Albanès

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec Indoiranià (Indoari, Indoirànic) Itàlic extingides: Llengües anatòliques Paleobalcànic (Dàcic, Frigi, Traci) · Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indo-aris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics Il·liris · Indoirànics Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
Estudis indoeuropeus

L'albanès (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica. És l'idioma oficial d'Albània, està molt estès a Kosovo i en total hi ha uns 6 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.

Dialectes

Es divideix en tres dialectes:

• Tosc (Tosk) parlat al sud (Tirana), a Itàlia i a l'Epir (un 25 % dels albanesos)
• Gheg, parlat al nord d'Albània (Shkodër, Mirditë), a Bar (Tivar), a Macedònia, de Leskovac a Ohrid, i a Kosovo (el 70 % dels albanesos)
• Parlar de transició a Elbasan.

Característiques

La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.

L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:

• Manté restes de l'il·líric, com mantua, mantia-mand, manze (esbarzer) i grössa-grresë (llima).
• L'alfabet consta de les lletres a, b, c (ts), ç (tx), d, dh (com la d intervocàlica catalana), e, ë (vocal neutra), f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny), o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa de thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (u francesa), z i zh (j catalana). Les â, ê i î són nasals gheg.
• El nom té tres gèneres i cinc casos.
• Un nom és unit a un genitiu o adjectiu per una partícula declinativa: mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya).
• El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
• El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d'infinitiu per construccions de subjuntiu, per l'absència de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i per què a vegades transforma N en R.
• El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d'actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present E en O en la forma passada, com el bàltic: mbledh (trepar, transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (jo vaig trepar)
• Hi ha casos als noms, com bukë (pa)- buka (el pa) i als adjectius një burrë i madh (un gran home)- dy burra te mëdhenj (dos grans homes).
• El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i – a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).

Fonologia

Vocals

Taula fonètica de les vocals

Fonemes	Escrit	Pronunciació com a...
/i/	i	Igualada
/ɛ/	e	bèstia
/a/	a	casa
/ə/	ë	en anglès about (schwa)
/ɔ/	o	òpera
/y/	y	en francès voiture
/u/	u	Urgell

Consonants

Taula de consonants segons l'IPA

	Labial	Dental	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	p b		t d		c ɟ	k g
Africada			ts dz	tʃ dʒ
Fricativa	f v	θ ð	s z	ʃ ʒ			h
Nasal	m		n			ɲ
Aproximant		l			j	lˠ
Vibrant		ɾ r

Consonants de l'albanès (escriptura i pronunciació)

Fonema (segons l'IPA)	Escrit	Pronunciació com a...
/p/	p	Pallars
/b/	b	Bossòst
/t/	t	Tarragona
/d/	d	Dinamarca
/c/	q	semblant a l'anglès hot year
/ɟ/	gj	semblant a l'anglès did you
/k/	k	Canet, Jonquera
/g/	g	Gósol, Figueres
/ts/	c	ciutats
/dz/	x	dotze
/tʃ/	ç	cotxe
/dʒ/	xh	metge
/θ/	th	en castellà Zaragoza
/ð/	dh	en anglès this
/f/	f	Figueres
/v/	v	en francès voiture
/s/	s	Sabadell
/z/	z	pinzell
/ʃ/	sh	xocolata
/ʒ/	zh	Girona
/h/	h	en anglès hat
/m/	m	Manresa
/n/	n	Noguera
/ɲ/	nj	semblant al dígraf ny: Canyelles
/l/	l	lògica
/j/	j	hiena
/lˠ/	ll	en anglès mill
/r/	rr	ferro
/ɾ/	r	cara

Història

És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanés s'escriu des del segle XVI, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). En l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle XIX se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle XX.

Vegeu també

• Literatura albanesa