Albert II d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.

Vida[modifica | modifica el codi]

Albert II va néixer al castell d'Habsburg (avui a Suïssa); era fill d'Albert I d'Alemanya, Rex Romanorum, i Elisabet de Tirol. Va esdevenir governant mancomunat de les terres dels Habsburg junt amb el seu germà petit Otó l'Alegre el 1330, a la mort de Frederic I d'Habsburg; la seva herència es va incrementar amb les possessions que li va aportar la seva esposa Joana, que eren el comtat de Pfirt i diverses ciutats.

Posteriorment (1335) Albert va reeixir en la seva reclamació sobre els ducats de Caríntia i Carniola enfront de Joan de Bohèmia. La seva figura va agafar reputació entre els lideres seculars i religiosos d'Europa i el 1335 el papa Benet XII li va demanar fer de mediador en el conflicte entre l'Església i l'emperador Lluís IV de Wittelsbach. Dos anys després el rei Felip VI de França li va demanar ajuda contra el mateix emperador Lluís i el rei Eduard III d'Anglaterra. No obstant Albert va romandre fidel a l'emperador fins a la mort de Lluís.

Va establir les regles de la casa Albertina (Albertinische Hausordnung) per predeterminar les regles de successió a les terres austríaques, encara que aquestes regles foren ignorades després de la seva mort fins que foren renovades per Maximilià I. Adoptat com a part de la Pragmàtica Sanció, les regla de la casa Albertina van romandre una de les lleis bàsiques d'Àustria fins al 1918. Estíria li deu la seva antiga constitució dita Bergbüchel (Llibre de la Muntanya); el mateix va passar amb Caríntia.

Albert va començar a construir el cor gòtic de la catedral de sant Esteve de Viena, conegut com a Cor Albertià. S'ha especulat que va tenir una paràlisi tempral pel seu malnom alternatiu de "el Coix" causada per poliartritis. Si va ser això, no li va impedir tenir fills, que foren quatre: Rodolf, que li va succeir com a duc, Frederic III (segon duc), Albert III (tercer duc), i Leopold (tercer co-duc).

Va morir a Viena el 1358 i va ser enterrat en un monestir de la seva pròpia fundació, Gaming Charterhouse, a la Baixa Àustria.

Família i fills[modifica | modifica el codi]

Es va casar el 15 de febrer de 1324 amb la comtessa Joana de Pfirt, filla del comte Ulric III de Pfirt, i va tenir els següents fills:

  1. Rodolf IV d'Àustria el Fundador 1 de novembre de 1339, Viena - 27 de juliol de 1365, Milà). Es va casar però la línia es va extingir.
  2. Caterina (1342, Viena - 10 de gener de 1381, Viena), abadessa de Santa Clara a Viena
  3. Margarida (1346, Viena - 14 de gener de 1366, Brno), casada dues vegades:
    1. a Passau el 4 de setembre de 1359 amb el comte Meinard III de Gorízia-Tirol;
    2. a Viena el 1364 amb el marcgravi Joan Enric de Moràvia.
  4. Frederic III (1347, Viena; 1362, Viena). Mort solter.
  5. Albert III (9 de setembre de 1349, Viena - 29 d'agost de 1395, castell de Laxenburg).
  6. Leopold III (1 de novembre de 1351, Viena - 9 de juliol de 1386, Sempach).

Ancestres[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Rodolf II d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
8. Albert IV d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Agnès de Staufen
 
 
 
 
 
 
 
4. Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ulric de Kyburg i Dillingen
 
 
 
 
 
 
 
9. Heilwiga de Kyburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Anna de Zähringen
 
 
 
 
 
 
 
2. Albert I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Burcard IV d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
10. Burcard V d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Gertrudis d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Rodolf II, comte palatí de Tübingen
 
 
 
 
 
 
 
11. Mectilda de Tübingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Albert II d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Engelbert III de Gorízia
 
 
 
 
 
 
 
12. Meinard I de Gorízia-Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Matilda d'Andechs
 
 
 
 
 
 
 
6. Meinard de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Albert IV de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
13. Adelaida de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Uta de Frontenhausen
 
 
 
 
 
 
 
3. Elisabet de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Lluís I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
14. Otó II de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Ludmila de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Enric V, comte palatí del Rin
 
 
 
 
 
 
 
15. Agnès del Palatinat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Agnès de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert II d'Àustria Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Gabrielle Caerr-Stamm: Johanna von Pfirt, Gattin des Habsburgers Albrecht II. Herzog von Österreich oder das europäische Schicksal einer Elsässerin ("Joana de Pfit, esposa d'Albert II d'Habsburg duc d'Àustria, o el destí europeu d'Alsàcia"). Sundgaugeschichtsverein, Riedisheim 1996, ISBN 2-908498-06-5.
  • Franz Kurz: Österreich unter Herzog Albrecht dem Lahmen ("Àustria sota el duc Albert el Coix"), Haslinger, Linz 1819.