de Bagravand. El rei d'Albània Urnair, al servei dels perses, tenia el comandament de la força auxiliar persa i fou fet presoner però Mushel Mamikonian li va perdonar la vida, i a més va deixar marxar a les dames perses que havia fet presoneres. Els districtes de Uti (Bardaa), Sakasene (Gandja) i Gardman (part oriental del llac Sevan) que pertanyien a Albània, foren incorporats a Armènia que també va incorporar el districte de Goltn (sud de Siunia, re[5]gió de Nakhichevan) del que no consta que fos dels aghuans tot i que hi havien viscut anteriorment; el riu Kura fou establert com a frontera.

El van seguir Vashagan II, Sargavan (o Margavan), Sato I i Asai. Entre el 420 - 450 era rei Artzvagen (Yesvahan) i el va seguir Vatshé, que el 464 es va revoltar contra el perses, i que era fervent cristià. El país fou ocupat pels perses fins al 487 quan va ser proclamat Vashagan III l'amable (487-510). Vers el 530 era rei Gurgen, quan el país fou ocupat per Pèrsia i unit al govern de Mèdia.

El cisma de l'església armènia iniciat el 590 va durar uns quants anys fins que els perses van expulsar al patriarca Hovhannes de Avan i després fou fet presoner (610) i deportat a Hamadan on va morir (611). Durant el cisma el patriarca de Siunia, Petros, es va posar sota dependència del patriarca d'Aghuània, quedant així separat de l'Església Apostòlica Armènia, i el seu successor Vertanes, va ser consagrat ple patriarca d'Aghuània Zacaries (Ter Zakharia).

Fou vers l'any 600 que una branca familiar sassànida (coneguda per Mihrakan) representada per un membre de la família del ex rei Bahram Txoben, de nom Mihr, establert a Gardman, va assolir el poder a Aghuània, Phaitakaran, Uti i Artsakh. Aquesta dinastia, coneguda com a Mihrakan i també com Eranshahiq es va convertir al cristianisme uns anys després.

El bisbe armeni Kurion o Kyron de la Djavakètia (consagrat bisbe d'Airarat pel patriarca Movsès II vers el 576 i que des llavors s'havia anat inclinat cap a les doctrines calcedonianes i fins i tot nestorianes) fou cridat al ordre pel patriarca interí Vertanes i per Movsès de Tsurtav. El 607 Kurion es va ajuntar amb el patriarca d'Aghuània es van decidir per la unió amb l'església grega. Es va reunir un concili a Dwin en el que Kurion fou excomunicat (vers 608 o 609) i va estendre al ibers el decret d'exclusió ja vigent contra els grecs. En canvi el patriarcat d'Aghuània (del que depenia Siunia) va tornar a l'obediència armènia. Però el patriarca de Siunia es feia consagrar a Aghuània i no a Dwin (després del patriarca Vertanes foren consagrats Grigor II i Kristaphor). Però al sínode del 608 o 609 el patriarca Kristaphor i fou present i va decidir de tornar a la dependència de Dwin.

L'hivern del 623-624 l'emperador Heracli el va passar a Aghuània.

La genealogia dels Mihrakan és complicada als primers temps. Brosset dóna com a successors de Mihr a Vard I, Vardan Qatj (Vardan el fort) príncep de Gardman i Vard II. Altres fonts inclouen com a primer successor a Armael, seguit de Vard, Vardan I el fort, Varasman i Varas Grigor.

Al segle VII el rei Varas Grigor es va batejar vers el 627. Va deixar dos fills, Varas Pheroj (628-642)i Djevansher el gran (642-680). El primer va ser el pare de Varasdat que regnava vers el 705. Grigor Mamikonian governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685 era casat amb una princesa d'Aghuània i va donar una relíquia de Sant Gregori l'Il·luminat al seu nebot Varasdat o Varasterdat d'Aghuània, que la va confiar al patriarca d'Aghuània Israel i va quedar dipositada a un monestir anomenat Glkhoivanq (Monestir del Cap).

El 690 l'exèrcit de Justinià II va creuar el país i va arribar a Kartli i Aghuània.

El 793 el patriarca d'Aghuània (el nom apareix com Bakur i com Nersès) es va separar de l'església armènia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghuània Sprahm (Spram). El patriarca armeni Elia, amb el suport del califa i d'un senyor local d'Aghuània Sheroe, va anar a Bardaa, va deposar a Bakur Nersès al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a Damasc. Un nou patriarca d'Aghuània fou nomenat en un sínode.

