Albercoquer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Albercoquers
Albercocs
Albercocs

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Gènere: Prunus
Subgènere: Prunus
Espècie: P. armeniaca
Nom binomial
Prunus armeniaca
L.
Albercoquer
Detall de les flors

L'albercoquer (Prunus armeniaca) és un arbre conreat pel seu fruit l'albercoc i sembla originari de l'Àsia Central, probablement del nord de les muntanyes del Tien Shan al nord de la Xina. En l'actualitat es troben boscos naturals d'albercoquers a les muntanyes des de Corea del nord a Mongòlia i nord de Xina i Manxúria, entre els 1200 i 2200 m d'altitud (Bailey i Hough 1975) Vavilov va proposar tres centres d'origen per a aquesta espècie els centres primaris de Xina i Àsia Central i el centre secundari de diversificació del Pròxim orient (a l'oest de la Mar Càspia incloent el Caucas i Geòrgia, Azerbaidjan, Armènia (d'on prové l'epítet específic armeniaca i d'on és l'arbre nacional), Turquia (principal productor mundial amb unes 400.000 tones) i el nord de l'Iran(segon productor mundial amb unes 250.000 tones)[1] A tot el món l'any 2005 se'n cultivaven unes 400.000 hectàrees amb unes 2.500.000 tones, el 60% de les quals s'obtenen a la Conca del Mediterrani (Itàlia 160.000 tones).[2] Als Països Catalans, de nord a sud i a les Balears, és un conreu típic i important.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

L'albercoc és el fruit en drupa de l'albercoquer amb forma de globus. Pertany al mateix subgènere que la pruna (Prunophora).

El seu nom i el de l'albercoc deriva de l'àrab que al seu torn s'origina de la paraula latina "praecox" ('precoç') que fa referència a la seva precocitat comparat amb el préssec.

A la Xina s'associa amb la seva medicina tradicional, ja que molts dels medicaments d'aquesta l'usen com a component bàsic.

Descripció de l'arbre i el seu fruit[modifica | modifica el codi]

  • És un arbre de mida mitjana de fins a 8 metre d'alt, caducifoli que molt aviat entra en vegetació. Li agraden les terres permeables. Necessita clima temperat o mediterrani. Les flors suporten glaçades lleugeres i la fusta freds molt intensos que no es donen mai en climes mediterranis. Durant febrer o març obre les flors que són blanques o rosades Les fulles apareixen primer cargolades i un cop esteses tenen el limbe en forma de cor amb un llarg pecíol. Com la majoria dels fruiters el percentatge de flors que quallen i es transformen en fruit és només d'un 20%.
  • El fruit és en forma de drupa, un globus amb un solc longitudinal de color entre groc i taronja segons les varietats i amb una sola llavor de la qual es pot extreure un oli d'utilitat en cosmètica. És dels més primerencs i maduren a partir del mes de maig encara que hi ha varietats més tardanes que ho fan el juliol. És un arbre molt rústic resistent a la secada i a la majoria de malalties encara que no suporta l'entollament perllongat de l'aigua. És principalment conreat en regadiu però també una part en secà, especialment al País Valencià i les Balears,[3] però si hi ha deficiència d'aigua els fruits tindran poc calibre malgrat que la qualitat gustativa i el perfum poden ser excel·lents en aquestes condicions. Les altes produccions i mides només es donen quan és conreat en regadiu.

Segons les varietats els pinyols poden ser amargants i tòxics, amb àcid cianhídric, com els dels préssecs, o bé ser dolços i comestibles, com acostumen a ser les varietats originades a l'Àsia Central i la Conca del Mediterrani, de fet en algunes zones d'Àsia Central la producció d'albercocs per a consumir la seva llavor és fins i tot superior a la del fruit (Bailey i Hough 1975)[3]

A part de ser consumit el fruit, dels seus pinyols s'obté l'oli d'albercoc amb diversos usos, generalment cosmètics. Els pinyols mòlts es fan servir per netejar motors d'avions de reacció[3]

A l'estat espanyol[4]La destinació de les 95.221 tones produïdes l'any 2009 va ser :

  • 578 tones a alimentació animal
  • 921 tones a alimentació humana
  • 62.302 tones vendes de l'albercoc fresc
  • 31.420 vendes per la transformació (melmelades, orellanes, preparats lactis etc.)

Varietats[modifica | modifica el codi]

Entre moltes altres varietats les més conreades són les següents: Canino, Búlida i Galta Roja estesos a Múrcia i el País Valencià i el Moniquí per l'Aragó. És típic el conreu de l'albercoquer al Rosselló amb varietats autòctones com el Roig de Rosselló essent les altres varietats cultivades a la regió Llengadoc-Rosselló, Orangered, Bergarouge i Early blush.

L'albercoquer als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Fra Miquel Agustí, l'any 1617, en el seu Llibre dels secrets d'agricultura casa rústica i pastoril, anomena a aquest fruiter albricoquer i l'agrupa amb els presseguers ja que diu “tots són d'una calitat”. Seguint els seus precientífics consells, per obtenir fruits de qualitat aconsella regar-los amb llet de cabra quan floreixin. També diu, encertadament, que s'han d'empeltar sobre ells mateixos i per fer-los durar sobre ametller amargant i “pruner Damasceno” i no d'altra manera sinó d'escudet o de canonet. Ja parla que se n'obté les orellanes (Orellanas)

A l'estat espanyol la Regió de Múrcia és el principal productor d'albercocs amb 10.479 hectàrees l'any 2007 li segueix el País Valencià amb 3.986 hectàrees (la província de València 3.986, la d'Alacant 250 i la de Castelló 59). A les Balears són 566 hectàrees lamajoria de varietats locals destinades a fer orellanes.[5] i a Catalunya 480 (Tarragona 268 ha, Lleida 169 ha, Barcelona 26 ha i Girona 17 ha)[6]

A l'estat francés a la Catalunya Nord,el departament dels Pirineus Orientals, els albercocs produïts representen amb unes 16.900 tones,[7] el 27% de la producció de França de l'any 2010[8]

Plagues i malalties[modifica | modifica el codi]

Enre els fongs que afecten l'albercoquer la major importància la tenen el corineu, la moniliosi, l'oidi (Podosphaera oxyacanthae), el mal del plom, el fusicoccum i el marciment de les arrels per part d'Armillaria mellea i Rosellinia necatrix. Entre els insectes, els més importants són la mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata), la Cydia oriental (Cydia molesta), l'Anarsia (Anarsia liniatella), el corc de la fusta vermell (Cossus cossus), la cotxinilla blanca (Diaspis pentagona, família Diaspididae) i l'aspidiotus (Quadraspidiotus perniciosus). Entre els bacteris s'han d'esmentar el tumor bacterià (Agrobacterium tumefaciens, polífag), Pseudomonas syringae patovar. Syringae) i el xancre bacterià de les dupràcies (Xantomonas campestris). Entre els virus provoca grans danys el de la Sharka (Plum Pox Virus).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rodrigo i Hormaza (TEA 2005) El albaricoquero.Diversidad genética i situación actual del cultivo
  2. FAOSTAT 2005
  3. 3,0 3,1 3,2 Rodrigo i Hormaza (TEA 2005) El albaricoquero. Diversidad genética i situación actual del cultivo
  4. Estadísitica MARM 2010
  5. [enllaç sense format]http://www.marm.es/es/estadistica/temas/encuesta-sobre-plantaciones-de-arboles-frutales/2007_memoria_tcm7-14350.pdf
  6. Enquesta Ministeri Agricultura
  7. Ouillade.eu
  8. La nutrition.fr

Bibliografia[modifica | modifica el codi]