Albert Guillem Hauf i Valls
Albert Guillem Hauf i Valls (Sóller, Mallorca, 1938) és un filòleg, historiador de la literatura i crític literari mallorquí. És un destacat especialista en literatura medieval catalana i provençal.
Taula de continguts |
[modifica] Vida
Es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, amb una beca de la Fundació Joan March. La seua tesina de llicenciatura va consistir en l'edició del text aragonés del Tractat d'Agricultura de Pal·ladi Rutili Emilià. En la mateixa universitat es doctorà, sota la direcció del professor Martí de Riquer, amb una tesi sobre la Vita Christi, obra del català Francesc Eiximenis, i la tradició medieval de les Vitae Christi. Aquest treball va meréixer el Premi Nicolau d'Olwer 1977 de l'IEC.
El 1964 marxà a la Universitat de Cardiff (Gal·les) com a lector de castellà i català. Hi va romandre, ja com a professor i després com a catedràtic d'Estudis Hispànics. Allà va engegar cursos de llengua i literatura catalanes. Les desavinences amb la política de la primera ministra britànica Margaret Thatcher l'impulsaren a abandonar el Regne Unit el 1987, any en què arriba a la Universitat de València, on és catedràtic de Filologia Catalana fins a l'actualitat.
Des de 1992 ha dirigit diferents projectes d'investigació finançats pel Ministeri de Cultura espanyol i per la Conselleria de Cultura valenciana, en particular sobre la literatura del Segle d'Or valencià. Fins al moment (2007) ha dirigit setze tesis doctorals. Ha organitzat diversos congressos i trobades acadèmiques: L'ambient cultural a la València de la segona meitat del segle XV, Tirant lo Blanc i els seus traductors, Tirant lo Blanc, Jaume I[1], Ausiàs Marc, Lectures d'Ausiàs Marc, Francesc Eiximenis[2], Joan Roís de Corella, La historiografia medieval, etc.
És membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser fundador i president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
Així mateix, ha estat membre de l'Institut Valencià d'Estudis i Investigació (succeint Joan Fuster), de la Junta Directiva de l'Anglo-Catalan Society (1973-1978), del Claustre de la Universitat de València (1995-2001); del Real Patronato de la Biblioteca Nacional de Madrid (1995-1997); del Patronat Mossèn Alcover (2001); del jurat dels Premis Octubre Joan Fuster d'Assaig (1989 i 1991) i dels Premios Nacionales de las Letras del Ministerio de Cultura (Assaig, 1991 i 1992; Novel·la, 1993; Literatura, 1998); de la comissió editora de les obres de Francesc Eiximenis; de la comissió editora de les obres de Ramon Llull; del consell de redacció de les revistes Estudis Romànics, Caplletra, Llengua i Literatura; del comitè editor d'ELLC; del consell assessor de Révue d'Études Catalanes (França), Tesserae (Regne Unit), Catalan Review (Estats Units), Afers, Studia Philologica Valentina i Ausa.
[modifica] Obra
A més dels articles periodístics i de divulgació, ha participat en programes de ràdio i de televisió, i ha col·laborat amb Martí de Riquer i Mario Vargas Llosa en un CDR sobre el Tirant.
És autor d'uns dos-cents treballs d'investigació, en bona part llistats en ELL, 4 (1998), 261-271. Destaquen els següents treballs:
- Edició del Speculum Humanae Salvationis.
- Estudios y comentarios de Teresa Pérez Higuera y Albert Hauf i Valls, Madrid, Edilán, 2000, 2 vols.
- La Vita Christi de Sor Isabel de Villena, Barcelona, Ed. 62, 1995.
- Speculum Animae, atribuït a Sor Isabel de Villena, Madrid, Edilán, 1993, 2 vols.
- D'Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, Biblioteca Sanchis Guarner, 19, València-Barcelona, 1990 (Premi Serra d'Or de la Crítica, 1991).
- Edició del Tirant lo Blanc, 2 vols., València, Generalitat Valenciana, 1992 i 1990.
- La Flor de les Istòries d'Orient, Barcelona, 1989 (Premi Massó i Torrent 1990 de l'IEC, al millor treball de tema medieval).
- Quarantena de Contemplació de Joan Eiximeno, Abadia de Montserrat, 1986.
- Contemplació de la Passió, Barcelona, 1983.
- Lo Crestià de Fra Francesc Eiximenis, Barcelona, Ed. 62, 1983.
- El Ars Praedicandi de Fr. Alfonso d'Alprao, Roma, 1979.
- Estudis introductoris a José Pou, Visionarios, beguinos y fraticelos, Alicante, 1996, 9-112; i a Joan Fuster, Misògins i enamorat, Alzira, 1995.
- 25 articles sobre historiografia medieval publicats en el Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittlealters, XI/2, Heidelberg, 1993.
- Entre les seues traduccions de l'alemany, anglés i francés, destaca la versió castellana d'Arthur Terry, Catalan Literature: Literatura Catalana, Barcelona-Caracas. México, 1977 i 1983, dotada d'una bibliografia addicional.
