Albelda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de la Llitera. Si cerqueu l jugador de futbol, vegeu «David Albelda».
Albelda
Bandera d'Albelda Escut d'Albelda
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Albelda respecte de l'Aragó Localització d'Albelda

Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província d'Osca
Llitera
Predom. ling. Català
Superfície 52,04 km²
Altitud 361 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
794 hab.
15,26 hab/km²
Coordenades 41° 51′ 53″ N, 0° 27′ 37″ E / 41.86472°N,0.46028°E / 41.86472; 0.46028Coord.: 41° 51′ 53″ N, 0° 27′ 37″ E / 41.86472°N,0.46028°E / 41.86472; 0.46028
Codi postal 22558

Albelda és una vila i municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, dins de la província d'Osca.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble d'Albelda està situat a 99 km d'Osca, a la part nord-oriental de la seua província, damunt de la depressió de l'Ebre, enclavat entre muntanyes de guix, gresos i argiles, d'altures suaus, formacions pintoresques i amb el turó del castell vigilant.

El seu terme municipal limita amb els del Campell (a l'oest), Castellonroi (al nord-est), Alfarràs (al sud-est) i Almenar (al sud), aquests dos darrers ja dins de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

La vila d'Albelda és d'origen ilerget, musulmana en els seus fonaments, aragonesa per regne i catalana per veïnat. El topònim Albelda, d'origen àrab, significa 'la ciutat'. Posseeix diversos objectes ibers, entre ells representacions humanes que estan exposades al públic.

Va ser una terra disputada per nobles i clergues (diòcesi de Lleida i Barbastre), la qual cosa explica la condició, mentalitat, llengua i manera de ser dels seus habitants.

Va ser lloc de la senyoria dels comtes d'Urgell (segle XIII i XIV) i, després, dels Peraltas. Vila des que Felip IV, el 1629, li atorgà aquesta condició. A partir d'aleshores, terra d'Infanzones, a la qual van pertànyer les armes dels Miravete, Cudós, Sangenís, Chicot i Torres, etc.

Oficis tradicionals dels habitants[modifica | modifica el codi]

Els seus habitants van ser guerrers, agricultors i comerciants. Com a agricultors van conrear sobretot l'olivera. Artesanalment van treballar el cànem als seus telers, l'elaboració de cantis, el vímet, la boga i la canya. Ferrers, fusters guarnimenters, esquiladors... van treballar pel camp i per al camp. Van construir els seus forns per al pa i posseïen molí d'oli per a molturar les olives, empresa que encara avui continua i que es recorda amb un monument i amb les armes heràldiques de la vila.

Avui dia, Albelda és rica en cereals, olivera, fruiters i farratges. Abunden les granges de porcí, oví i caprí. Així la seva gastronomia ofereix varietat de productes naturals, elaborats artesanalment.

Territori i paisatge[modifica | modifica el codi]

La seva vida discorria en un paisatge àrid ple d'aljubs i sitges (receptacles àrabs) a les seves roques que servien per pal·liar les necessitats d'altres èpoques no gaire remotes i camins de traç directe entre Aragó i Catalunya que han donat pas a les actuals rutes de senders (GR i PR ruta d'aljubs i sies).

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Aquest paisatge es va veure modificat a començaments del segle XX per la construcció del Canal d'Aragó i Catalunya i el seu sifó, l'obra d'enginyeria hidràulica més important d'Espanya en aquella època, la base del qual, enjardinat, és el Passeig del Sifó. Amb el canal l'economia va millorar i amb ella la vida i costums dels seus habitants.

Les aigües del canal divideixen el terme en dues zones:

  • la de secà, en la qual destaquen l'ermita de San Sebastià (s.XVI-XVII) i les "Voltes", les construccions d'arquitectura popular més significatives
  • la zona de regadiu on podem trobar l'ermita de San Roc (s.XVII-XVIII) i la savina mil·lenària.

Tradicions i vida[modifica | modifica el codi]

Satisfets i amb tenacitat, els seus habitants han recuperat les tasques tradicionals, festes com "La sega i la trilla" al juny i la matacía o "Festa del Tosino" el gener, gràcies a un gran moviment associatiu que es deixa notar en les catorze associacions que existeixen al poble, que no supera els 900 habitants i que compta amb serveis de guarderia, biblioteca, piscines i centre de salut. Molt apropiat per a un turisme tranquil.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Destaquen al seu nucli antic, els porxos que tancaven el poble i els petits portals que donen a la Plaça Major, on hi ha la seua església ex-col·legiata del segle XVI, i la rambla on aflueixen les aigües del torrent que recull les d'una deu de la serra de la Gesses, el pou àrab i la font que li dóna vida i que van ser motiu d'assentaments.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Escut[modifica | modifica el codi]

Escut partit. Primer quarter d'or, els quatre pals de gules; segon quarter d'argent, amb una rama d'olivera de sinople; i de suports, dos lleons rampants. Al timbre, corona reial tancada.

Bandera[modifica | modifica el codi]

Està composta por un escacat blanc i atzur, carregat amb el blasó local.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albelda Modifica l'enllaç a Wikidata