Albatera
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Segura | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Baix Segura Oriola |
||||
| Gentilici | Albaterà, albaterana | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Pressupost | 5049615.03 | ||||
| Superfície | 66,50 km² | ||||
| Altitud | 20 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
11.936 hab. 179,49 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O / 38.17861,-0.86806Coord.: 38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O / 38.17861,-0.86806 | ||||
| Distàncies | 17,4 km de Oriola 42,2 km de Alacant 187 km de València |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 10 PP, 5 PSOE i 2 CV-PADE Federico Del Pilar Berna Gutiérrez (PP) |
||||
| Codi postal | 03340 |
||||
| Web |
www.albatera.org (castellà)
|
||||
Albatera és un municipi del nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2008, la població era de 11.656 albaterans.
En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià (el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42%).
Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".
Taula de continguts |
Història [modifica]
Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació d'aquesta llengua i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.
S'independitzà d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Passà a mans dels marquesos de Dosaigües i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 qm2) s'establí un camp de concentració de tropes republicanes que arribà a tenir 17.000 homes. A mitjan dels seixanta tenia 4.268 habitants.
Economia [modifica]
La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes càrnics, etc.
Demografia [modifica]
Albatera compta amb 11.656 habitants (INE 2008). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'origen iberoamericà i d'altres països del continent europeu.[2]
| Evolució demogràfica d'Albatera[3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | ||||
| Població | 3.253 | 3.844 | 3.939 | 4.047 | 3.821 | 3.897 | 4.582 | 4.858 | 6.026 | 6.848 | 8.076 | 8.795 | 9.080 | 10.878 | 11.102 | 11.656 | |||
- En 1993 es va segregar d'Albatera el municipi de Sant Isidre, la qual cosa implica que els censos de 1991 i anteriors inclouen la població d'ambdós localitats.
Patrimoni [modifica]
El més destacat del patrimoni històric d'Albatera és l'església parroquial de sant Jaume Apòstol, construïda en 1727 d'estil barroc valencià, amb influències ornamentals del rococó francès.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Sánchez Carreño | PCE |
| 1983 - 1987 | Antonio Martínez Martínez | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Antonio Martínez Martínez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Juan Pedro García Carbonell | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Juan Pedro García Carbonell | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Francisco García Gelardo | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Francisco García Gelardo | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Federico del Pilar Berna Gutiérrez | PP |
| Des del 2011 | Federico del Pilar Berna Gutiérrez | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Federico del Pilar Berna Gutiérrez | 3364 | 10 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Araceli Remedios Martínez Rubio | 1683 | 5 | ||
| Coalició Valenciana | Maria Rosario Ballester Hurtado | 790 | 2 | ||
| Unió, Progrés i Democràcia | Marcos Sánchez Adsuar | 191 | 0 | ||
| Total | 2.819 | 11 | |||
Albaterans destacats [modifica]
- Jesús Aguilar Hernández, Cronista Oficial
- Manuel Berná García, músic i compositor
- Valentín García Quinto, escultor
- Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
- Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
- Santiago Quinto Serna, músic i compositor
- Santiago Sanz Quinto, atleta
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
- ↑ Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996.
Enllaços externs [modifica]
- Ajuntament d'Albatera (castellà)
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
|
|||||