Varasdat fou pare de Vardan II, Gagik, Esteve, Varasman i Djevansherik. A Vardan III va seguir el seu fill Nerseh Djanada, el fill d'aquest Gagik, el fill d'aquest Esteve (Stephanos) i el fill d'aquest Varas Terdat, mort el 821, derrotat per Nerseh, fill de Felip de Siunia Oriental, a Morgog i després va vèncer també (828) a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varas va casar a la seva filla Sprham a un príncep de Siunia Occdiental de nom Aternerseh, que va regnar després amb residència a Khatshen (sud de Bardaa) i fou l'equivalent del gran ishkhan d'Aghuània.

Spram era doncs germana d'Esteve, i el seu espòs Aternerseh era príncep de Gelarquniq a la Siunia. Aterneseh de Siunia va conquerir Artsakh vers 828 o 829 i des llavors es va titular rei dels Aghuans i ishkhan de Siunia.

Spram i Aterneseh foren els pares de Grigor i Abuseth o Abu Musa Esai. Grigor va tenir tres fills: Abuli (mort el 898), Sembat i Sevada (Sahak).

Vers el 880 el patriarca d'Aghuània es va separar del patriarcat d'Armènia. Ashot d'Armènia va cridar als prínceps aghuans i els hi va demanar que pressionessin al patriarca perquè anés a consagrar-se a Dwin de mans del patriarca armeni.

El 893 el ishkhan de Shake (una de les regions de l'Aghuània), Hamam, va voler el títol reial i el va agafar unilateralment el 893.

Sevada va deixar dos fills (Grigor i David) i dues filles: la princesa Shahandukht (casada amb el rei Sembat de Siunia) i un altre de nom desconegut, casada (922) a Ashot II Erkath d'Armènia.

El patriarca de Siunia Hakob (918-959) es va ajuntar amb el d'Aghuània Sahak (el seu amic personal) i es va voler separar del patriarcat armeni, però el patriarca armeni Ananià va actuar amb energia, va anar a Siunia i va obtenir la submissió (947). El patriarca d'Aghuània però va continuar de fet preparant la secessió afavorida pel fet de què almenys des del 893 Hamam de Shake havia pres el títol de rei igualant-se als reis d'Armènia.

Des el 958 es va acabar la dissidència de les esglésies de Siunia i Aghuània. Es va reunir un Sínode a Kapan a la Siunia. Vahan o Vahanik de Vahanuvanq fou nomenat bisbe cap de l'església de Siunia, amb seu a Tathev. A Aghuània Ananià va nomenar katholikos a David de Khotakerats, també lleial a l'església armènia.

Vers el 965 va morir el patriarca armeni Ananià. Es va reunir un concili a Shirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d'Aghuània i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment fou elegit patriarca. Aquest tenia certes simpaties per les tesis calcedonianes i per posar-hi fi el rei va convocar un concili a Ani. El patriarca es va refugiar a Vaporen i el concili va elegir al seu lloc a Esteve de Sevan (Esteve III) que fou consagrat pel patriarca d'Aghuània Hovhannes el 969.

Grigor va tenir dos fills: Sevada Ishkhan (casat amb una princesa de nom Sofia) i Aternerseh. De Sevada va néixer el seu fill i successor Senaquerim-Hovhannes, i una filla de nom Shahandukht que es va casar amb el príncep de Siunia Oriental (1019-1084).

A la mort de Grigor sense fills, el regne de Siunia va passar a son cunyat Senaquerin-Hovhannes. Des llavors el nom d'Aghuània va gairebé be desaparèixer en favor del de Siunia.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albània del Caucas
  1. Dió Cassi, Història de Roma, LXII, [63].8.1
  2. (anglès) Movses Kaghankatvatsi, The History of Aluank, llibre I, capítol IV
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 (anglès) Encyclopedia Iranica, Albania, Ancient country in Caucasus, per M. Chaumont
  4. 4,0 4,1 (anglès) Vladimir Minorsky, A History of Sharvan and Darband in the 10th-11th Centuries. Cambridge, 1958
  5. van der Leeuw, Charles. Azerbaijan: a quest for identity: a short history (en anglès). Palgrave Macmillan, 2000, p.43. ISBN 0312219032. 

Coord.: 40° 21′ 53″ N, 46° 52′ 56″ E / 40.36472,46.88222