Albert II d'Àustria
  | |
| Nom original | (de) Albrecht II der Weise |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1298 Viena |
| Mort | 20 juliol 1358 (Gregorià) (59/60 anys) Viena |
| Sepultura | Gaming Charterhouse (en)  |
 Landgrave landgraviat de l'Alta Alsàcia | |
| 1326 – 1357 | |
| Bisbe electe | |
| 1315 – Diòcesi: bisbat de Passau | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, sobirà |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Joana de Ferrette (1324 (Gregorià)–) |
| Fills | Rodolf IV d'Habsburg, Frederic III d'Àustria, Margarita d'Àustria, Leopold III, duc d'Àustria, Albert III d'Habsburg, Caterina d'Habsburg |
| Pares | Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol |
| Germans | Elisabet d'Àustria, Agnès d'Àustria, Judit d'Oettingen, Caterina d'Habsburg, Anna d'Habsburg, Frederic I d'Habsburg, Rodolf III d'Habsburg, Leopold I d'Àustria, Otó I d'Habsburg i Enric el Gentil |
 | |
Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.
Vida[modifica]
Albert II va néixer al castell d'Habsburg (avui a Suïssa); era fill d'Albert I d'Alemanya, Rex Romanorum, i Elisabet de Tirol. Va esdevenir governant mancomunat de les terres dels Habsburg junt amb el seu germà petit Otó l'Alegre el 1330, a la mort de Frederic I d'Habsburg; la seva herència es va incrementar amb les possessions que li va aportar la seva esposa Joana, que eren el comtat de Pfirt i diverses ciutats.
A la mort d'Enric I de Bohèmia sense fills mascles va obtenir Caríntia i Carniola enfront de Joan el Cec de la Casa de Luxemburg a canvi de la renúncia a la corona alemanya mentre els Wittelsbach de Baviera van rebre el Tirol.[1] La seva figura va agafar reputació entre els lideres seculars i religiosos d'Europa i el 1335 el papa Benet XII li va demanar fer de mediador en el conflicte entre l'Església i l'emperador Lluís IV de Wittelsbach. Dos anys després el rei Felip VI de França li va demanar ajuda contra el mateix emperador Lluís i el rei Eduard III d'Anglaterra. No obstant Albert va romandre fidel a l'emperador fins a la mort de Lluís.
Va establir les regles de la casa Albertina (Albertinische Hausordnung) per predeterminar les regles de successió a les terres austríaques, encara que aquestes regles foren ignorades després de la seva mort fins que foren renovades per Maximilià I. Adoptat com a part de la Pragmàtica Sanció, les regla de la casa Albertina van romandre una de les lleis bàsiques d'Àustria fins al 1918. Estíria li deu la seva antiga constitució dita Bergbüchel (Llibre de la Muntanya); el mateix va passar amb Caríntia.
Albert va començar a construir el cor gòtic de la catedral de Sant Esteve de Viena, conegut com a Cor Albertià. S'ha especulat que va tenir una paràlisi temporal pel seu malnom alternatiu de "el coix" causada per poliartritis. Si va ser això, no li va impedir tenir fills, que foren quatre: Rodolf, que el va succeir com a duc, Frederic III (segon duc), Albert III (tercer duc), i Leopold (tercer co-duc).
Va morir a Viena el 1358 i va ser enterrat en un monestir de la seva pròpia fundació, Gaming Charterhouse, a la Baixa Àustria.
Família i fills[modifica]
Es va casar el 15 de febrer de 1324 amb la comtessa Joana de Pfirt, filla del comte Ulric III de Pfirt, i va tenir els següents fills:
- Rodolf IV d'Àustria el Fundador 1 de novembre de 1339, Viena - 27 de juliol de 1365, Milà). Es va casar però la línia es va extingir.
- Caterina (1342, Viena - 10 de gener de 1381, Viena), abadessa de Santa Clara a Viena
- Margarida (1346, Viena - 14 de gener de 1366, Brno), casada dues vegades:
- a Passau el 4 de setembre de 1359 amb el comte Meinard III de Gorízia-Tirol;
- a Viena el 1364 amb el marcgravi Joan Enric de Moràvia.
- Frederic III (1347, Viena; 1362, Viena). Mort solter.
- Albert III (9 de setembre de 1349, Viena - 29 d'agost de 1395, castell de Laxenburg).
- Leopold III (1 de novembre de 1351, Viena - 9 de juliol de 1386, Sempach).
Ancestres[modifica]
| 16. Rodolf II d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 8. Albert IV d'Habsburg | ||||||||||||||||
| 17. Agnès de Staufen | ||||||||||||||||
| 4. Rodolf I d'Alemanya | ||||||||||||||||
| 18. Ulric de Kyburg i Dillingen | ||||||||||||||||
| 9. Heilwiga de Kyburg | ||||||||||||||||
| 19. Anna de Zähringen | ||||||||||||||||
| 2. Albert I d'Alemanya | ||||||||||||||||
| 20. Burcard IV d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| 10. Burcard V d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| 5. Gertrudis d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| 22. Rodolf II, comte palatí de Tübingen | ||||||||||||||||
| 11. Mectilda de Tübingen | ||||||||||||||||
| 1. Albert II d'Àustria | ||||||||||||||||
| 24. Engelbert III de Gorízia | ||||||||||||||||
| 12. Meinard I de Gorízia-Tirol | ||||||||||||||||
| 25. Matilda d'Andechs | ||||||||||||||||
| 6. Meinard de Caríntia | ||||||||||||||||
| 26. Albert IV de Tirol | ||||||||||||||||
| 13. Adelaida de Tirol | ||||||||||||||||
| 27. Uta de Frontenhausen | ||||||||||||||||
| 3. Elisabet de Tirol | ||||||||||||||||
| 28. Lluís I de Baviera | ||||||||||||||||
| 14. Otó IV de Baviera | ||||||||||||||||
| 29. Ludmila de Bohèmia | ||||||||||||||||
| 7. Elisabet de Baviera | ||||||||||||||||
| 30. Enric V del Palatinat, comte palatí del Rin | ||||||||||||||||
| 15. Agnès del Palatinat | ||||||||||||||||
| 31. Agnès de Hohenstaufen | ||||||||||||||||
Referències[modifica]
- ↑ Berenger, Jean; Simpson, C.A.. A History of the Habsburg Empire 1273-1700 (en anglès). Taylor & Francis, 2014, p. 57. ISBN 9781317895701.
Bibliografia[modifica]
- Gabrielle Caerr-Stamm: Johanna von Pfirt, Gattin des Habsburgers Albrecht II. Herzog von Österreich oder das europäische Schicksal einer Elsässerin ("Joana de Pfit, esposa d'Albert II d'Habsburg duc d'Àustria, o el destí europeu d'Alsàcia"). Sundgaugeschichtsverein, Riedisheim 1996, ISBN 2-908498-06-5.
- Franz Kurz: Österreich unter Herzog Albrecht dem Lahmen ("Àustria sota el duc Albert el Coix"), Haslinger, Linz 1819.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert II d'Àustria |