Albal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albal
Escut d'Albal
(En detall)
Localització

Localització d'Albal respecte del País Valencià Localització d'Albal respecte de l'Horta Sud


Municipi de l'Horta Sud
Torre àrab d'Albal
Torre àrab d'Albal
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Sud
Catarroja
Gentilici Albalenc, albalenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 7,37 km²
Altitud 15 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
15.893 hab.
2.156,45 hab/km²
Coordenades 39° 23′ 50″ N, 0° 24′ 56″ O / 39.39722°N,0.41556°O / 39.39722; -0.41556Coord.: 39° 23′ 50″ N, 0° 24′ 56″ O / 39.39722°N,0.41556°O / 39.39722; -0.41556
Distàncies 8 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
9 PSPV, 7 PP i 1 CV
Ramón Marí Vila (PSPV) (2011)
Codi postal 46470
Codi territorial 46007
Festes majors Darreries de juliol
Patró/Patrons Sant Blai i Santa Anna
Web

Albal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

El seu terme limita amb Catarroja, Torrent, Alcàsser, Silla i Beniparrell.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenxisa.

El terreny en què s'ubica és la plana d'al·luvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats al llarg de milions d'anys pels nombrosos barrancs de vessament de la zona. Rega del Xúquer per mitjà de la Séquia Real, i del Túria per la Séquia de Favara, que té la seua fi en este terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Séquia d'Albal. Prop es troba el parc Natural de l'Albufera.

El clima és mediterrani amb temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc a la primavera i a la tardor. Sovint, a la tardor tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment es produïxen desbordaments dels barrancs esmentats.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen del municipi es remunta a l'època musulmana quan va ser fundada una alqueria àrab o casa de camp de l'època, que va rebre el nom d'Alboayal i que, en 1238, el rei Jaume I d'Aragó va donar a Gil d'Atrosillo, qui sis anys més tard, la va vendre al capítol Catedralici de València, que va conservar definitivament el senyoriu.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
2.293 2.373 2.673 3.100 3.547 4.069 4.784 7.203 8.101 9.109 11.973 14.061 14.840

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia es basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalisses), la xicoteta indústria, el moble, i el sector servicis. La propietat de la terra està molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentària i, per descomptat la construcció.

A esta activitat corresponen els tres polígons industrials que posseïx, a saber; el més dotat i major junt amb la pista de Silla i limitant amb els polígons de Catarroja i Baniparrell; el del camí de santa Anna on va estar l'Hort de Calafré (joia arquitectònica huitcentista hui desapareguda); i finalment destaca el de la Cooperativa mesclant-se ja amb zona residencial.

El sector terciari d'Albal també és destacable amb un gran nombre d'empreses dedicada a la restauració encara que encara no a l'hostaleria. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de, la ja, ciutat. Mercat municipal, supermercats, botigues, farmàcies, etc.

Amb tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sinó que per contra els treballs estan més en relació amb sectors terciari i terciari industrial, havent-hi funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció i de l'agroalimentación entre d'altres.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Agustín Zacarés Vila AIUPA
1983 - 1987 Agustín Zacarés Vila AP
1987 - 1991 Agustín Zacarés Vila UV
1991 - 1995 Agustín Zacarés Vila UV
1995 - 1999 Agustín Zacarés Vila UV
1999 - 2003

Agustín Zacarés Vila
José Vicente Sanchis Vila

AV
PP

2003 - 2007 Ramón Marí Vila PSPV
2007 - 2011 Ramón Marí Vila PSPV
Des del 2011 Ramón Marí Vila PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

La torre àrab.
  • Ermita de Santa Anna. Edificada sobre un xicotet monticle, on la tradició assenyala que va ser trobada la seua imatge, és patrona d'Albal. L'edifici és ample amb arcades ogivals, amb atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També és venerat allí Sant Blai, patró del poble. El paratge està cobert de pins, amb àmplia plaça i font, sent lloc de romeria durant les festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instal·lant-se llavors parades per a la venda del típic porrat.
  • Església de la Mare de Déu dels Ángeles. Construïda en 1697.
  • Església de Sant Carles Borromeu.
  • Torre àrab. Després de moltes vicissituds que la portaren a passar molts anys abandonada i en estat de ruïna ha estat rehabilitada i actualment allotja el Museu Etnològic Municipal. Està declarada BIC.

Festes[modifica | modifica el codi]

Les principals festes són:

Són típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcades i revetles.

Esports[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albal