Alberic I de Spoleto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alberic I fou marcgravi de Camerino i duc de Spoleto. Va aconseguir el poder el 898 després d'assassinat al marcgravi i duc Guiu IV de Spoleto a finals del 897.

És esmentat com a patge de Guiu IV a la batalla de Trèbia el 889. Probablement va rebre el feu del comtat de Fermo. Va teixir aliances que li van permetre ser prcolamat duc després d'assassinar al seu senyor el 897. El rei d'Itàlia, Berengari de Friül el va reconeixer el 888. Alberic va combatre junt amb el rei contra els hongaresos que havien envait Itàlia (899-900).

Alberic es va aliar al seu veí Adalbert II de Toscana contra el Papa Sergi III i van bloquejar la via fins a Roma per impedir que Berengari anés a Roma i fos coronat emperador (906-907). Va forjar també una aliança estreta amb la família dels Crescentii de Roma, i es va casar amb Maròzia, filla de Teofilacte I comte de Tusculum i Teodora, i va rebre el títol de Patrici dels romans (Patricius romanorum). Tot i que mai no fou comte de Tusculum, se l'anomena a Tusculum com Alberic I.

Fou un dels caps de la Lliga cristiana que va combatre als sarraïns el juny del 915 a Garigliano i va aconseguir una victoria decisiva. Formaven la lliga el Papa Joan X, Alberic de Camerino i Spoleto, Teofilacte de Tusculum, Adalbert II de Toscana, els bizantins (Nicolas Picingli, catepà de Bari), Guaimar II de Salern, Landulf I de Benevent, Atenulf II de Càpua, Joan I i Docibilis II de Gaeta, i Gregori IV i Joan II de Nàpols. Després de la batalla Alberic I va rebre el títol de cònsol dels romans. Apareix per darrer cop al Liber largitorius de l'abadia de Farfa el 917.

Fou assassinat a Orte després de fugir de Roma (vers 924). Fou el pare d'Alberic II de Tusculum.