Albert Antonell Ribatallada
| Albert Antonell Ribatallada | |
|---|---|
|
Alcalde de Castellar del Vallès
|
|
| Mandat 1987 – 1992 |
|
| Precedit per | Josep Arderius Casanovas |
| Succeït per | Lluís Maria Corominas i Díaz |
|
|
|
| Naixement | 1936 Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Partit polític | Convergència i Unió |
Albert Antonell i Ribatallada (Castellar del Vallès, 1936) historiador, escriptor i ex-alcalde de Castellar del Vallès de 1987-1992 per Convergència i Unió. [1] [2]
[modifica] Biografia
Albert Antonell i Ribatallada té tres fills i dues nétes. Castellarenc vinculat a diverses entitats i dedicat especialment al món de l'excursionisme, va iniciar la seva trajectòria com a regidor de cultura l'any 1985 per Convergència i Unió [3] . A les eleccions municipals de 1987 va encapçalar la candidatura d'aquest partit i a finals del mateix mes, fou escollit alcalde. Va tornar a presentar-se com a candidat a les eleccions del 26 de maig de 1991, fou escollit novament alcalde i va exercir aquest càrrec fins al 1992, moment en què va renunciar-hi.[4] [5] [6]
Durant els seus mandats, es va continuar la tasca de construir i/o adequar espais com a equipaments al municipi, per tal de millorar o promocionar les activitats al municipi, entre els quals cal destacar el carrer Major i Ràdio Castellar al carrer de Torras, la Nau de la plaça Major com a sala de festes, l'Escola Municipal de Música a l'edifici conegut com Torre Balada, el Casal d'Avis La Farinera, l'Auditori Municipal dedicat a Miquel Pont, amb el qual es va iniciar la programació cultural estable de teatre, música i dansa.[7][8]
Dos temes van tenir un ressò social i popular especial: el projecte del Memorial Park, que proposava construir un cementiri privat de luxe en uns terrenys molt propers al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt [9] i l'Obac, i les restriccions al subministrament d'aigua durant l'estiu de 1990, a causa de la sequera i el creixement del consum d'aigua, tant des de l'àmbit domèstic com industrial. El primer tema fou desestimat i retirat pel consistori per la pressió social que va suscitar i el segon es va solucionar amb l'inici de les converses per aconseguir els cabals provinents de l'explotació privada d'Antoni Barata.[10] Acabada la seva etapa política, Antonell ha escrit diversos articles de caire històric i documental a la revista de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès, La Plaça Vella, així com ha estat l'autor de diferents llibres sobre la vila. [11]
[modifica] Referències
- ↑ «Josep Carreras és escollit com a candidat a l'alcaldia de Castellar del Vallès per Convergència i Unió». Ràdio Sabadell 96.4. Ajuntament de Sabadell, 27/10/2010. [Consulta: 22 de juliol de 2011].
- ↑ «Petjades a Castellar». Vilaweb, 23/6/2006. [Consulta: 23 de juny de 2011].
- ↑ Planes, Ester; Portolés, Àlex. Recull Històric [Castellar del Valles.], 1, núm. 1 (1994), Apèndix II.
- ↑ «Lluís Maria Corominas deixa l'alcaldia de Castellar del Vallès després de dotze anys». 3cat24. CCRTV Interactiva, 21 de juny de 2004. [Consulta: 2/9/2011].
- ↑ «Resultados Elecciones Municipales 1987» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21 de juliol de 2011].
- ↑ «Resultados Elecciones Municipales 1991» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21 de juliol de 2011].
- ↑ Planes, Ester; Portolés, Àlex. Recull Històric [Castellar del Valles.], 1, núm. 1 (1994), p. 174.
- ↑ «30 anys d'ajuntaments democràtics» (Suplement). L'Actual. Ajuntament de Castellar del Vallès (22/5/2011), p. [Consulta: 22 de juliol de 2011].
- ↑ «Una reserva ecológica puede convertirse en el primer cementerio 5 estrellas» (en (castellà)). Grupo Vocento, 17/1/1988. [Consulta: 23 de juliol de 2011].
- ↑ «30 anys d'ajuntaments democràtics» (Suplement). L'Actual. Ajuntament de Castellar del Vallès (22/5/2011), p. [Consulta: 22 de juliol de 2011].
- ↑ Antonell i Ribatallada, Albert. «Aproximació històrica a la portada d'aigües de Turell». Plaça Vella [Castellar del Vallès], 53 (Maig 2011), 55-131.
| Precedit per: Josep Arderius Casanovas |
Alcalde de Castellar del Vallès 1987–- 1992 |
Succeït per: Lluís Maria Corominas i Díaz |
