Albatera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albatera
Bandera d'Albatera Escut d'Albatera
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Albatera respecte del País Valencià Localització d'Albatera respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Església de sant Jaume Apòstol d'Albatera
Església de sant Jaume Apòstol d'Albatera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Oriola
Gentilici Albaterà, albaterana
Predom. ling. Castellà
Pressupost 5049615.03
Superfície 61,54 km²
Altitud 20 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
11.983 hab.
194,72 hab/km²
Coordenades 38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O / 38.17861,-0.86806Coord.: 38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O / 38.17861,-0.86806
Distàncies 17,4 km de Oriola
42,2 km de Alacant
187 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
10 PP, 5 PSOE i 2 CV-PADE
Federico Del Pilar Berna Gutiérrez (PP) (2005)
Codi postal 03340
Codi territorial 03005
Web

Albatera és un municipi del nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2008, la població era d'11.656 albaterans.

En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià (el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42%).

Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".

Història[modifica | modifica el codi]

Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació d'aquesta llengua i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.

S'independitzà d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Passà a mans dels marquesos de Dosaigües i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 qm2) s'establí un camp de concentració de tropes republicanes que arribà a tenir 17.000 homes. A mitjan dels seixanta tenia 4.268 habitants.

Economia[modifica | modifica el codi]

La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes càrnics, etc.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Albatera compta amb 11.656 habitants (INE 2008). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'origen iberoamericà i d'altres països del continent europeu.[2]

Evolució demogràfica d'Albatera[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008
Població 3.253 3.844 3.939 4.047 3.821 3.897 4.582 4.858 6.026 6.848 8.076 8.795 9.080 10.878 11.102 11.656
  • En 1993 es va segregar d'Albatera el municipi de Sant Isidre, la qual cosa implica que els censos de 1991 i anteriors inclouen la població d'ambdós localitats.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

El més destacat del patrimoni històric d'Albatera és l'església parroquial de sant Jaume Apòstol, construïda en 1727 d'estil barroc valencià, amb influències ornamentals del rococó francès.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Sánchez Carreño PCE
1983 - 1987 Antonio Martínez Martínez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Antonio Martínez Martínez PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Pedro García Carbonell PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Pedro García Carbonell PSPV-PSOE
1999 - 2003 Francisco García Gelardo PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francisco García Gelardo PSPV-PSOE
2007 - 2011 Federico del Pilar Berna Gutiérrez PP
Des del 2011 Federico del Pilar Berna Gutiérrez PP
Resultats electorals de Albatera, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Federico del Pilar Berna Gutiérrez 3364 10
Partit Socialista del País Valencià Araceli Remedios Martínez Rubio 1683 5
Coalició Valenciana Maria Rosario Ballester Hurtado 790 2
Unió, Progrés i Democràcia Marcos Sánchez Adsuar 191 0
Total 2.819 11

Albaterans destacats[modifica | modifica el codi]

  • Jesús Aguilar Hernández, Cronista Oficial
  • Manuel Berná García, músic i compositor
  • Valentín García Quinto, escultor
  • Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
  • Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
  • Santiago Quinto Serna, músic i compositor
  • Santiago Sanz Quinto, atleta

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]