Albalat
De Viquipèdia
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació. És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient. |
Albalat té aquests significats:
- Onomàstica: Topònim propi de certs llocs de l'antiga Corona d'Aragó i d'altres parts de la Península Ibèrica, el qual suposadament prové de l'àrab "al-balat" (el camí), tot i que hi ha certes teories alternatives que ho refuten fermament. Aquest topònim va derivar posteriorment en un antropònim com a cognom o llinatge.
- municipi de la Ribera Baixa. Vegeu: Albalat de la Ribera.
- municipi de l'Horta Nord. Vegeu: Albalat dels Sorells.
- municipi del Camp de Morvedre. Vegeu: Albalat dels Tarongers.
- antic assentament del municipi de Cabanes (La Plana Alta). Vegeu: Albalat dels Ànecs.
- estany, i antiga albufera, del municipi de Cabanes (La Plana Alta). Vegeu: Prat d'Albalat dels Ànecs
- antiga alqueria del municipi d'Altea (la Marina Baixa). Vegeu: Albalat d'Altea.
- municipi aragonès del Cinca Mitjà. Vegeu: Albalat d'a Zinca.
- municipi aragonès del Baix Martín. Vegeu: Albalat de l'Arzebispe.
- Genealogia: Llinatge particularment estès als territoris d'ençà mar de l'antiga Corona d'Aragó.
- Pere d'Albalat, bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
- Andreu d'Albalat, bisbe de València des de 1248 a 1276.
- Benet d'Albalat, noble i cavaller de Tarragona al servei de Jaume el Conqueridor. Capità de les tropes en la Conquesta de València (1238). Germà de Pere d'Albalat i d´Andreu d'Albalat.
- Botànica: Nom antic valencià d'una planta pròpia de la flora que habita als marges del curs baix del Túria [1] i del curs mitjà del Palància[2], la qual podria referir-se a l'arç blanc.[2]
[modifica] Referències
- ↑ Salcedo y Loayza, Domingo. 1614. Relación de la vida, muerte y milagros del V. Mos. Fr. Hieronimo Simón Felipe Mey, Sogorb. Pàg. 195, versos 47 i 48. Signatura (BNE) 3/24515 (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 Torres Fornes, Cayetano. 1903. Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe. Miguel Gimeno, València. Pàgs. 218-219 (castellà)
[modifica] Enllaços externs
- Albalat.cat: Genealogia i onomàstica. Estudi antroponímic i toponímic del mot propi Albalat. Recerca de l'origen i l'expansió del llinatge Albalat en els territoris d'ençà mar de l'antiga Corona d'Aragó o d'altres d'Europa.
